Els aranzels dels EUA faciliten la victòria de la Xina al sud-est asiàtic
El ministre d’Exteriors xinès presenta el seu país com el soci fiable i compromès amb la regió / "Washington abusa de les tarifes i destrossa el sistema de lliure comerç", emfatitza

Va ser un elemental gest de cortesia de l’amfitrió que no identifiqués el convidat. "El comerç s’està utilitzant com a arma", "les eines que abans servien per generar riquesa ara s’utilitzen per pressionar, aïllar i contenir"... No va haver d’aclarir el primer ministre malaisi, Anwar Ibrahim, de qui parlava en la inauguració cabdal de l’ASEAN, l’organització que agrupa 10 països del sud-est asiàtic. També aquesta setmana van acudir a Kuala Lumpur els capitostos diplomàtics de la Xina i els Estats Units per atraure una de les zones més cobejades en la seva pugna global, pel seu apogeu econòmic i la seva ubicació.
A Marco Rubio, secretari d’Estat, li havia sabotejat la missió dies enrere el seu cap, Donald Trump, anunciant una altra salva d’aranzels a la regió si no tanquen un acord d’aquí a tres setmanes. Havia arribat Rubio amb el seu habitual compromís ferri amb la regió davant l’amenaça xinesa però han confirmat els presents que els aranzels van monopolitzar les actes durant els tres dies. Hi va haver crides per ajuntar-se, però no contra la Xina sinó contra els Estats Units. "No és una tempesta passatgera", va prevenir el líder malaisi.
S’escampa el desànim a la regió. És de nou la més castigada pels aranzels perquè pretén Trump frenar les inversions de Pequín i interrompre el cabal de mercaderies que arriben als EUA a través de tercers països. Tots els esforços per apaivagar la seva ira han sigut en va. Serveix d’exemple Malàisia. Després de 25 extenuants rondes de negociacions des d’aquell "dia de l’alliberament" i doloroses concessions, va rebre aquesta setmana aranzels del 25%, fins i tot un punt per sobre dels anteriors. Només el Vietnam ha aconseguit tancar un acord amb Trump després de donar-li via lliure a la seva família perquè aixequi un megalòman projecte de 1.000 hectàrees amb camps de golf, hotels i residències de luxe amb olímpic menyspreu de totes les regulacions i terminis.
L’estratègia nord-americana sembla forassenyada. La majoria de països de la regió ja tenen la Xina com a soci comercial i els aranzels encara els distanciaran més de Washington. Pequín, a més, ha promès castigar els que acordin clàusules que el perjudiquin i no li escassegen recursos per fer-ho. L’economia de molts països de la regió descansa en les exportacions, no tenen força per negociar amb Trump i depenen de la seva misericòrdia.
Wang Yi, ministre d’Exteriors xinès i forjat en mil batalles, no haurà jugat sovint en camps tan favorables. Només va haver de presentar el seu país com el soci fiable i compromès amb la regió i oferir la seva espatlla. "Els EUA abusen de les seves tarifes, destrossant el sistema de lliure comerç i interrompent l’estabilitat de les cadenes de subministrament", li va dir al ministre tailandès. "Són un intent de privar als països del seu legítim dret al desenvolupament", va compartir amb el viceprimer ministre cambodjà, Prak Sokhonn. "No tenen ètica" uns aranzels del 35% a "un dels països menys desenvolupats del món", li va confiar el seu homòleg bengalí.
Va ser aquest el primer viatge oficial de Rubio a Àsia després de sis mesos en el càrrec que l’han portat per mig món. El seu compromís amb el continent –que va pregonant–, va tornar a quedar en qüestió quan la setmana passada va cancel·lar a última hora la seva visita al Japó i Corea del Sud, aliats dels EUA i també damnificats per la seva política comercial, per veure’s a Washington amb Benjamin Netanyahu, primer ministre israelià. La batalla, fins i tot sense aranzels pel mig, ja semblava desequilibrada: en una cantonada el rookie Rubio; a l’altra Wang, amb moltes cimeres de l’ASEAN a la seva esquena. El diplomàtic xinès s’ha proposat per mediar en el conflicte fronterer entre Cambodja i Tailàndia; aquesta oferta hauria sonat inversemblant de Washington. És la mateixa bretxa d’experiència que separa els equips xinesos i nord-americans en les negociacions comercials bilaterals i que explica per si sola els resultats obtinguts.
Notícies relacionadesImpostos al Canadà
Així mateix, Trump va anunciar dijous passat la imposició d’aranzels del 35% a tots els béns importats procedents del Canadà, a partir de l’1 d’agost, una mesura que suprimirà si les empreses canadenques decideixen traslladar la fabricació dels seus productes a territori nord-americà. El primer ministre canadenc va assegurar que continuarà defensant "fermament" treballadors i empreses nacionals. A més, va destacar que el seu Govern "ha dut a terme progressos vitals per detenir el flagell del fentanil" al continent, en un missatge a la xarxa social X, reafirmant el seu compromís amb Washington "per salvar i protegir les comunitats dels dos països".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Detenen un alcalde per agredir la seva exparella i mossegar un mosso
- Tres incendis la nit de dissabte a les comarques gironines
- Apunt Et vaig veure plorar a l’aniversari de Lamine
- Temporal La dana deixa inundacions generalitzades a Aragó i obliga a mobilitzar l’UME
- Sostenibilitat La prohibició no es compleix: plàstics d’un sol ús vetats per Europa continuen en el mercat