Marcus Rashford: "La meva raó principal és guanyar. I per jugar millor necessito ser feliç"

Molt bé. Tot és nou i molt bo. Encara m’estic adaptant, però sí, és una ciutat bonica. Visc amb il·lusió el meu temps aquí.

¿Què és la felicitat per a vostè?

[Es dona uns segons per pensar]. Simplement, significa que quan et despertes sents aquesta emoció per començar el dia. És un sentiment difícil d’explicar. Però saps quan el tens i quan no.

Arriba al Barça amb 27 anys, després de passar per moments difícils. ¿Sent que està en un moment crucial de la seva carrera?

Tots els moments d’una carrera són crucials. Per a mi és un altre repte. Soc aquí perquè és el que vull. El meu objectiu és guanyar.

Però, quan mira més enllà, ¿es veu fent història al Barça?

Sí, segur. Però també crec que, en una entitat tan històrica com aquesta, tots els futbolistes només hi juguen un petit paper. Seria genial per a mi poder ajudar en aquesta història. Però, com diuen vostès, per ara és una cessió, així que m’ho he de prendre dia a dia, fer el millor i disfrutar del camí.

Ja porta unes setmanes en un vestidor que principalment no parla el seu idioma. El primer que s’aprèn de la llengua són les paraulotes. ¿Quina és la paraula en espanyol que més has sentit fins ara?

Quan es diverteixen entre ells, em diuen sweetie [txutxes]. No sé què significa, però és graciós que et parlin així [riu]. Sí, sí, saben que estic intentant aprendre espanyol. Crec que per a mi és important aprendre’n al més aviat possible. Així que és estimulant. Sempre estàs aprenent, i això és bo.

¿I potser català?

El català és difícil. Suposo que mentre sigui aquí n’aprendré una mica, i espero que m’ajudi a entendre més la cultura de Catalunya, que també vull fer-ho.

¿Com es va veure a Mallorca?

Va estar bé, va ser una nova experiència, tot i que agradable. Però com més jugui en aquesta lliga, millor seré. I també va ser bo començar la temporada amb una victòria. És cert que el partit va ser estrany, amb dues targetes vermelles. Però era important guanyar.

¿Com creu que s’adaptarà?

Mai ho saps amb certesa, però des del principi m’he sentit còmode. Al camp, clar que aniré aprenent més amb cada partit. Però el punt de partida és molt bo. Com més partits vinguin, més aprendré. El Barça és el lloc més fàcil per disfrutar i aprendre futbol.

Flick l’està utilitzant en dues posicions, davanter i extrem. Ha dit que de vegades és difícil ser un 9 regular, perquè no és tan egoista i pensa més en la passada que en el gol. ¿És diferent al Barcelona? ¿Sent que pot impactar en les dues posicions? ¿Què prefereix?

Puc jugar en les dues posicions, però al final el que importa és ajudar a marcar i assistir. No m’importa en quina posició jugui. Crec que els futbolistes al meu voltant són molt bons i fan bones passades, així que si faig bones carreres i en el moment adequat, sempre puc crear i marcar.

¿Què ens pots dir sobre Lamine Yamal?

És un talent top, un jugador top. El més sorprenent és com és de madur per a la seva edat. Com pensa i juga. Està molt per sobre de la seva edat. És emocionant jugar amb ell i amb d’altres també. M’estic adaptant al canvi d’ambient, ritme i futbol, i el millor lloc per fer-ho és al camp. Cometré errors, però també aprendré molt i milloraré. La qualitat dels futbolistes ajuda molt.

¿Creu que Lamine Yamal pot guanyar la Pilota d’Or?

Sí, segur. Si no la guanya aquest any, la guanyarà en el futur. Dembélé, Raphinha, tots se la mereixen. És difícil triar-ne un, però tots són madurs i han tingut una temporada fantàstica. Lamine és tan jove que segur que la guanyarà.

Hem vist el Lamine a la tele, però no el coneixem al vestidor ni com a persona. ¿Quin tipus de persona és? ¿És el jugador més talentós amb qui ha jugat?

Com a persona, és un noi de 18 anys, sempre divertit, rient, fent bromes. Estimula estar en un vestidor amb tants joves. Em recorda quan jo tenia la seva edat... I sí, és el més talentós amb qui he jugat. N’he vist pocs amb l’impacte que ell té sobre el joc. Potser Ronaldo Nazario, El fenómeno. Tenir aquesta influència al camp sent tan jove i de manera tan consistent que és realment increïble. Té una llarga carrera per davant i espero que mantingui el seu nivell i fins i tot el millori.

¿Ronaldo Nazario va ser el seu ídol?

Sí, va ser un dels meus jugadors preferits quan era jove, i encara m’agrada veure alguns partits antics seus. La posició de davanter, això sí, ha canviat molt. Però per a mi és el meu jugador preferit.

