Una ofensiva per fer esclatar una rebel·lió a l’Iran

Israel va decidir divendres a la matinada obrir un nou front de guerra al Pròxim Orient amb el seu atac contra l’Iran, amb el qual ha escapçat la cúpula militar i ha assestat un dur cop al programa nuclear al matar nou dels seus científics més prominents. En un primer moment, la lectura general va ser que l’objectiu dels bombardejos era desactivar les capacitats de la República Islàmica per construir la bomba atòmica, però amb el pas de les hores ha començat a sorgir amb força una nova hipòtesi: el que busca Israel, en realitat, és un canvi de règim a Teheran.

En una declaració llegida aquell divendres de matinada, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va assegurar que l’operació Lleó Ascendent ha sigut dissenyada per "contrarestar l’amenaça iraniana a la pròpia supervivència d’Israel", però en cap moment va delimitar l’"amenaça" al programa nuclear. En termes similars es va manifestar el cap d’Estat major israelià, Eyal Zamir, en un videocomunicat difós en els primers compassos de l’ofensiva al referir-se a una "operació crucial per prevenir una amenaça existencial".

Hores més tard, Netanyahu va anar un pas més enllà dirigint-se als iranians cridant-los a rebel·lar-se contra els seus líders: "El règim no sap què li ha passat ni què li passarà. Mai havia estat tan feble. És la vostra oportunitat d’alçar-vos i fer-vos sentir".

Algunes veus crítiques desconfien de la justificació de l’atac en el programa nuclear iranià i recorden que Israel fa dues dècades que assegura que el règim islàmic està a punt d’aconseguir la bomba atòmica. Ni els EUA ni l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) contemplaven aquesta opció d’una forma imminent en aquests moments.

"Se suposa que una de les raons per les quals Israel està fent això és que espera veure un canvi de règim", ha explicat a l’agència Reuters Michael Singh, membre de The Washington Institute for Near East Policy i ex alt funcionari quan la presidència de George W. Bush als EUA.

En The New York Times, dos analistes més coincideixen amb aquesta tesi. Ali Vaez, director del projecte sobre l’Iran de l’International Crisis Group, opina que, vista la magnitud de l’ofensiva ordenada per Netanyahu, és probable que l’Iran ho percebi "com un intent de desestabilitzar el règim, i no simplement de frenar les seves ambicions nuclears". Per la seva banda, Sanam Vakil, directora del Programa per al Pròxim Orient i el Nord de l’Àfrica de Chatham House, destaca que Israel no només intenta infligir un mal militar i simbòlic a l’Iran, sinó "provocar una crisi interna".

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

"Sempre pot ser pitjor"

No obstant, l’escenari d’una caiguda del règim pot tenir conseqüències indesitjables per al propi país, per a la regió i per a Occident. Segons Vakil, el més probable és que, tot i que més debilitat, el país s’uneixi entorn de la bandera. I altres analistes, com Julien Barnes-Dacey, del Consell Europeu de Relacions Exteriors, consideren que davant el fracàs de les negociacions pel pacte nuclear amb els EUA (la ronda d’aquest diumenge s’ha anul·lat) i l’ofensiva israeliana, el país acabi arribant a la conclusió que "l’única salvaguarda real és una arma nuclear".