El món té avui 122 milions de refugiats, el doble que fa 10 anys

"És un moment molt delicat –explica Paula Barrachina, portaveu de l’ACNUR–. Les relacions internacionals són més volàtils i es multipliquen els conflictes. Fan falta solucions polítiques i finançament, que ha disminuït de manera alarmant", adverteix. I és que entre els països dels quals fuig la població es compten les grans guerres de Gaza i Ucraïna, així com conflictes que porten dècades sense resoldre’s, com Síria i l’Afganistan, i països oblidats de l’Àfrica, amb el Sudan com a màxim exponent de violència actualment. No obstant, al contrari de la creença que a Europa i els EUA és on es produeixen més arribades.

La majoria de desplaçats forçosos miren de quedar-se a prop del seu lloc d’origen, amb l’esperança de tornar. El 60% es manté dins del seu propi país, i dels que es decideixen a travessar una frontera (i es converteixen, per definició, en refugiats), el 67% es queda en països veïns, que pateixen almenys un impacte col·lateral i, per tant, habitualment no són els més estables políticament ni els més opulents quant a renda. Això es tradueix en el fet que el 73% de tots els refugiats estan acollits per països amb ingressos baixos o mitjans.

Falsa percepció

"Les dades aclareixen la falsa percepció que totes les persones volen arribar a Europa. Res més lluny de la realitat", remarca Barrachina. Per exemple, el Sahel Central compta amb 3,5 milions de persones desplaçades, un 89% més que el 2020, per l’augment dels conflictes. D’aquests, més del 75% són desplaçats interns: 2,1 milions a Burkina Faso, 412.000 al Níger i 361.000 a Mali. Són els països veïns dels que estan en conflicte els que acullen en primera instància els que fugen, com passa a Turquia, l’Iran, el Pakistan i Colòmbia.

Tot i que el 2024 hi va haver alguns avanços –amb la tornada de 500.000 refugiats i 1,2 milions de desplaçats interns–, les condicions de retorn segueixen sent molt precàries: falta de seguretat, de vivenda i de serveis bàsics. "Veiem també senyals d’esperança", assenyala Barrachina, però afegeix: "Molts dels retorns s’han desenvolupat en un context polític i de seguretat complicat". Una de les poques dades positives de l’informe està en els retorns. L’any passat, 1,6 milions de refugiats van tornar als seus països, juntament amb 8,2 milions de desplaçats interns que van poder tornar a les seves comunitats. És el volum de retorns més gran des de principis dels 2000.

Però l’ACNUR adverteix que aquesta tendència podria frenar en sec l’any vinent. "Es preveu una forta disminució de les places de reassentament el 2025 a causa de la suspensió del programa dels EUA", alerta Barrachina. El reassentament és una via essencial per a persones amb necessitats especials, i la seva retallada afectarà sobretot dones i nens.

Conflictes enquistats

D’entre els països on la població passa a necessitar asil o ajuda internacional destaquen Síria (19.100 persones per cada 100.000 habitants), Veneçuela (18.000 persones per cada 100.000 habitants) i el Sudan del Sud (16.000 persones per cada 100.000 habitants). Mentrestant, a la Franja de Gaza, el conflicte ha desplaçat més del 90% de la població civil, més de dos milions de persones fora de les seves llars.

Les xifres mostren un patró que es repeteix: els conflictes s’allarguen, les solucions polítiques no arriben i l’ajuda escasseja. "Darrere de cada número hi ha una història de patiment humà", va recordar aquesta setmana l’Alt Comissionat, Filippo Grandi. "Aquestes xifres no haurien de normalitzar-se".

El conflicte al Sudan, pràcticament ignorat, ha provocat l’augment més gran de desplaçats de l’últim any. Des de l’abril del 2023, més de 14 milions de persones han fugit de les seves llars pels combats entre l’Exèrcit i les Forces de Suport Ràpid. Només a Darfur del Nord, l’atac al camp de Zamzam va obligar a escapar el 80% dels seus 400.000 habitants en tres dies.

Notícies relacionades

Els EUA rastrejaran les xarxes dels estudiants que vulguin entrar al país

Els EUA augmenten el personal d’avions de guerra a Morón

Altres crisis segueixen lluny de resoldre’s. Síria, amb 13,5 milions de desplaçats, manté el rècord de ser el país amb més població forçada a fugir. A l’Afganistan, 10,3 milions continuen sense poder tornar a casa. A això se suma que molts dels més de tres milions de retorns van ser forçats. Només des del setembre, el Pakistan ha deportat més de 350.000 persones.

Mentrestant, el finançament humanitari s’estanca o cau. El pressupost disponible de l’ACNUR ronda els 3.400 milions de dòlars, pràcticament el mateix que fa deu anys, tot i que avui hi hagi el doble de desplaçats que llavors.