L’Espanya sense nens: 460 pobles es queden sense menors en edat escolar

«Ha sigut una alegria enorme i volem que duri; un poble sense nens està condemnat a morir-se», explica Juan José Oliva, l’alcalde d’aquest poble pròxim a Burgo de Osma, on els seus 150 habitants censats tenien de mitjana al voltant de 60 anys. El cas de Bayubas és una rara avis, no obstant, a les zones rurals d’un país on cada vegada hi ha menys nens.

Més del 30% de municipis espanyols de menys de 100 habitants no tenen nens de menys de 15 anys, segons dades de l’INE. En total hi ha 460 pobles sense menors en edat escolar, municipis amb data de caducitat, condemnats a desaparèixer a no gaire llarg termini.

Les xifres són el mirall en què es reflecteix la baixíssima natalitat a Espanya, on el nombre de nens de 0 a 4 anys va caure enmig milió entre el 2014 i el 2023, passant de 2,3 milions a 1,8 milions, segons l’estudi ‘Focus on Spanish Society’, publicació editada per Funcas, un think tank dedicat a la recerca econòmica i social, a partir de dades de l’Eurostat.

Només Letònia i Grècia tenen una natalitat més baixa que Espanya. Cantàbria, de fet, és la regió de la UE amb el descens més pronunciat de naixements: gairebé el 50%. Seguida d’Astúries (45%), La Rioja (43%) i les Canàries (42%). Una altra dada aclaparadora: en més de 7 de cada 10 llars d’Espanya no hi ha nens.

«La tendència de la reducció de naixements és difícil de parar, perquè cada vegada disminueixen més les dones en edat fèrtil, però no és impossible. Molta gent no té fills no perquè no vulgui, sinó perquè no pot», assenyala María Miyar, doctora en Sociologia, llicenciada en Economia i directora d’Estudis Socials de Funcas.

Quatre de cada deu nens, fills d’immigrants

D’acord amb el seu últim estudi, el 40% dels nens de menys de cinc anys a Espanya són d’origen estranger –xifra que arriba al 50% a Catalunya–, cosa que delata la creixent presència de la «segona generació» d’immigrants al país, convertint-se en una peça fonamental del futur demogràfic, social i polític.

Gumiel de Mercado, un petit poble de Burgos, és un bon exemple de com la immigració ajuda a frenar la despoblació. Ha passat de 310 a 385 veïns en només cinc anys amb l’arribada de famílies romaneses i marro quines per treballar al camp, principalment a les vinyes de Ribera del Duero. «Hi ha famílies que han vingut al poble perquè teníem l’escola oberta», raona l’alcalde, Pedro Gómez. 

Darrere del decreixent nombre de nens hi ha nombrosos factors, entre aquests, que Espanya arrossega des de fa anys de taxes de fecunditat molt baixes «que no es recuperen», segons explica Miyar, que afirma que Astúries o les Canàries, per exemple, «tenen una taxa de menys d’un fill per dona», quan, perquè una generació es reprodueixi igual que l’anterior, ha de vorejar els 2,1 fills per dona [Espanya ara mateix està en una taxa d’1,12, la més baixa de la UE només per darrere de Malta].

Una de les causes d’aquestes dades, d’acord amb la doctora en Sociologia, és que «Espanya és un dels països on les polítiques de família i infància són menys generoses», si bé s’està observant últimament que en països que donen més ajudes i facilitats, com els escandinaus, es comença a reduir també la fecunditat.

Situació econòmica

Un altre dels factors ve derivat de la situació econòmica. «Les famílies que estan en criança de fills manifesten més malestar econòmic, van més justes per la càrrega fiscal i les poques ajudes. Són pobres en temps. Qualsevol política que afavoreixi que aquestes famílies puguin comprar temps, com la reducció de jornada o la contractació de servei domèstic, ajudaria», afirma la directora d’Estudis de Funcas.

La dificultat per a l’aparellament és un altre dels esculls que es troba l’augment demogràfic. Segons el Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona, un terç de les dones que no han tingut fills diu que ha sigut perquè no han trobat una parella adequada.

«Un dels factors que ha influït és que cada vegada les dones tenen més estudis universitaris i la manera preferida en les societats occidentals d’aparellar-se és amb algú amb el teu mateix nivell educatiu, una cosa que es diu homogàmia», afirma l’experta. Curiosament, a les àrees rurals hi ha el doble de dones amb estudis superiors que fa cinc anys, ja que s’ha passat de 312.000 a 645.000, d’acord amb dades del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

A les àrees rurals, aquests problemes d’aparellament són, a més, més grans per la diàspora viscuda entre els joves. De fet, Burgos lidera el rànquing de províncies amb més pobles sense nens en edat escolar (62), seguit de Sòria (56), Guadalajara (55), Conca (32), Saragossa (32) i La Rioja (31).

A tot això hi cal afegir l’alta penalització en el mercat laboral que pateixen les dones quan són mares –«no poden progressar al mateix ritme que els homes»–, que fa que en molts casos decideixin no ser-ho o no tenir un segon fill. I, evidentment, els problemes amb l’alt preu de l’habitatge, que provoca que els joves s’emancipin més tard, comencin l’edat adulta més tard també, i es redueixin, per tant, els anys més fèrtils.

La situació és tan preocupant que, segons la projecció feta per l’Institut Nacional d’Ocupació, la població nascuda a Espanya disminuirà gradualment els pròxims lustres i passarà de significar l’actual 81,9% del total al 61% d’aquí 50 anys.

Mil pobles sense nens de menys de quatre anys

«És veritat que les immigrants tenen més fills que les espanyoles, però les seves taxes de fecunditat comencen a convergir amb la de les espanyoles, perquè pateixen els mateixos problemes estructurals», vaticina la directora d’Estudis de Funcas, que recorda que hi ha més de 1.000 municipis que no tenen nens de menys de quatre anys.

Notícies relacionades

El miracle del poble de Palència que guanya 62 veïns en un any i busca pobladors catalans: «ens diuen que no arriben a final de mes»

El primer focus de dermatosi nodular a Espanya obliga a sacrificar 123 vaques a Empúries i a dur a terme controls a 800 explotacions

La tendència que viu el nostre país ha provocat que s’hagi batut un rècord històric l’any passat, ja que hi ha 142 persones de més de 64 anys per cada 100 de menys de 16 anys. S’ha pujat cinc punts en només un any. Per comunitats autònomes, lideren el rànquing d’envelliment Astúries (257,2%), Galícia (224,3%) i Castella i Lleó (223,8%), que compten amb més del doble de població de més de 64 anys que de menys de 16, d’acord amb l’últim Observatori de la Vulnerabilitat i Ocupació de la Fundació Adecco.

«Cada vegada hi ha menys joves en edat d’incorporar-se al mercat laboral, mentre que la població activa envelleix, fet que complica el relleu generacional. No ens podem permetre deixar fora del mercat laboral segments de la població que tenen molt per aportar, com els aturats de llarga durada, els professionals de més de 50 anys o les persones amb discapacitat», assegura Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco, que afegeix que la població immigrant representa «una oportunitat per cobrir el buit d’una població activa nativa en declivi», cosa que confirmen les projeccions de l’INE, que estimen que fins al 2073 arribaran progressivament al nostre país 17,1 milions de persones.