Trump i els EUA, sis mesos sense frens

Erosió del suport de l’opinió pública

Un dels punts febles de Trump després d’aquests sis mesos és que, malgrat l’esmentat control de la narrativa que ha mostrat, no ha pogut frenar el deteriorament de la seva imatge i l’erosió del suport de l’opinió pública a algunes de les seves polítiques, incloent-hi propostes que inicialment van fer-li guanyar suport més enllà de les seves bases. I cada dia que passa ho té més difícil per responsabilitzar el seu predecessor de qualsevol esdeveniment o dada negativa, com intenta fer.

El cas més significatiu per a Trump, que segons la mitjana d’enquestes que manté Real Clear Politics continua amb una aprovació del 46% i un suspens de més del 51%, és el de la immigració, en què la crueltat i la falta d’humanitat d’arrestos, detencions, deportacions i expulsions sense respectar l’Estat de dret o els llaços socials dels migrants ha fet pujar el rebuig a la seva croada.

En una enquesta recent de Gallup, per exemple, han caigut del 55% al 30% els que donen suport a més restriccions a la immigració als EUA. I ara el 64% dels republicans afirmen que els immigrants plantegen més beneficis que no pas inconvenients per al país, el 25% més que fa un any. Les últimes dades facilitades per ICE, l’agència policial d’immigració, mostren que el 72% dels seus detinguts no tenen cap historial de criminalitat.

La imatge de militarització de Los Angeles per frenar les protestes per les batudes tampoc ha sigut beneficiosa per a Trump en un país que rebutja la idea que les autoritats federals s’excedeixin en el control policial ciutadà.

Així mateix, els sondejos no li donen bones perspectives sobre el suport a la llei fiscal, que té més oposició que suport i que, fins i tot entre republicans, com més s’explica més rebuig genera. En un sondeig recent de la cadena CNN, per exemple, dos terços dels conservadors deien que no esperen veure un benefici personal de la legislació. En un altre que va fer la Kaiser Family Foundation, el rebuig pujava al 59% i al 64% al saber que milions de persones perdran l’assegurança mèdica.

Mal al prestigi de la marca EUA

Trump, que és volàtil, impredictible, erràtic i fanfarró, ha posat en dubte la seva fiabilitat com a soci polític i econòmic i amb això està obstaculitzant la confiança en els EUA per a aquestes aliances i per a d’altres.

"Entre la guerra comercial, el llenguatge que ha fet servir per referir-se a socis com els de l’OTAN o la retirada d’acords del clima, la capacitat dels EUA de donar forma a com funciona el món ha caigut i es taca la marca EUA al món", diu Moynihan.

Aquest politòleg també apunta amb crítica a Trump per la dedicació que esmerça a retallar el poder tou, ja sigui a través de l’eliminació de programes com USAID, de la reducció de personal del Departament d’Estat o de la desincentivació amb tisorades pressupostàries o amb croades ideològiques de l’arribada a la recerca o l’acadèmia nord-americanes d’estrangers .

Tot s’acumula i està facilitant un declivi del prestigi i la influència del país. "No estic segur que als seguidors de Trump d’aquí els importi, però té un efecte negatiu real i a llarg termini", es lamenta el politòleg Moynihan.

El sistema democràtic, en perill

La Casa Blanca i els seus aliats, incomptables votants de Trump i figures de la dreta i fins i tot algunes veus del conservadorisme moderat analitzen aquests primers sis mesos en paràmetres i amb llenguatge de política de normalitat, però en canvi són incomptables les alertes segons les quals el republicà està posant en perill la democràcia i segons les quals, també, els EUA, com a mínim, estan vivint un "retrocés" i han entrat en un "bucle tòxic autocràtic", facilitat especialment per la combinació d’immunitat i d’interpretació expansiva del poder executiu del Suprem i també per la claudicació del Congrés respecte a poders com ara el de l’apropiació de fons.

"Ja no vivim en un sistema amb controls i equilibris significatius", escriu de manera taxativa Erica Frantz, politòloga de la Universitat Estatal de Michigan. "L’Executiu té un poder desproporcionat. I ja hem vist aquesta mena de consolidació del poder en altres llocs, però és xocant la rapidesa amb què ha passat als EUA.

Trump ha comès errors", continua Frantz, "però la qüestió és que ja no importa si en comet o no perquè no enfronta cap rendició de comptes. L’única esperança que ens queda és que un d’aquests problemes sigui prou gran per acabar generant abandonaments entre les seves bases", afegeix l’analista.

Cau la valoració pública

Segons Bright Line Watch Report, un informe que elaboren quatre acadèmics mitjançat una sèrie de consultes fetes a centenars de politòlegs i a milers de votants, la valoració pública de la democràcia nord-americana entre els ciutadans ja havia caigut del 57% al 49% entre el setembre del 2024 i l’abril del 2025 –quan va complir els seus cent primers dies de segona presidència–, i entre els experts, del 70% al 53%.

Ambiciós control total del Govern

Una altra marcada diferència amb tot el seu primer mandat que s’ha exposat en aquests primers sis mesos de segona presidència és que Trump, aquesta vegada, sap el que fa i ha aconseguit un control total del Govern, on s’ha envoltat només de lleials i fa un ús molt més ambiciós i agressiu del poder.

