Trump abandona la cimera del G7 i torna a Washington per la crisi entre Israel i l’Iran

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat aquest dilluns a la tarda que abandonava la cimera del G7 al Canadà un dia abans del previst per tornar a Washington i bregar amb la crisi del Pròxim Orient, en perillosa escalada des que fa cinc dies Israel va llançar un atac sense precedents contra l’ Iran al qual ha respost amb els seus propis atacs el règim de Teheran.

L’anunci del retorn prematur l’ha donat inicialment la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, en un missatge a X. Després Trump ho ha confirmat en unes declaracions a la premsa al costat de la resta de líders del G7 abans del sopar de caps d’estat, el seu últim acte. «Tots veuen el que jo veig, he de tornar al més aviat possible», ha dit.

Segons ha explicat a Kananaskis el president francès, Emmanuel Macron, «els nord-americans han fet una oferta per trobar-se amb els iranians». «Si els EUA pogués aconseguir un alto el foc, seria molt bo», ha dit el gal, emmarcant en una perspectiva positiva el comiat avançat del nord-americà.

Mitjans nord-americans han confirmat també la proposta dels EUA amb fonts anònimes. Segons ‘Axios’ es negocia la possibilitat d’una trobada aquesta mateixa setmana entre l’enviat de Trump Steve Witkoff i el ministre iranià d’Afers Exteriors, Abbas Araghchi, una reunió s’abordaria una iniciativa diplomàtica tant sobre un acord nuclear com un final de la guerra entre Israel i l’Iran. ‘The New York Times’ també ha publicat que Trump ha animat aquesta trobada, fins i tot plantejant l’opció que participi el vicepresident J.D. Vance.

«Postura defensiva»

Aquest dilluns, no obstant, i abans dels anuncis sobre el seu retorn precipitat, Trump havia penjat a Truth Social un missatge en el qual ha dit: «Tothom ha d’evacuar immediatament Teheran». Explicava així una alerta que ja havien llançat les autoritats israelianes que ha elevat la tensió i la por entre els 10 milions d’habitants de la capital iraniana. I això, junt amb el fet que hagués convocat aquest mateix dilluns el seu consell de seguretat nacional a reunir-se a la Situation Room, disparava els temors i els rumors d’una implicació directa dels EUA.

El Pentàgon i la Casa Blanca s’han encarregat de negar contundentment aquesta implicació i han assegurat que «les forces dels EUA mantenen la seva postura defensiva i això no ha canviat. Defensarem els interessos dels EUA», ha escrit a X Alex Pfeiffer, assessor i membre de l’equip de comunicació de Trump, que com un portaveu del Pentàgon ha negat que avions de combat dels EUA estiguessin participant en bombardejos a l’Iran.

Les bombes i Fordo

Trump, en qualsevol cas, sí està que estudiant l’opció d’aquesta implicació. De moment, ha resistit les pressions israelianes perquè s’hi involucri d’una manera més directa utilitzant les potents bombes que podrien destruir les instal·lacions subterrànies d’enriquiment d’urani a Fordo. Només Washington té la capacitat logística de portar a terme aquest atac que busca Benjamin Netanyahu, que requeriria diversos llançaments des d’avions nord-americans.

L’Iran és conscient de la gravetat de la situació i ha estat enviant senyals que busca un final de l’escalada i del conflicte i el retorn a la taula de negociacions amb els EUA sobre el seu programa nuclear. Teheran, de fet, ha demanat a l’Aràbia Saudita, Qatar i Oman que facin de mediadors amb Trump perquè aturi Israel en l’ofensiva, segons fonts anònimes iranianes que dilluns citava l’agència Reuters. L’Iran també vol evitar tant sí com no que els EUA se sumin a la campanya d’atac israelià segons fonts de ‘The Wall Street Journal’, «Saben que els EUA recolzen en defensa i estan segurs que recolzen en logística, però volen garanties que els EUA no se sumarà als atacs», deia al rotatiu una de les seves fonts. 

Trump sap del poder de les seves cartes i, potser, dels seus perills. Creu que aquest armament que tant desitja Israel i tant tem l’Iran és un element de pressió negociadora per empènyer Teheran. Però si l’Iran rebutja un acord o no inclou el compromís d’abandonar completament l’enriquiment d’urani com vol Trump, el mandatari es veuria en un «punt d’inflexió» i podria decidir utilitzar les bombes i ficar-se en la guerra.

La bretxa MAGA

Això representaria no només un cop profund a la mateixa imatge que ha mirat de construir, com un líder sota el qual no s’inicien conflictes, Li faria mal pel que fa als suports. El moviment MAGA i cercles de la ultradreta ja l’estan criticant el fet que tregui el cap en aquesta entrada en una guerra en la qual Israel no nega que un dels resultats pot ser un canvi de règim.

Personatges influents en aquest ecosistema mediàtic i ideològic com Tucker Carlson s’han alçat contra la implicació nord-americana. L’antic presentador de Fox ha escrit en els últims dies que Trump era «còmplice» i avisava que ho passi «definirà la seva presidència». El pòdcast de l’ultra Steve Bannon va arribar a dir que entrar en aquesta guerra representaria «el final de l’imperi dels EUA».

Trump ha replicat indignat i s’ha tornat contra el periodista que durant anys ha sigut el seu ferm aliat i defensor. En unes declaracions a la premsa al Canadà ha dit, càustic, que Carlson hauria de fer els seus comentaris en una televisió. Hores més tard, després que s’anunciés que tornava als EUA, l’ha insultat en un missatge a Truth Social. «Que algú expliqui al guillat Tucker Carlson que «L’IRAN NO POT TENIR UNA BOMBA NUCLEAR», ha escrit.

La bretxa que s’obre amb una part fonamental de la base i del seu suport, no obstant, és evident. La congressista ultra Marjorie Taylor-Greene, per exemple, en un missatge a X s’ha posat de banda de Carlson i no de Trump i ha suggerit que està trencant la seva promesa dels «EUA primer». 

«Guerres estrangeres, intervenció i canvis de règim posen els EUA en últim lloc, maten gent innocent, ens arruïnen i acabaran portant-nos a la nostra destrucció. Això no és guillat. És pel que van votar milions de nord-americans», ha escrit la congressista.

Ni Zelenski ni Sheinbaum

Trump ja havia mostrat objeccions a posar la seva firma en un comunicat del G7 amb el qual es pretenia fer una crida tant a Israel com a l’Iran a una desescalada. Ara el seu retorn accelerat a Washington significa que tampoc podrà participar en altres reunions importants per a altres guerres que estan obertes: la d’ Ucraïna i la comercial que ha llançat ell contra el món.

Notícies relacionades

Europa intenta "petits passos" d’acostament a Trump en el G7

El Regne Unit nomena per primer cop una dona com a cap de l’MI6

El mandatari no celebrarà la bilateral que tenia organitzada aquest dimarts amb el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ni en una altra amb la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum. 

El dia que ha passat a Kananaskis sí que ha anunciat la firma d’un acord d’aranzels amb el Regne Unit (tot i que en un moment ha semblat oblidar el Brexit i ha dit que tenia un acord amb la UE). Malgrat converses sobre comerç amb els líders del Canadà, Alemanya, França, el Japó i lapresidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen,el rellotge que ell mateix va posar en marxa amb un compte enrere per aconseguir acords comercials i aranzelaris abans del 9 de juliol continua avançant.