Les noves teràpies revolucionen les patologies de la san

Mentre en oncologia es continua utilitzant el terme lliure de malaltia o supervivència per referir-se als tumors que estan sota control, els hematòlegs han fet el salt a parlar ja de curació o remissió completa en certs càncers sanguinis. El canvi de paradigma obeeix a l'arribada de tractaments que estan aconseguint la fita de descobrir malalties abans cròniques o incurables, no només oncològiques, relacionades amb la sang. Entre les teràpies innovadores destaquen les revolucionàries CAR-T i les teràpies gèniques.

Un dels motius de l'avenç en aquest camp de la medicina té a veure amb el fet que per als metges i investigadors és més fàcil accedir i analitzar les cèl·lules sanguínies que tractar com les neurones o els òrgans sòlids, a través d'una simple analítica o de tècniques més complexes. Entre les quals, la seqüenciació massiva de l'ADN, que està permetent conèixer alteracions i marcadors de malalties malignes com la leucèmia, però també altres de benignes i més freqüents, com la trombosi o l'anèmia. I, amb base a aquestes modificacions, dissenyar tractaments personalitzats.

En aquest escenari, la gran fita són les teràpies CAR-T, que estan aconseguint canviar la vida de milers de pacients amb tumors sanguinis (s'ha aplicat en unes 38.000 persones arreu del món). Es tracta d'una tècnica que consisteix a extreure cèl·lules del pacient i modificar-les al laboratori perquè els limfòcits T —un tipus de glòbuls blancs encarregats de la resposta immunitària— sàpiguen atacar les cèl·lules tumorals. Les CAR-T uneixen tres tipus de teràpia: la cel·lular, la immunoteràpia i la teràpia gènica.

La remissió

A Espanya es van començar a aplicar el 2017 i, des d'aleshores, s'han aprovat per a alguns tipus de leucèmies, limfomes, mielomes, per a pacients en recaiguda, és a dir, que hagin provat altres tractaments abans i estiguin en fase avançada de la malaltia. Però el que és miraculós de les CAR-T és que a l'activar el mateix sistema immunitari del pacient, molts d'ells es curen o tenen una remissió important. Per exemple, del total de 502 malalts tractats al Clínic, en més de la meitat el càncer ha remès de manera completa.

Per això científics de tot el món estan buscant com aplicar aquesta tècnica a tumors sòlids i altres malalties no cancerígens. I, recentment, Science ha publicat una investigació que podria aplanar el camí que siguin els mateixos pacients els que produeixin les CAR-T, gràcies a una espècie de vacuna, dins del seu cos, cosa que abarataria molt la tècnica i hi facilitaria l'accés. La investigació s'ha provat en mostres de sang d'humans amb malalties autoimmunitàries i en ratolins amb tumors sanguinis.

A aquest èxit se sumen les teràpies gèniques que consisteixen a ajustar, reparar, reemplaçar, afegir o eliminar una seqüència genètica. La seva virtut rau en el fet que no es limiten a disminuir els símptomes, sinó que van a l'arrel de la malaltia, a fi de corregir la deficiència que la provoca.

«Aquesta estratègia innovadora permet abordar de manera directa l'origen genètic de patologies greus com algunes anèmies congènites —com la beta-talassèmia, l'anèmia de Fanconi i la malaltia de cèl·lules falciformes, entre d'altres—, l'hemofília o les immunodeficiències primàries», explica Eduardo J. Salido, hematòleg de l'Hospital Clínic Universitari Virgen de la Arrixaca (Múrcia).

Les tècniques gèniques

Existeixen diverses tècniques gèniques, segons la naturalesa de la malaltia per tractar, però les més habituals són l'ús de virus modificats per inserir els gens correctes dins de les cèl·lules i la revolucionària tècnica CRISPR, una espècie de tisores que serveixen per tallar i reparar seqüències de l'ADN. Poden ser ex vivo, si s'extreuen les cèl·lules del pacient per corregir-les al laboratori, i in vivo, si s'injecten els virus correctors en el pacient.

Les teràpies gèniques ja s'estan aplicant en trastorns causats per un sol gen, com l'atròfia muscular espinal o algunes immunodeficiències com les que causen els anomenats nens bombolla.

I, en el camp de l'hematologia, «la teràpia gènica ex vivo representa una eina especialment poderosa», segons el doctor Salido. «Podem extreure cèl·lules mare del pacient, modificar-les genèticament al laboratori i reintroduir-les, amb la qual cosa aconseguim una correcció efectiva i duradora del defecte sense necessitat de tractaments crònics». Al món ja s'han aprovat diverses teràpies gèniques —amb una aplicació encara bastant menor que les CAR-T— i s'espera que en els pròxims anys n'hi hagi més. A Espanya, en l'àmbit sanguini estan autoritzades per a l'hemofília B —un trastorn hemorràgic hereditari— i, pendents d'aprovació perquè ja han superat el filtre europeu, per a l'hemofília A i la talassèmia, un tipus d'anèmia hereditària.

Els reptes pendents

Però hi ha, encara, múltiples reptes per superar. Un d'aquests és la seguretat, perquè les teràpies gèniques poden introduir respostes immunitàries greus. També és necessari desenvolupar noves tècniques per arribar a llocs difícils, com el cervell o els músculs, i rebaixar el seu elevat preu.

Notícies relacionades

Catalunya surt de l’alerta màxima per risc d’incendis i reobre espais naturals

Astúries ja controla els seus incendis gràcies a la pluja i la caiguda de temperatures i apressa Lleó a extingir els seus

Però segons Salido, «els avenços tecnològics i regulatoris estan aplanant el camí i la teràpia gènica no només pot millorar la qualitat de vida dels nostres pacients, sinó transformar el model assistencial, reduint la càrrega per al sistema sanitari a mitjà i llarg termini», al corregir de cop malalties que són cròniques.

Per això el seu ús també s'està investigant en múltiples malalties, entre les quals destaquen algunes sense cura com l'Alzheimer, el Parkinson o la malaltia de Huntington.