Les amenaces de Trump encaminen Europa a la desconnexió tecnològica

A principis d’any, el fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional i encarregat d’investigar els crims de guerra comesos per Israel a Gaza, Karim Khan, va perdre l’accés al correu electrònic. La seva incomunicació no va ser fortuïta. Donald Trump havia ordenat a les empreses dels Estats Units tallar els seus serveis a l’advocat britànic com a represàlia per haver dictat un decret d’arrest contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. I Microsoft va acatar.

L’episodi ha tornat a encendre les alarmes a Europa sobre la profunda dependència que governs, empreses i ciutadans del Vell Continent tenen dels gegants tecnològics i com pot explotar Trump aquesta feblesa estratègica per coaccionar el seu històric aliat en un context de ferotge guerra comercial. Com ha advertit recentment el primer ministre canadenc, Mark Carney, "els EUA comencen a monetitzar la seva hegemonia".

¿Canvi de mentalitat?

La feblesa europea queda palesa en la seva infraestructura digital, en particular de la computació al núvol, l’ànima d’internet.

Amazon, Microsoft, Google i un grup reduït d’operadors nord-americans de gran escala com ara Oracle i IBM controlen el 72% del mercat europeu, crucial per a l’execució de programes informàtics i la gestió de tota mena de dades. La quota del proveïdor europeu més gran, la francesa OVHcloud, no arriba al 2%. Aquesta falta de sobirania tecnològica persegueix la UE des de fa més d’una dècada. Les filtracions d’Edward Snowden el 2013 –que va revelar el programa de vigilància massiva dels EUA– i l’impacte de la covid el 2020 ja van il·lustrar que la falta d’autosuficiència tecnològica pot sortir ben cara. Encara més si es té en compte que les dades europees flueixen cap a Washington, on les forces de l’ordre les poden consultar, i les denúncies per violació de la privacitat.

D’aleshores ençà, a Europa s’ha anat gestant a foc lent un canvi de mentalitat que busca reduir aquesta dependència. El temor que Trump no la pugui explotar per imposar la seva agenda a Brussel·les no ha fet més que accelerar l’adopció d’iniciatives perquè el sector públic europeu talli els llaços que el lliguen a Silicon Valley.

Fins i tot l’anomenat Informe Draghi, brúixola de la Comissió Europea en matèria de competitivitat, demana "millorar la infraestructura tecnològica i reduir les dependències" de la UE. A mitjan juny, les dues ciutats més grans de Dinamarca, Copenhaguen i Aarhus, van anunciar que deixaven de fer servir Microsoft Office –aplicacions del gegant nord-americà com ara Word o Excel– per apostar per l’alternativa de codi font obert LibreOffice.

"Ens fa vulnerables"

El Ministeri d’Assumptes Digitals va prendre la mateixa decisió, al·legant el risc associat a la dependència tecnològica. "Massa infraestructura digital pública està actualment vinculada a molt pocs proveïdors estrangers. Això ens fa vulnerables", va advertir la ministra, Caroline Stage Olsen. Trump ha amenaçat reiteradament de prendre el control de Groenlàndia, nació semiautònoma que forma part de Dinamarca.

La tendència s’estén. El Parlament dels Països Baixos va aprovar al març la creació d’un núvol digital sobirà. Al juny, la ciutat francesa de Lió i l’estat alemany de Schleswig-Holstein també han donat l’esquena a Windows per apostar pel sistema operatiu de codi font obert Linux. En el cas teutó, a més, es tallen els llaços amb Azure, els serveis de núvol de Microsoft, per contractar els d’un proveïdor europeu. Suïssa, per la seva banda, obliga a fer públic el funcionament del programari desenvolupat per les autoritats.

Aposta pel programari lliure

Els experts que advoquen pel programari lliure remarquen que la seva adopció no solament ajudaria a reduir la dependència dels gegants dels EUA, sinó que dotaria els ciutadans de més capacitat de decisió.

"El codi font obert és més habitable perquè tothom el pot veure, modificar i distribuir", explica Marta G. Franco, autora de Las redes son nuestras, que adverteix de no alimentar la concentració de poder en empreses europees. "Això permet que sigui interoperable, que ens puguem assegurar que no té portes posteriors per explotar les dades dels usuaris".

Notícies relacionades

Rússia i Ucraïna tornen a asseure’s

Ishiba s’aferra al poder malgrat el càstig a la coalició de Govern al Japó

A banda dels governs, el rebuig de les big tech nord-americanes s’aprecia en el creixent ús de Linux. Tot i que continua sent minoritari, la seva quota de mercat a Europa ha passat d’un 3,1% el novembre del 2024, quan Trump va guanyar les eleccions presidencials als EUA, al 4,6% actual, els seus millors registres històrics.

Jonathan Bryce, director executiu de l’OpenInfra Foundation, ha explicat en declaracions a The Register que l’interès en proveïdors de núvol europeus de codi font obert "ha tingut un gran augment". Davant aquesta tendència, Microsoft, Amazon i Google han ofert solucions de núvol "sobirà" que permetrien als governs tenir més control de les seves dades.