Un milió d’afganesos deportats de l’Iran tornen a un país en crisi

Durant les últimes quatre dècades de conflictes perennes a l’Afganistan, els seus grans veïns de l’oest i del sud han servit a milions d’afganesos com a refugi temporal o permanent contra la guerra, la pobresa o l’autoritarisme dels successius règims que han governat a Kabul. Molt més que Europa o els Estats Units, l’Iran i el Pakistan han sigut els principals santuaris per als refugiats i migrants afganesos. Però les seves vides estan sent ara desarrelades a marxes forçades. Prop d’1,3 milions d’afganesos s’han vist forçats a abandonar l’Iran des de principis d’any, seguint el pas de l’altre milió que ha hagut de sortir del Pakistan des del 2024. La majoria ha hagut de marxar amb el que duien a sobre. Les fronteres estan saturades i les organitzacions humanitàries no donen l’abast. Tornen a un país devastat per la guerra i governat per l’obscurantisme dels talibans. El risc per a molts, començant per les dones i les nenes, és enorme.

"A molta gent la posen en camions o en autobusos, la deixen a la frontera i els demanen que se’n vagin. Bàsicament, estan sent deportats", explica a aquest diari Babar Baloch, portaveu de l’ACNUR, l’Agència de l’ONU per als Refugiats, referint-se als afganesos repatriats des de l’Iran. "Els nombres són enormes, en més de dues dècades de carrera no he vist res d’aquestes dimensions. La gent arriba exhausta a la frontera i sense res. Tenen por i estan famolencs. I molts van néixer a l’Iran perquè les seves famílies feia molt temps que eren allà".

Els plans iranians per repatriar tots els afganesos en situació irregular es van anunciar inicialment l’any passat, però tot s’ha accelerat en els últims mesos, a mesura que el conflicte amb Israel s’aguditzava. Teheran va fixar el 6 de juliol com a data límit perquè abandonessin el país. Des de principis de juny, 680.000 afganesos han hagut de marxar, segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM). "Hem sigut sempre bons amfitrions, però la seguretat nacional és una prioritat i els estrangers il·legals han de retornar", va repetir aquesta setmana la portaveu del règim iranià, Fatemeh Mohajerani.

A la delicada situació de l’economia iraniana, ofegada per la inflació, l’atur i les sancions internacionals, s’hi ha sumat últimament la paranoia per l’enfrontament amb Israel, que va culminar amb l’agressió militar israeliana –secundada pels EUA– del mes passat, que va donar peu a 12 dies de guerra entre els dos països. Des d’aleshores, se succeeixen els arrestos de presumptes col·laboracionistes amb Israel. Entre els més de 700 que han sigut detinguts, hi ha un grapat d’afganesos, d’acord amb Iran International, un mitjà vinculat a la dissidència iraniana i editat des de l’exili.

Batudes contra els afganesos

Això ha fet que es dispari la retòrica antiafganesa entre alguns sectors del país i ha envalentit les autoritats. Organitzacions de drets humans denuncien que la policia ha dut a terme batudes en centres de treball i d’acollida. Ha confiscat telèfons i està detenint molta gent en els punts de control militar que ara sembren el país. De vegades, amb prou feines se’ls dona temps per empaquetar les seves coses, segons diverses fonts. "Qualsevol casa o propietat que es llogui als afganesos serà rescindida i la propietat quedarà tancada i confiscada", va advertir el cap de la Guàrdia de Fronteres, Ahmad Ali Goudarzi.

"La meitat dels repatriats van ser forçats a abandonar el país, mentre la resta ho va fer de forma voluntària, possiblement a causa de la por de ser detingut o per la inseguretat derivada de les tensions regionals, com la guerra entre l’Iran i Israel", assegura Avand Azeez Agha, portaveu de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

La situació en alguns passos fronterers és caòtica. Només el 4 de juliol van sortir de l’Iran 50.000 afganesos. I les organitzacions humanitàries, sufocades per la caiguda de les donacions internacionals, estan desbordades. "La nostra assistència només està arribant al 10% dels que la necessiten, a causa de greus carències de finançament de l’OIM i els nostres socis sobre el terreny", afegeix Agha.

Sense capacitat d’absorció

També des del Pakistan continuen les repatriacions d’afganesos. Uns 300.000 des de començament d’any, fet que està creant un desafiament majúscul per a l’Afganistan. De moment, els talibans els han donat la benvinguda, segons les fonts consultades, tot i que també coincideixen que el país no està en condicions de proveir els serveis bàsics que necessiten per reintegrar-se. "Per a la majoria d’afganesos, la deportació no és una tornada a casa, sinó a un context de crisi, a un país desolat per la guerra i la repressió", ha dit Esfandiar Aban, investigador del Center for Human Rights in Iran, amb seu a Nova York.

Notícies relacionades

Esperant Trump

Rússia llança una ofensiva d’estiu sense gaire èxit i allunya el favor de Trump

"Per a les dones i nenes és encara pitjor. Les estan tornant al mateix règim que les ha esborrat de la vida pública", afegeix. Després de la seva tornada al poder, els talibans van tornar a imposar un apartheid de gènere.

Els experts temen que aquest flux massiu d’afganesos deportats contribueixi a desestabilitzar una mica més el país i revifar els fluxos migratoris cap a Europa. "No hi ha dubte que això té el potencial d’accelerar la migració dels afganesos cap a altres destinacions, inclosa Europa. Desarrelats dels seus països d’acollida i sense estabilitat a casa, ¿què faran si no?", es pregunta Baloch des de l’ACNUR.