¿Quina és la seva virtut principal?

Crec que és el meu moviment sense pilota. Però puc fer moltes coses i disfrutar del joc, tot i que el més divertit és marcar i assistir gols. La meva raó principal és guanyar. I per guanyar necessito ser feliç, perquè així jugo el meu millor futbol.

Potser aquest equip pot guanyar la Champions League.

Segur. No només la Champions, sinó tot. Va tenir una gran temporada l’any passat. Ara es tracta d’oblidar-ho, intentar repetir-ho i millorar.

Vostè va dir que la clau per tenir èxit en un club gran és que tingui uns fonaments i una identitat que estiguin per sobre de jugadors i entrenadors, que només així s’aconsegueixen títols com la Champions. ¿Ho veu en aquest Barça?

Sí, tenen els principis, si no haurien guanyat tres trofeus la temporada passada. La mentalitat i la motivació són altes, no veig per què no podríem guanyar tots els trofeus que disputem. Per a mi l’equip està llest per guanyar. Només vull ajudar com pugui. La temporada és llarga i el futbol impredictible, però l’equip i el cos tècnic tenen mentalitat forta per enfrontar qualsevol repte.

¿Què fa Pedri tan especial?

Si no sabessis la seva edat, pensaries que té 28 o 29 anys perquè és molt madur i entén el joc perfectament. Juga al seu propi ritme i això fa que sigui fàcil per als davanters estar amb ell.

Als jugadors els agrada Hansi Flick perquè parla amb tothom i és directe. ¿Quin tipus d’entrenador va trobar i de què han parlat aquestes primeres setmanes?

És molt directe. Això és important, especialment amb tants joves a l’equip, on la direcció ha de ser clara. La seva motivació és molt alta per fer-ho millor que la temporada passada.

¿Què significa el futbol per a vostè? ¿Ho és tot o gairebé tot?

Per a mi personalment... El futbol és la meva vida. És la meva vida des que era molt, molt jove. En realitat, no conec altra cosa. Així que el vincle que tinc, no només amb la meva carrera sinó amb l’esport en general, és enorme i no espero que desaparegui. Però sí, sempre és bo ser feliç quan jugues a futbol. És la raó per la qual vaig començar en això.

Quan era un nen, va viure en barris difícils a Manchester. ¿Va ser complicat per a vostè?

No, perquè per a mi era normal. Vaig créixer en aquest entorn, així que no recordo que fos tan difícil. Sé que per als meus pares potser va ser més dur. Però per a mi era normal.

¿Què significa la seva mare per a vostè?

Algú molt important. El que ella ens va donar a mi i als meus germans mai l’hi podré pagar. Ella sap com d’agraïts i feliços estem, i això em fa molt feliç.

Ella li va dir en una ocasió: "Res surt gratis».

És veritat. Sempre hi ha un cost, i quan dic cost, la gent pensa en diners. Però sempre hi ha un efecte posterior per cada decisió que prens. Les grans decisions les has de prendre amb temps i confiança perquè pot ser que no tinguis cap altra oportunitat.

Ha estat ajudant nens en dificultats durant anys a Anglaterra [és membre de l’Ordre de l’Imperi Britànic i també va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Manchester pel seu activisme per millorar l’alimentació infantil i la lluita contra la pobresa]. ¿Ajudar és un dels seus objectius?

Miro de millorar el que ells ja tenen. Per a mi, els nens són el futur del país, del món. Així que és el nostre deure, com adults, protegir-los i donar-los l’oportunitat de ser el millor que puguin ser.

És vostè una persona molt reflexiva en la vida i en el futbol. ¿Creu que això l’ajuda o el perjudica com a futbolista?

Crec que depèn del futbolista. Recordo que quan era molt jove no solia pensar gaire. Però quan vaig arribar als 15 o 16 anys, vaig començar a pensar més en detall i això em va ajudar a entendre en com pensa un defensor per frenar-me. Així que a mi em funciona, però no crec que sigui el camí per a tothom.

Notícies relacionades

Alcaraz alça el títol a Cincinnati gràcies a la retirada de Sinner en el primer set

Dr. Jekyll & Mr. Flick

Quan era un nen i estava a l’acadèmia del United, Rooney estava a prop i tothom es feia fotos amb ell. I vostè li va dir al seu germà: "No necessito aquesta foto, perquè jugaré amb ell en el futur». ¿Ha tingut sempre aquesta confiança?

Crec que la confiança ve de dins. No és només en el futbol, espero tenir confiança en la vida i sempre miro d’imaginar els millors resultats. No sé si quan vaig dir allò estava sent confiat o només tenia el somni de jugar amb un dels meus ídols.