Istanbul impulsa el seu megacanal artificial

L’avís, la presa dels terrenys, va arribar per notificació exprés, sense capacitat de queixar-se, i la Miray, una jove ramadera d’Istanbul, poc va poder dir al respecte. Els seus terrenys al poble de Baklali, als afores de la gran metròpolis turca, van ser requisats pel Govern fa un any, i on durant generacions ella, els seus pares i els seus avis van cultivar blat, alls, cebes i van pastar les seves vaques i búfals, ara, mesos després de la presa, s’aixeca una ciutat enorme de pisos en construcció.

En són desenes i desenes, camions i pols retrunyint en totes les direccions. La Miray, amb cada vegada menys búfals– les vaques les va haver de vendre totes–, dubta. La seva vida està a punt de canviar per sempre. "El poble s’ha convertit en una ciutat d’asfalt. No només a nosaltres: a tots ens han pres els terrenys, els camps. Sense preguntar, ens van ingressar uns diners en els nostres comptes i van prendre els terrenys. Ens estan expulsant a poc a poc. Si això continua així, nosaltres acabarem marxant. Molts ho han fet ja", explica la noia. Han provat de protestar, manifestar-se, han obert judicis, però no hi ha res a fer.

Davant d’ells, davant el poble de Baklali i els seus habitants és, probablement, el projecte de construcció més important dels 22 anys de govern de l’actual president turc, Recep Tayyip Erdogan. Ell mateix el va qualificar en el passat com el seu projecte "boig": el Canal Istanbul, un megaprojecte que significarà la creació d’una nova via marítima que, en paral·lel, competeixi i pugui substituir l’estret del Bòsfor, un dels més icònics i transitats del món.

Amb aquest nou canal, el Govern de Turquia pretén crear una nova ciutat dins de l’urbs més poblada d’Europa, Istanbul, i el més important: que sigui de luxe.

Els seus detractors es queixen que el projecte pot suposar un desastre mediambiental. "Aquest nou projecte de ciutat ocasionarà seriosos problemes de salut i farà que es posi en qüestió la qualitat de vida de la gent en aquesta ciutat, que ja és insostenible per la seva densitat poblacional. Istanbul té seriosos problemes de proveïment d’aigua, de contaminació de l’aire i de desforestació, i el suposat nou canal vol passar per sobre d’un dels grans embassaments d’aigua dolça que tenim", explica l’activista mediambiental Rüya Kurtulus.

"El Govern turc ho intenta convertir tot en una oportunitat perquè el capital de la construcció a Turquia, que es basa en unes quantes grans empreses afins, guanyi més i més, perquè ells s’enriqueixin més i més. No hi ha cap benefici per a ningú, a part del seu propi benefici econòmic".

Un projecte polititzat

Des de la seva concepció, el 2011, aquest suposat nou canal –les construccions van començar el 2020, malgrat que ho van fer a mitges i estan en entredit– ha sigut polititzat a l’extrem. Tota l’oposició, en massa, ha buscat parar el projecte judicialment. I la veu cantant en tot això la va tenir l’ara empresonat alcalde d’Istanbul, Ekrem Imamoglu.

El projecte, així, ha sigut tan debatut que encara hi ha dubtes de si realment es farà o no. "Han passat anys des que es va anunciar el projecte. És clar que, amb el pas del temps, es van fer plans, després es van cancel·lar i després es van reconstruir. I quan aquests plans es van cancel·lar, hi va haver una sensació d’incertesa entre els ciutadans i els involucrats. És clar que la gent va començar a preguntar-se: ‘Si inverteixo aquí, si hi participo, ¿és possible que m’equivoqui?’", explica Oktay Teke, agent immobiliari de la zona afectada.

Teke assegura que aquesta incertesa ha fet que la majoria de compravenda sigui, bàsicament, d’inversors estrangers i per a l’especulació: compra i venda ràpida. Guanys –o pèrdues– a curt termini. Ell, no obstant, és un clar entusiasta del projecte.

Notícies relacionades

Un atropellament intencionat causa 30 ferits davant un club a Los Angeles

Síria i Israel pacten amb els EUA un alto el foc a Suwayda

"Acabarà passant. N’estic segur. Erdogan no deixa res sense fer quan ja ho ha anunciat. El Canal d’Istanbul serà la ciutat més luxosa de Turquia. Per això hi ha una gran demanda, tant dels nostres ciutadans com de l’estranger. Ens ve molta gent de fora, sobretot de l’Aràbia Saudita, de Qatar, dels Emirats Àrabs Units", afegeix.

La Miray, amb cada vegada menys espai, menys granja i menys oportunitats, ho veu de manera semblant, però des de la perspectiva oposada: "És clar, és trist, però no hi podem fer res. Perquè no ens donen cap oportunitat. Just davant dels nostres nassos, només cinquanta metres de la granja, ho han banyat tot de formigó. Ja no tenim espai per als animals. Ens estan expulsant i estan convertint el poble en una banyera de ciment. I el pitjor és que ningú s’atreveix a parlar. No pots fer res. Et quedes amb les paraules a la llengua. No et deixen fer res. A aquest pas ens n’anirem aviat".