Una victòria a la corda fluixa

Els joves i el vot rural consagren Vox, mentre que Unides per Extremadura recull el descontentament socialista. L’actitud de Gallardo va deixar perplexos propis i estranys.

Una victòria a la corda fluixa
2
Es llegeix en minuts
Marisol López
Marisol López

Directora de La Opinión-El Correo de Zamora

ver +

El PP ha quedat a pocs escons de la majoria absoluta, però el seu resultat és insuficient per desbrossar el camí de la governabilitat a Extremadura. Solament ha tret un escó més, fins a 29, a l’espera del recompte del vot dels residents a l’estranger, el conegut com a CERA (hi tenen dret 30.610 extremenys a 102 països). Són sufragis que encara no s’han quantificat i, al final del recompte, tenia a l’abast l’escó 30, a només 244 vots a la circumscripció de Càceres, on ha triplicat vots respecte a fa dos anys.

Supera el llindar del 43% dels vots, gairebé cinc punts més que el 2023, però amb menys sufragis, uns 9.000. L’abstenció no ha beneficiat, en aquest sentit, la dreta o, almenys, la que representen els populars. María Guardiola tindria marge per ser presidenta de la Junta d’Extremadura, per majoria simple, en segona volta, però depèn, sobretot, d’un teòric soci que ja ha dit la nit electoral que no ho posarà gens fàcil.

El creixement de Vox, més del doble de vots que fa dos anys, amb singularitats com la d’haver-se convertit en la segona força més votada (després del PP) a la ciutat de Badajoz, o Almendralejo, reforça el paper de frontissa dels d’Abascal, triomfant entre el vot jove i amb una presència determinant en l’àmbit rural. La guanyadora de les eleccions necessitaria, com a mínim, l’abstenció de Vox per ser investida. Si això s’endevina complicat, ho serà encara més intentar un pacte de govern que garanteixi certa estabilitat.

Notícies relacionades

Guardiola, tot i haver-se creuat acusacions amb Abascal, que va titllar de masclista, es va mostrar molt més cauta en la campanya. Va deixar clara la seva disposició a asseure’s a dialogar, fins i tot si és el mateix dirigent nacional el que s’asseu a l’altra banda de la taula, tenint en compte l’omnipresència de Santiago Abascal a Extremadura. Es podria donar la paradoxa que els votants d’Óscar Fernández Calles l’hagin conegut més de prop ahir a la nit, en la compareixença després de les dades que els atorguen 11 escons, 6 més que fa dos anys, que per mitjà dels seus discursos en campanya. No ha calgut, perquè els resultats de Vox el certifiquen com a receptor del descontentament a esquerra i a dreta.

Amb tot, l’autèntic esperpent s’ha viscut en el PSOE extremeny. Una desfeta històrica d’una força hegemònica. El mapa d’Extremadura s’ha cobert de blau del PP fins i tot a Villanueva de la Serena, el poble natal del candidat, Miguel Ángel Gallardo, del qual va arribar a ser alcalde més de dues dècades. Els pitjors pronòstics s’han complert i els socialistes han tocat terra o més aviat soterrani, amb una caiguda de més de 14 punts. L’actitud de Gallardo va deixar perplexos propis i estranys.