Trump anuncia un "alto el foc total" entre Iran i Israel

Els detalls de com funcionaria l'acord no quedaven del tot clars en el missatge de Trump ni eren confirmats inicialment per l'Iran o per Israel. Suggerien un procés en què Teheran aturaria primer les seves operacions, "aproximadament" sis hores després del missatge de Trump, i 12 hores després ho faria Israel.

Un cop que els atacs de les dues nacions frenessin, segons aquest pla, el rellotge comptaria 12 hores sense enfrontaments i, després, també segons el missatge de Trump, "el món saludarà el final oficial de la guerra".

A l'hora d'escriure aquestes línies hi havia informacions contradictòries i confuses sobre l'avanç del suposat acord. En un missatge a X el ministre d'Afers Exteriors iranià, Abbas Araghchi, assegurava que no hi havia pacte però també deia que si Israel aturava la seva agressió per a les 4 del matí hora local ells no tenien "intenció" de continuar responent als atacs a partir d'aquell moment.

Menys de 20 minuts després, Araghchi penjava a la xarxa social un altre missatge en què deia: "Les operacions militars de les nostres poderoses forces armades per castigar Israel per la seva agressió van continuar fins a l'últim minut, a les 4 del matí".

Un parell d'hores després, no obstant això, la Defensa israeliana informava de tres rondes d'atacs de míssils iranians sobre el seu territori. També hi havia informacions d'atacs a l'Iran.

Negociacions i triomfalisme de Trump

Part de l'aparent confusió semblava radicar en el propi missatge de Trump, que tenia una redacció estranya i rares indicacions horàries, sobretot tenint en compte que, per exemple, Teheran està a set hores i mitja de diferència de Washington i Tel Aviv a set. I s'hi sumava la tensió inherent del conflicte, que feia difícil donar per garantida la treva.

La confiança amb què s'expressava Trump, no obstant això, tenia altres bases. I és que segons han explicat mitjans nord-americans citant fonts protegides per l'anonimat, ha estat negociant directament amb Binyamín Netanyahu i amb l'Iran a través de l'emir de Qatar, que ha actuat com a intermediari i ha canalitzat negociacions que han dirigit per a Washington el vicepresident JD Vance, el secretari d'Estat, Marco Rubio, i l'enviat especial del president, Steve Witkoff.

Potser per això, i amb cartes que el públic no coneixia, per part de la Casa Blanca, i especialment per part de Trump, l'ambient al llarg de tota la tarda i nit ha estat de celebració triomfalista.

"Assumint que tot surti com hauria, i sortirà, m'agradaria felicitar els dos països per tenir l'energia, valor i intel·ligència d'acabar el que hauria de ser anomenat La guerra dels 12 dies", escrivia el mandatari en el seu missatge de les sis de la tarda.

En les hores següents arribarien multitud de missatges més, amb fotos seves i frases com "pau a través de la força" o "pau i harmonia" i també missatges ja dedicats a la seva prioritat nacional, en què ha de centrar el seu capital i esforç polític: la seva polèmica proposta de llei fiscal i pressupostària que vol que el Congrés aprovi abans del 4 de juliol i que planteja objeccions a alguns republicans.

Trump vol passar pàgina ràpidament, però amb galons de negociador i pacificador. I la seva secretària de premsa, Karoline Leavitt, penjava a les xarxes socials el missatge que ja promou l'Administració. "En 48 hores ha dirigit un dels cops militars més secrets i reeixits de la història, ha destrossat el programa nuclear de l'Iran i ha negociat amb èxit un alto el foc entre Israel i l'Iran posant fi a la guerra dels 12 dies", ha escrit. "Tot va ser possible pel valor, fort lideratge i ferma perseverança per buscar la pau del president Trump."

12 dies

És una versió idíl·lica d'un conflicte que va iniciar Israel el 13 de juny amb un atac a l'Iran que Tel Aviv va basar en acusacions no demostrades de la suposada capacitat imminent de l'Iran de fer-se amb una arma nuclear. Aprofitant la debilitat de l'Iran, que ha perdut aliats a Gaza, el Líban i Síria, el govern de Netanyahu va llançar una operació en què va bombardejar instal·lacions nuclears iranianes, va matar diversos líders militars i científics i va començar dies d'atacs, als quals l'Iran ha estat responent amb llançaments de míssils sobre Israel.

Aquest passat cap de setmana, i trencant amb 45 anys de contenció, Trump va sumar els EUA a la guerra amb un atac a tres instal·lacions nuclears de l'Iran. En una d'elles, Fordow, avions nord-americans van llançar les potents bombes capaces d'assolir instal·lacions subterrànies, armament que mai abans s'havia usat en guerra.

Notícies relacionades

Els líders de l’OTAN donen suport a augmentar la despesa en defensa al 5%, malgrat les reticències d’Espanya

Trump compara els atacs a l’Iran amb Hiroshima i Nagasaki i acusa la premsa que qüestiona el seu èxit de ser un «frau»

Trump i el seu govern van insistir que es va tractar d'una operació "quirúrgica" contra el programa nuclear iranià, no contra el govern (encara que diumenge Trump va suggerir que hi podria haver un canvi de règim). Segueixen sense haver demostrat que haguessin canviat les estimacions dels seus serveis d'intel·ligència, que van negar que l'amenaça d'una arma nuclear iraniana fos imminent.

L'Iran va prometre represàlies a l'agressió nord-americana i van arribar aquest dilluns amb el llançament d'un atac a la seva principal base militar al Qatar. Però des del primer moment va quedar de manifest que era una resposta simbòlica, amb la qual l'Iran estava col·locant una rampa de sortida cap a la desescalada. Teheran havia informat prèviament tant els EUA com Qatar, cosa que va permetre preparar l'operació per interceptar els míssils i evitar danys o víctimes.