Guardiola guanya però depèn de Vox tot i la trompada del PSOE

Amb el 99,8% de les meses escrutades a mitjanit, el PP havia guanyat les eleccions amb 29 escons (un més respecte als comicis autonòmics del 2023), mentre que el PSOE ha aconseguit el seu pitjor resultat històric amb 18 escons (n’ha perdut 10). La sorpresa va arribar amb Vox, que duplica fins als 11 (amb 6 més). En quart lloc, Unides per Extremadura també es queda a punt de doblar suports, amb 7 escons, 34 més. Cap altre partit de les 12 candidatures ha entrat al Parlament regional.

Els socialistes toquen fons

Amb aquestes dades (a falta de computar el vot CERA, que a Extremadura són 30.610 vots de 102 països), la candidata del PP, María Guardiola, obté més escons que tota l’esquerra junta, de manera que pot ser presidenta del Govern regional amb l’abstenció de Vox (o del PSOE si vol evitar que els d’Abascal toquin poder) en la segona votació d’investidura en l’Assemblea d’Extremadura (en la primera es requereix majoria absoluta). Per governar, però, necessitaria un acord amb Vox, que surt molt més reforçat dels comicis.

A més, aquest resultat revela que el Partit Socialista toca fons a Extremadura, amb 18 escons, deu per sota del mínim fins ara del 2023, quan Guillermo Fernández Vara en va obtenir 28. El candidat, Miguel Ángel Gallardo, va considerar que el resultat era "molt i molt dolent, sense pal·liatius", i avui reunirà el partit sense que ara per ara es pronunciï sobre el seu futur en el PSOE.

Per la seva banda, Vox duplica els escons que ha obtingut després de la cavalcada de Santiago Abascal per Extremadura durant tota la campanya. Dels 5 escons de les eleccions del 2023 s’ha disparat a 11. El partit d’Abascal aconsegueix el millor resultat d’un tercer partit en la història democràtica de la comunitat, i passa a ser fins i tot la segona força en municipis com la mateixa capital de Badajoz. A més, ha sigut la força més votada en una desena més de municipis.

Unides per Extremadura també s’alimenta de la caiguda socialista i puja 3 escons, fins als 7, de manera que millora el seu màxim fins ara: les 6 cadires que va obtenir en els comicis del 2015.

Els extremenys han elegit els 65 diputats que integraran l’Assemblea d’Extremadura: 36 per la província de Badajoz i 29 per la província de Càceres. La desfeta del PSOE provoca que es quedin fora de l’Assemblea històrics del partit com José María Vergeles, vicepresident segon de la Junta d’Extremadura entre el 2019 i el 2023, i conseller de Sanitat i Serveis Socials entre el 2015 i el 2023. Ocupava l’onzè lloc en la llista per Badajoz, on només n’han entrat 10. La mateixa presidenta de l’Assemblea d’Extremadura en l’última legislatura, la socialista Blanca Martín, ha aconseguit entrar al límit a l’ocupar el vuitè lloc de la llista per Càceres.

Set majories absolutes

La caiguda del PSOE cobra més realitat si es compara amb els resultats del partit en la història democràtica d’Extremadura. De les onze eleccions celebrades fins ara, el PSOE n’ha guanyat 10: les de 1983, 1987, 1991, 1995, 1999, 2003, 2007, 2015, 2019 i 2023 (finalment va governar el PP amb el suport de Vox). De totes elles, els socialistes van aconseguir majoria absoluta el 1983, el 1987, el 1991, el 1999, el 2003, el 2007 i el 2019, les cinc primeres amb Ibarra i les dues últimes amb Fernández Vara.

Les úniques eleccions que ha guanyat un partit diferent del PSOE van ser les del 2011, amb els 32 escons que va aconseguir el PP, quan José Antonio Monago es va quedar a una sola cadira d’aconseguir la majoria absoluta. La sessió per constituir la nova Assemblea d’Extremadura ha de ser convocada per la presidenta en funcions, María Guardiola, entre el 22 de desembre i el 5 de gener, a fi de celebrar-se abans del 20 de gener.

Els diputats hauran d’elegir la Presidència de l’Assemblea i, a continuació, la resta dels membres de la mesa per majoria qualificada. En canvi, si no hi ha prou suport, s’haurà de fer una segona votació per majoria simple. Els empats obligarien a portar a terme noves votacions.

Terminis per a la presidència

Notícies relacionades

Del foc a les brases

El PP obté una victòria històrica en un feu tradicionalment del PSOE

Una vegada s’hagi constituït l’Assemblea d’Extremadura, el nou president de la Mesa haurà de proposar en un termini de 15 dies a tot estirar un candidat a la presidència del Govern regional, que haurà de tenir el suport mínim d’una quarta part dels escons. Hi haurà un altre termini de 15 dies més per al debat d’investidura. Arribat el dia, el candidat haurà d’obtenir majoria absoluta per ser proclamat president. Si no ho aconsegueix, es procedirà a una nova votació 48 hores després de la primera, en la qual es requerirà ja majoria simple.

Si tampoc s’aconsegueix proclamar president, el procediment es podrà repetir amb els mateixos o diferents candidats tantes vegades com ho estimi la Presidència de l’Assemblea. Al cap de dos mesos de la primera votació, si no hi ha hagut cap acord, l’Assemblea quedarà dissolta i es procedirà a convocar noves eleccions.