França anuncia un ajust que congela les pensions i elimina dies festius

"Tothom participarà en l’esforç" d’un deute que és una "trampa mortal" per a França, va assegurar el primer ministre François Bayrou durant una de les seves compareixences de premsa més esperades, en la qual va anunciar un pla de retallades radical.

Avalat per una presentació plena de gràfics, a Bayrou no li va tremolar el pols ahir al reconèixer que les finances públiques franceses estan asfixiades per un deute massiu i un gran dèficit públic. Per això, el 2026 serà "un any blanc" que afectarà tots els francesos, i en el qual s’aplicarà una retallada de 43.800 milions d’euros per reduir el seu dèficit, que actualment dobla el límit del 3% imposat per Brussel·les, al 4,6% del PIB de cara a l’any vinent.

Durant 50 anys, els ingressos en els pressupostos de l’Estat, la Seguretat Social i les autoritats locals han sigut inferiors a les despeses, fet que ha creat una França "addicta a la despesa pública", i que ara es veu obligada a portar a terme importants retallades en el sector públic, amb l’eliminació de 3.000 llocs de treball, la supressió d’un funcionari sobre tres, i la congelació de prestacions socials, malgrat la inflació. "Tindrem exactament el mateix import de pensió per a cada pensionista que el 2025. [...] Les escales de l’impost sobre la renda i de les cotitzacions generals a la Seguretat Social també es mantindran en els seus nivells aquest any", va afegir.

Menys dies firats

No obstant, una de les mesures que més polèmica ha generat és la supressió de dos dies firats, el 8 de maig i el dilluns de Pasqua, a fi de treballar més i augmentar la producció dels francesos, que en aquests moments està per sota de la mitjana europea. Una mesura que ràpidament ha causat reacció en l’oposició. El partit d’extrema dreta Agrupació Nacional ha deixat clar a través de les xarxes socials que "cap diputat del partit acceptarà aquesta mesura".

Segons l’Institut Nacional d’Estadística, al març, el deute ascendia a 3.345 bilions d’euros, el 113,9% del PIB, "cosa que implica que aquest deute equival a més d’un any de tot el que el nostre país produeix en les seves activitats agrícoles, industrials, intel·lectuals, en el sector del comerç, els serveis, la salut o la cura. I, com més creix, més patim una doble penalització", va insistir. Bayrou va recordar l’exemple de Grècia, que, durant la crisi del 2008, va haver de retallar les pensions i els salaris dels funcionaris. "Això és precisament el que no volem", va dir.

Durant mesos, el líder centrista ha fet de la lluita contra el dèficit i el deute el seu ADN polític, deixant clar que està disposat a defensar fins al final un impopular pla de retallades per "salvar França". Per això, i entre totes les mesures, també proposarà als interlocutors socials que iniciïn negociacions sobre l’ajuda de l’atur que en els últims anys ja s’ha anat reduint, al passar de 18 a 13,5 mesos, i el mínim exigit de sis a cinc mesos de feina en 24 mesos.

Retallades per a tothom menys per a la defensa, en la qual el Govern pretén doblar la despesa en els pròxims 10 anys: 3.500 milions el 2026 i 3.000 milions el 2027.

Quan Bayrou va dir que aquestes mesures afectarien a tots, d’una manera o d’una altra, no mentia. França introduirà una "contribució solidària" per a les grans fortunes" per "demanar poc als que tenen poc i més als que tenen més".

Durant la roda de premsa a la qual van assistir la majoria de membres del Govern, el primer ministre va insistir que "l’esforç nacional ha de ser equitatiu" per frenar l’augment del deute. Per això es presenten mesures addicionals "per combatre l’optimització abusiva d’actius improductius", a més de la supressió o la baixa dels nínxols fiscals.

"El Govern sap perfectament que està a mercè de l’oposició, tant com dels dubtes dels seus propis suports, aquí i allà. Això es veu des de fa anys, però el Govern té el deure de superar els obstacles", va reconèixer Bayrou. França necessita al més aviat possible uns pressupostos, però per a l’Executiu tirar-los endavant es pot convertir en una missió gairebé impossible. Des de fa mesos, contra el Govern de Macron planeja l’amenaça de la censura i aquestes impopulars retallades podrien ser el motiu perfecte per fer caure l’Executiu.

Notícies relacionades

"És una provocació a les víctimes"

‘Mein Kampf’ compleix 100 anys en ple ‘revival’ ultra

Amenaça de Le Pen

"Si François Bayrou no revisa el seu pla, el censurarem", va advertir Marine Le Pen dimarts passat, després de la presentació del primer ministre. "Emmanuel Macron i François Bayrou són incapaços d’aconseguir estalvis reals i estan passant factura als francesos", va declarar la líder ultradretana, que va lamentar que el cap de Govern no presentés "cap estalvi en el cost de la immigració ni en subvencions per a fonts d’energia intermitents", com la solar i l’eòlica.