Al Besòs i el Maresme

Calor, por i avaries constants en un bloc de pisos públics de Barcelona: «Tenim una desprotecció total»

Els residents d’un edifici de l’Ajuntament reclamen vigilància davant l’incivisme imperant i que es reparin els desperfectes freqüents que gairebé no poden assumir.

¿On seran i com seran els nous pisos de protecció oficial de Barcelona?

Pintadas en uno de los ascensores del bloque de vivienda pública de la calle Lluís Borrassà, en Barcelona.

Pintadas en uno de los ascensores del bloque de vivienda pública de la calle Lluís Borrassà, en Barcelona. / MARC ASENSIO CLUPÉS

5
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Em fa vergonya que vingui la meva família i vegi que vivim així»,confessa un resident d’una promoció de 54 pisos públics a Barcelona. «Em fa cosa si venen a casa, així que netejo el replà i els ascensors», reconeix un altre veí del bloc, inaugurat al març de 2023 i pertanyent a l’Institut Municipal de l’Habitatge de Barcelona (IMHAB), que depèn de l’Ajuntament. Altres veïns de l’edifici, al barri del Besòs i el Maresme, també miren de mantenir pel seu compte la brutícia a ratlla almenys davant la seva porta, un dels símptomes de la deixadesa, l’incivisme i la inacció de l’Administració que denuncien patir. «Estem en un desemparament total», retreuen.

Les habituals gamberrades amb què topen frustren els intents d’alguns veïns de mantenir en bon estat l’immoble, propietat de l’Ajuntament de Barcelona: pintades intimidants a la cabina dels elevadors, insolències d’alguns habitants i estranys que ronden per la finca, bosses d’escombraries llançades enmig de l’escala, excrements en els esglaons i dins dels ascensors... Fins i tot hi ha qui s’ha trobat excrements dins d’un pot.

El bloc de l’IMHAB al carrer Lluís Borrassà del barri del Besòs i el Maresme, a Barcelona. /

MARC ASENSIO CLUPÉS

La sèrie d’entrebancs que inquieten és àmplia. «Hi va haver una veïna que es va posar a fer una barbacoa dins de casa, amb el risc de provocar un incendi». «Del quart cap a baix, tenen rates, escarabats... Un desastre». «Una veïna ha de dormir amb la tapa del vàter tancada i les canonades de desguàs tancades perquè no entrin escarabats». «Hem trobat xeringues a l’escala, va ser només una vegada, però sabem que hi ha venda de droga». «Un ionqui es va posar a viure en un quartet a l’entrada que mai va funcionar, la policia el va bloquejar perquè s’hi ficava gent». «Es posen a jugar amb els extintors, els buiden al replà i al carrer». «Una vegada van enxampar uns tenint relacions sexuals a l’escala: sembla que no els deixaven que ho fessin a casa... Hi ha una segona vida en aquestes escales».

Els afectats reclamen fa temps a l’IMHAB que contracti un conserge que “vegi qui són els incívics” o bé, col·loqui càmeres de seguretat. «Però l’única possibilitat que ens van donar va ser posar uns cartellets amb normes de convivència, que estan posats a l’escala, tot i que amb freqüència els trenquen o escriuen a sobre», apunten.

Contenciós al jutjat

Consultat per EL PERIÓDICO, l’IMHAB respon que «és coneixedor de les situacions d’incivisme i inseguretat» a la seva finca de lloguer social al Besòs i el Maresme, la construcció del qual va costar 6,9 milions d’euros. L’organisme municipal assegura que s’han pres «diferents mesures per millorar la convivència, en algunes situacions coordinadament amb les forces de seguretat». Els veïns consultats responen que no noten que s’hagi posat remei.

Un cartell adverteix de la calor dins del bloc de pisos públics, a Barcelona. /

MARC ASENSIO CLUPÉS

L’IMHAB precisa que té quatre procediments judicials oberts per recuperar «la possessió d’habitatges que són algunes de les que causen més incidències de convivència». Afegeix que, «en funció de l’evolució de la situació», valorarà altres mesures «que facilitin el bon ús dels domicilis i la convivència».

Els inquilins comenten que no han rebut explicació de l’IMHAB sobre els motius pels quals no es nomena un conserge. Alguns d’ells paguen de la seva butxaca sistemes d’alarma per sentir-se més protegits. També van presentar una reclamació al síndic de greuges de Barcelona, que té pendent pronunciar-se.

Sense refrigeració

No menys malestar causen les avaries als pisos. «És bastant freqüent que les cisternes s’espatllin i estiguin dos o tres dies sense funcionar». «La porta del carrer està trencada habitualment, les portes s’esquerden i queden obertes, els marcs cauen...». «Tenim problemes amb les persianes elèctriques, ens ha passat a molts i ens volen cobrar la reparació, 900 euros que no tinc, per això la tinc lligada». «M’he quedat sense aigua calenta cinc vegades, tres a l’hivern: no venen d’un dia per l’altre a arreglar-lo i fa por carregar amb una olla i patir una relliscada». «Vaig estar dues setmanes en què sortia una filet d’aigua de la dutxa i de la cuina, ridícul, vaig trucar i vaig estar com un mes així».

Una bossa d'escombraries llençada a l'escala del bloc de l'IMHAB, a Barcelona. /

MARC ASENSIO CLUPÉS

També acapara queixes que el sistema d’aerotèrmia no refrigeri a l’estiu, amb la conseqüent incomoditat per la calor. L’IMHAB admet que el sistema només brinda calefacció. Ara estudia incorporar aire fred a l’edifici.

Els residents afirmen que sovint han de buscar operaris pel seu compte per reparar desperfectes, davant la falta de resposta que atribueixen a l’òrgan municipal. L’IMHAB contesta que “la constructora encara està realitzant el servei postvenda i és qui atén els veïns”.

Baixos ingressos

«El que no pot ser són aquests pagaments que cada dos per tres assumim»,recrimina un inquilí. «Totes les famílies no podem fer front als pagaments, he estat mesos amb la persiana espatllada perquè no podia reunir els diners per a la reparació», testifica un altre.

Una porta amb senyals d’haver sigut forçada al bloc de pisos públics de l’IMHAB, a Barcelona. /

MARC ASENSIO CLUPÉS
Notícies relacionades

Els habitants travessen situacions de vulnerabilitat. El lloguer es taxa segons els ingressos de cada llar, sense superar els 738 euros, inferior al lloguer mitjà de Barcelona, que s’estima en 1.087 euros. Després d’una revisió arran del canvi en les seves circumstàncies, alguns residents asseguren que han passat de pagar menys de 300 euros mensuals a més de 500, sense comptar els subministraments.

«La meva parella fa temps que se’n vol anar d’aquí, però li va costar molt aconseguir el pis, va esperar cinc o sis anys», explica una resident. «No me’n vaig perquè no tinc cap altra sortida»,diu una altra testimoni, que afirma que va passar vuit anys en llista d’espera per un habitatge social. «Busco pis, tot i que no me’n puc anar. «No podem viure amb la por que ens atraquin ni veient gent que es punxa», resumeix una tercera veïna.