Israel amenaça d’atacar "qualsevol objectiu i lloc del règim aiatol·là"

En la seva ofensiva, que va començar divendres a la matinada i va continuar ahir, Israel va matar almenys 78 persones: 60 d’elles en un atac contra un edifici de vivendes a Teheran. La resta, la gran majoria són alts càrrecs militars i científics de la República Islàmica. Entre ells es troben el cap d’Estat Major iranià, Mohammad Bagher, i Hossein Salami, el líder de la Guàrdia Revolucionària, el cos d’elit politicomilitar de l’Iran. Salami era un dels homes forts del líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei.

"Atacarem qualsevol lloc i tots els objectius del règim dels aiatol·làs. El que han sentit fins ara no és res en comparació amb el que els clavarem en els pròxims dies", va dir ahir Netanyahu.

L’Iran, en la seva resposta a Israel, va llançar tres salves de míssils balístics contra Tel-Aviv i Jerusalem. L’atac va ser repel·lit en gran part per la Cúpula de Ferro, però almenys 10 míssils iranians van arribar a impactar contra la capital israeliana: l’atac va resultar en tres morts.

"El dictador iranià està convertint els seus ciutadans en ostatges, i està creant una realitat en què sobretot els residents de Teheran pagaran un alt preu pels seus atacs criminals contra ciutadans israelians. Si Khamenei continua disparant míssils contra Israel, Teheran cremarà", va avisa el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, que va obviar, per descomptat, que l’Estat hebreu va ser el primer a atacar.

Israel va continuar ahir amb la seva campanya d’atacs, i les autoritats iranianes van informar de bombardejos a les ciutats de Tabriz, Kermanshah, Horramabad i Teheran, on dos projectils van impactar contra l’aeroport de Mehrabad, a la capital iraniana. Part de l’edifici, que acull una base aèria, va ser incendiat.

A més d’escapçar la cúpula militar iraniana, Israel va tenir per objectiu la destrucció – inhabilitació– de les plantes nuclears iranianes més grans. Durant els últims anys, de fet, l’Iran ha mogut part dels seus reactors i plantes d’enriquiment d’urani a instal·lacions subterrànies per precisament evitar el que va passar aquest divendres passat.

La planta més gran de la República Islàmica, Natanz, va resultar greument danyada, segons va poder confirmar l’Agència Internacional per a l’Energia Atòmica (AIEA), que va condemnar Israel per tenir per objectiu militar una central nuclear. Els caces israelians també van atacar les plantes atòmiques d’Esfahan, Fordow i Arak.

Des que el president nord-americà, Donald Trump, va trencar el primer acord nuclear iranià, firmat per l’Administració de Barack Obama, l’Iran ha estat enriquint urani a nivells cada vegada més pròxims al necessari per crear una bomba. Teheran, fins ara, sempre ha assegurat que el seu programa nuclear és tan sols d’ús civil, però mentrestant ha estat enriquint urani a nivells superiors al 60%; el nivell necessari per a l’energia civil nuclear és del 3%.

No obstant, la República Islàmica encara no ha desenvolupat l’arma atòmica: segons indiquen els experts, l’Iran buscava utilitzar el seu programa, i la seva proximitat a l’arma, com a eina de pressió per a les negociacions amb Washington.

Negociacions cancel·lades

Des del primer moment, Teheran ha proposat a l’Administració de Trump l’abandonament de l’alt nivell d’enriquiment a canvi de l’aixecament de les sancions internacionals contra l’Iran. Avui s’havia de celebrar la sisena ronda de negociacions entre l’Iran i els EUA. Ha sigut cancel·lada després de l’atac d’Israel.

"Els EUA han actuat d’una forma que invalida el diàleg. No es pot pretendre negociar i al mateix temps permetre que el règim sionista –l’Iran només es refereix a Israel d’aquesta manera– ataqui el territori de l’Iran. No té cap sentit continuar amb les negociacions", va afirmar ahir el portaveu del Ministeri d’Exteriors iranià, Esmaeil Baghaeí.

Trump, no obstant, insisteix que l’acord encara és possible, i de fet busca utilitzar els atacs israelians com a forma de negociació. Netanyahu, no obstant, sempre s’ha mostrat contrari a qualsevol tipus d’acord amb la República Islàmica, i tan sols ha valorat, ara i en les últimes dècades, la via militar com l’única viable per tractar amb l’Iran.

"Sabíem el que passaria, i vaig intentar salvar l’Iran de la humiliació i la mort. Els vaig intentar salvar perquè m’hauria encantat haver arribat a un acord. Encara és possible, de fet. Encara no és tard del tot", va dir aquest divendres passat el president nord-americà.

Amenaça de bloqueig a Ormuz

L’escalada bèl·lica entre Israel i l’Iran va tornar a posar en el punt de mira un pas estratègic de transport marítim que pot generar un terratrèmol en el comerç mundial de petroli i el gas natural liquat: l’estret d’Ormuz.

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

Ahir, un diputat iranià membre de la Comissió de Seguretat del Parlament, Esmail Kosari, va assegurar que el Govern s’està plantejant seriosament tancar l’estret, segons va informar el canal de notícies iranià IRINN. No és una novetat, ja que el règim islàmic ha utilitzat en més d’una ocasió aquesta amenaça tot i que no l’ha complert. Si finalment es materialitza la idea, l’afectació en el comerç mundial de petroli i gas natural liquat tindrà unes conseqüències impredictibles.

Els mercats ja van fer el crit d’alarma divendres disparant el valor del cru davant el risc que Teheran decideixi bloquejar el pas. El preu del barril de Brent del mar del Nord per a entrega a l’agost va pujar un 7,02% fins als 74,23 dòlars, amb un pic durant la sessió de més del 13%. El seu equivalent nord-americà, el barril de West Texas, es va elevar un 7,26% fins als 72,98 dòlars.