Aquesta capacitat de consolidar el poder representa un dels seus èxits més destacats, segons valora en un correu electrònic Erica Frantz, politòloga de la Universitat Estatal de Michigan. "Volia un Executiu més fort que pogués implementar la seva visió, i ho està aconseguint", assenyala. "Els tribunals bàsicament han cedit, com han fet les elits republicanes. No hi ha gairebé res que ara mateix es pugui interposar en el seu camí".

Un dels elements fonamentals per assentar aquest control ha sigut el Tribunal Suprem, en el qual la majoria superconservadora que ja li va garantir abans que tornés al Despatx Oval immunitat gairebé absoluta per accions oficials està fusionant aquella decisió tan transcendental amb d’altres en què dona suport a la teoria de l’Executiu unitari.

Forçar els límits legislatius

Però Trump també està utilitzant d’una manera agressiva altres eines, com forçar els límits de la llei i vulnerar-los segons l’opinió d’analistes com Moynihan en casos com els acomiadaments d’empleats públics. "Està portant treballadors del Govern a fer el que ell vol que facin o a anar-se’n", puntualitza.

Aquest còctel de pressió, amenaça i por i la tensió davant un mandatari que està complint les seves promeses de venjança i apunta a intensificar la seva campanya de càstig revengista expliquen, també, una onada d’adulació i servilisme en alguns casos, o de submissió i rendició en d’altres, que s’ha estès per tot un seguit de grans corporacions o entre molts (tot i que no tots) dels amenaçats: des d’universitats fins a mitjans de comunicació.

Quan Trump va aconseguir a principis d’aquest mes que els republicans del Congrés aprovessin la seva megallei fiscal va fer molt més que implementar una transcendental retallada d’impostos, cosa que ja havia aconseguit en el primer mandat, i que com llavors està dissenyada per maximitzar l’ajuda a les rendes altes.

La norma també inclou un increment del pressupost per a Defensa i per a immigració que permet a Trump intensificar la seva croada i reforçar la campanya d’expulsions massives. A més, retalla programes socials com, per exemple, la sanitat pública per a pobres i discapacitats (Medicaid) i l’ajuda per a aliments i reenfoca la política mediambiental revocant la transició verda.

"Malgrat la majoria exigua i sense vots demòcrates, amb aquesta llei ha aconseguit passar el que serà el marc per a la seva segona presidència", explica en una entrevista telefònica Don Moynihan, professor de Política Pública de la Universitat de Michigan. Fins i tot després de la ruptura tan sonada amb Elon Musk, tot el projecte de retallada d’empleats públics, pressupost, agències i departaments del Govern federal segueix vent en popa, amb Russ Vought –arquitecte del Projecte 2025 i al capdavant de l’Oficina de Gestió i Pressupost– ara com a capità.

Trump té una economia que aguanta, malgrat que les deportacions de treballadors o la guerra comercial que ha reactivat comencen a donar senyals de tensions inflacionàries i laborals.

Tot i que les pròrrogues a l’entrada en vigor dels aranzels de càstig a socis comercials han motivat que es creï l’acrònim irònic TACO (sigles en anglès d’una expressió semblant a "Trump acaba sempre com un gallina"), ja ha imposat altres gravàmens que, de moment, el que fan és deixar alguns ingressos a les seves arques públiques i alimentar per ara el discurs d’un país "guanyador".

La imatge que li agrada projectar com a negociador internacional ha quedat tacada per la guerra a Ucraïna i la tragèdia humanitària de Gaza, però matisada per l’atac a les instal·lacions nuclears de l’Iran i per haver arrencat compromisos de més despesa en defensa.

El rei de la narrativa i el cas Epstein

El tsunami que ha representat el cas Epstein per a Trump en part s’entén perquè les dues últimes setmanes han sigut quan de manera més seriosa i duradora ha perdut el control de la narrativa i ha vist com s’obria una bretxa potencialment irreparable amb les bases, una fractura més profunda i més grossa que la que hi va haver durant l’atac a l’Iran o quan ara ha obert la porta a la possibilitat d’ajudar Ucraïna.

El cas Epstein crida tant l’atenció en part perquè és l’únic que ha desequilibrat Trump de la cresta d’aquesta onada de triomfalisme en la qual ha surfejat aquests sis primers mesos, impulsat per una acumulació indubtable de significatius triomfs legislatius i judicials.

Aquest discurs triomfal també es construeix sobre la realitat d’una oposició política que, almenys per ara, continua mostrant-se incapaç de fer-li mal. Les divisions internes continuen arrossegant els demòcrates, que legislativament no poden fer res a Washington i estan molt limitats per actuar com a fre.

Legislatives al novembre

Notícies relacionades

Un atropellament intencionat causa 30 ferits davant un club a Los Angeles

Istanbul impulsa el seu megacanal artificial

Encara que tinguessin un missatge efectiu, no tindrien gran cosa a fer abans de les eleccions legislatives, que no arribaran fins al novembre del 2026. El president republicà, a més a més, ha dissenyat la llei fiscal de manera que alguns dels pitjors cops per als ciutadans que donarà aquesta legislació no es començaran a notar fins que no hagin passat aquests comicis legislatius de l’any que ve.

Trump, d’altra banda, es mostra indiferent a les reaccions negatives d’una manera bastant inusual en la política. Ha tingut èxit a l’hora d’aconseguir que els seus seguidors comparteixin el retrat que fa segons el qual hi ha corrupció i injustícia en les institucions que no controlava, tant si són el que anomena "estat profund" com els mitjans o les universitats.