Davor Ivo Stier: "Srebrenica va ser un fracàs col·lectiu que va facilitarel genocidi"

¿Quin és el paper de la Unió Europea mantenint la memòria de la massacre de Srebrenica, de la qual es compleixen 30 anys?

És la nostra responsabilitat mantenir viva la memòria d’aquesta tràgica massacre, expressar solidaritat amb les famílies de les víctimes i enviar un missatge clar sobre la importància de la reconciliació. Això implica acceptar els fets i el veredicte del Tribunal Internacional de Justícia. És clau individualitzar les culpes, que no es quedin en acusacions col·lectives. Apostem per un esperit de diàleg i reconciliació basat en el respecte a les víctimes. Això és molt necessari a Bòsnia i Hercegovina, però també constitueix un valor europeu.

Moltes famílies continuen esperant justícia. ¿La UE hi pot fer més, per perseguir els crims de guerra comesos a Srebrenica?

La UE ha sigut clara: no hi pot haver impunitat. El Tribunal Penal Internacional per a l’ex Iugoslàvia va concloure el mandat el 2017, però va deixar un mecanisme de continuació. Ara els tribunals nacionals són responsables dels casos encara oberts. La justícia i l’Estat de dret són prioritats per a la UE. En el procés d’adhesió de Bòsnia i Hercegovina, la reforma judicial necessària inclou el processament dels crims de guerra. Promovem que el poder judicial actuï contra els responsables i que hi hagi mecanismes de cooperació regional. La justícia ha d’enfortir l’Estat de dret.

Recentment la memòria històrica sobre Srebrenica es polititza. ¿Què s’hi pot fer?

Al Parlament Europeu hem condemnat explícitament les polítiques negacionistes i qualsevol relativització del genocidi de Srebrenica. La Comissió d’Afers Exteriors ha aprovat l’informe del Parlament Europeu sobre Bòsnia i Hercegovina [que s’ha votat aquesta setmana a Estrasburg]. En les nostres visites al país ens trobem amb organitzacions de la societat civil, incloses les que treballen amb joves, que són els qui més recolzen l’adhesió a la Unió Europea, al voltant del 70%. Aquest suport transcendeix divisions ètniques; bosnians, croats i serbis, tots ells comparteixen la mateixa aspiració europea.

¿Quines lliçons ha après la UE arran de la seva inacció a Srebrenica?

La UE ha avançat esquivant crisis. De vegades ha reaccionat tard, però ha donat lloc a noves polítiques, com ara la política exterior i de seguretat comuna, que va madurar després de les guerres dels anys 90. Actualment hi ha una missió militar sota comandament europeu i en cooperació amb l’OTAN, per garantir la pau a Bòsnia i Hercegovina. Però el món actual és més fragmentat. Nous conflictes, com l’agressió russa a Ucraïna, han impulsat el rearmament europeu mitjançant l’autonomia estratègica, promovent la integració industrial europea.

¿Quina responsabilitat moral té Europa davant els conflictes al seu continent?

Srebrenica va ser un fracàs col·lectiu. No solament dels cascos blaus holandesos, sinó de tota la comunitat internacional. Aquesta fallada va facilitar el genocidi. Aquesta responsabilitat queda en la memòria històrica i exigeix que, quan Europa desplega tropes, ho faci amb compromís real i ferm.

¿És aquest el cas d’Ucraïna?

Sí. La UE ha reaccionat amb claredat. Va identificar l’agressor i la víctima, i va oferir un suport concret i sostingut. Tot i que aspirem a un alto el foc i un acord de pau, ha de ser una pau justa, una pau que no premiï l’agressor. Volem una pau duradora, no un parèntesi entre atacs. Hem après de la història recent i actuat amb més decisió que als anys 90.

¿I a Gaza?

La UE ha exigit a Israel que permeti l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza. Tot i que hi ha divisions entre estats membres, en aquest punt la posició comuna és clara. El més important ara és fer arribar aquesta ajuda. I és clau el paper dels Estats Units, que tenen més capacitat d’influència sobre el Govern israelià. Per aconseguir un alto el foc i assistència als civils, el seu rol és essencial.

Els Balcans són candidats a l’adhesió de la UE. ¿En què consisteix la integració gradual que s’està desenvolupant?

La política d’ampliació ha sigut la resposta estratègica de la UE. Aquest procés requereix reformes, tant als països candidats com dins de la UE. Però no podem esperar indefinidament. Als Balcans occidentals fa anys que no tenim una nova adhesió. Per això s’han creat mecanismes per a una integració gradual. Mentrestant, els països poden incorporar-se a algunes polítiques comunitàries. Per exemple, l’Agenda de Reforma i Creixement destina 6.000 milions d’euros als sis països dels Balcans Occidentals per tal de facilitar la seva integració en polítiques energètiques, xarxes de comunicació, infraestructures i eliminar el roaming, entre altres mesures.

Notícies relacionades

Fractures polítiques a la UE

Zelenski insta els seus socis a rearmar Ucraïna

Vostè també ha dit que no hi ha dreceres. ¿Com es pot trobar aquest equilibri?

El país ha de complir tots els criteris. Cal convèncer els 27 estats membres d’acceptar un nou país que comparteixi els nostres valors i que no es converteixi en un cavall de Troia en la presa de decisions.