El Govern alemany s’esquerda pel suport de Merz a Israel

¿A què espera Friedrich Merz per abandonar el suport pràcticament incondicional a Israel? L’anunci d’Emmanuel Macron que França reconeixerà l’Estat de Palestina, expressat un dia després de la seva trobada amb el líder alemany a Berlín, va augmentar les pressions sobre el canceller. La resposta immediata de Merz va ser l’esperada: Alemanya no es planteja "a curt termini" tal reconeixement.

Després d’aquesta previsible reacció hi ha una infinitat de símptomes d’esquerdament en la postura oficial de Berlín. Un grup de 130 funcionaris del ministeri d’Exteriors han exigit per carta un "replantejament" d’aquest suport incondicional a Israel; també ho reclama el grup parlamentari del Partit Socialdemòcrata, soci de Govern del bloc conservador de Merz. Les esquerdes es plasmen així mateix dia a dia en portades com la del setmanari de referència Der Spiegel, que s’afegeix al clamor d’altres mitjans nacionals o internacionals per denunciar el "crim" de la guerra sobre Gaza. Ja no són només les expressions de rebuig de manifestacions propalestines com les que esquitxen cada setmana les ciutats de tot el país. Un 80% de la població, segons una enquesta recent, considera "il·legítim" el procedir d’Israel, tot i tenint en compte que és en resposta al terror de Hamàs.

Merz rebutja el terme de "guerra d’extermini" aplicat a Israel. Entre el conjunt de la classe política germànica, a excepció de l’opositora esquerra, és un tabú parlar de "genocidi". Les denúncies des d’organismes internacionals, sigui l’ONU o oenagés, o l’ordre d’arrest del Tribunal Internacional de la Haia contra el primer ministre, Benjamin Netanyahu, no alteren més que mil·limètricament la postura oficial de Berlín.

A la pregunta de per què no va afegir Alemanya la seva firma a la dels 28 països que, com Espanya i la majoria de socis europeus, demanen el final immediat de la guerra a Gaza i l’entrada d’ajuda humanitària respon Merz o el seu portaveu, Stefan Kornelius, amb explicacions tèbies. A l’anunci de Macron el va seguir ahir un altre comunicat de Kornelius, insistint en el missatge habitual: Alemanya està compromesa amb una solució dels "dos estats" i no es planteja "a curt termini" reconèixer l’Estat de Palestina. Reitera, això sí, la seva pressa perquè Israel "millori dràsticament" l’entrada d’ajuda humanitària, que ofereixi una "perspectiva política" a la Franja i que no faci passos "cap a una annexió de Cisjordània". Tot això, després d’exigir a Hamàs que alliberi els seus ostatges i que entregui les armes.

Crítiques tèbies

Notícies relacionades

Cambodja demana a Tailàndia un alto el foc immediat

Von der Leyen busca un acord comercial equilibrat amb Trump

"El canceller ha deixat clar el seu rebuig al que passa a la Franja de Gaza", afirma Kornelius, davant la insistent pregunta sobre la negativa alemanya a subscriure la crida dels 28 països. Menys convincent encara és l’argument que Merz ja va qualificar d’"inacceptable" que Israel no permeti el suficient accés a l’ajuda humanitària o va expressar la seva "total identificació" amb l’última declaració del Consell Europeu sobre aquest conflicte, del 26 de juny. El canceller assegura que el contingut d’aquesta declaració és "pràcticament idèntic al de la carta" dels 28 països.

La qüestió persegueix Merz en les seves compareixences davant els mitjans, mentre entre els funcionaris d’Exteriors creix el temor que el terme "genocidi" aplicat a Israel deixi de ser un tabú. L’explicació de la raó d’Estat o responsabilitat "especial" alemanya cap a Israel per raons històriques no evitarà a Berlín que, després dels monstruosos genocidis de l’Alemanya nazi, passi ara a ser vista com a còmplice dels de Tel-Aviv.