Rússia mira de treure’n profit

És la capital inevitable per als representants del règim dels aiatol·làs, en aquests temps de tribulació per al país persa. El ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, va emprendre ahir un viatge a Moscou des d’Istanbul, on tenia previst aquest dilluns ser rebut pel president Vladímir Putin, en una trobada en l’agenda de la qual hi haurà la nova situació creada per l’entrada dels EUA en la guerra amb l’Iran, com no pot ser de cap altra manera. Això sí, el que es pot descartar per endavant és una intervenció militar directa de Moscou en tot aquest conflicte.

Com ja va recordar al seu dia el viceministre d’Exteriors, Andrei Rudenko, davant la Duma Estatal, el pacte d’associació firmat amb l’Iran per afrontar conjuntament els desafiaments globals "no constitueix l’establiment d’una aliança militar", a diferència d’acords firmats per Rússia amb països com Corea del Nord. Rússia "sempre ha sigut una part de les converses nuclears, i sempre hem informat els nostres amics russos de l’evolució de les converses o de la falta de progressos", va assenyalar Araghchi. En altres paraules: tota intervenció de Moscou en el conflicte a tres bandes entre els EUA, Israel i l’Iran serà com a màxim a escala diplomàtica.

"Rússia detesta ser marginada en la diplomàcia del Pròxim Orient: vol tenir un lloc a la taula", ha escrit Hanna Notte, directora del Centre James Martin sobre Estudis de No-proliferació, en un llarg fil a la xarxa social X. A mesura que el conflicte s’intensifica, però, les capacitats del Kremlin d’exercir influència en el seu soci Iran es van reduint progressivament.

"La capacitat del Kremlin de portar a la taula de negociacions una cosa única disminueix cada dia. Rússia és l’únic país disposat a retirar l’urani enriquit [de l’Iran], però si el tema es resol per mitjans militars, pot ser que finalment no hi hagi res a retirar, i com a simple mediador, Rússia no té més per oferir que Qatar o Oman", escriu Nikita Smagin, expert en política interior i exterior del centre Carnegie.

Un altre dels beneficis per a Moscou a curt termini que es podrien derivar del conflicte és el previsible increment del preu del petroli que nodreix les arques russes i, per tant, contribueix a finançar l’esforç bèl·lic a Ucraïna, a més de l’efecte distracció que tindria una guerra llarga al Pròxim Orient, cosa que desviaria l’atenció mediàtica i els recursos d’Occident d’Ucraïna cap al conflictiu Mediterrani oriental.

Doble moral occidental

Notícies relacionades

Zelenski vol per a Ucraïna el 0,25% del PIB dels països europeus

Trump afirma que Espanya és un "problema" per a l’Aliança Atlàntica

"Els preus del petroli ja han començat a pujar des que Israel va iniciar els bombardejos aeris, i la inestabilitat al Pròxim Orient no farà més que empènyer-los cap a més amunt. I si les bombes israelianes comencen a matar civils iranians, Rússia molt alegrement apuntarà al doble estàndard occidental en un intent de justificar les seves accions a Ucraïna", escriu Smagin.

Res d’això podria reparar el greu mal que patiria el Kremlin en el cas que el règim iranià arribés a col·lapsar, tot just mesos després que el dictador sirià Bashar al-Assad, un altre dels escassos aliats a la zona, fos deposat en molt pocs dies pels rebels. "Si el règim iranià s’acaba ensorrant serà un cop estratègic i reputacional per a Rússia, superior a la caiguda [del règim] de Damasc", va assegurar a The Guardian una font pròxima al Ministeri d’Exteriors rus.