El sisme més fort de l’última dècada

El terratrèmol es va produir en una de les zones amb més activitat sísmica del planeta: el límit entre la placa del Pacífic i la placa d’Okhotsk. En aquest punt del mapa, la placa del Pacífic s’està enfonsant lentament per sota de la d’Okhotsk, en un procés conegut com a subducció.

Energia acumulada

Aquest moviment passa a un ritme d’entre 8 i 9 centímetres per any, més o menys la velocitat a la qual creixen les ungles humanes. Però, lluny de ser un desplaçament suau i constant, la fricció entre les dues plaques impedeix que llisquin amb normalitat i això provoca que la tensió es vagi acumulant sota terra durant dècades, fins i tot segles, fins que finalment s’allibera de manera abrupta en forma de terratrèmol. I això és, precisament, el que va passar ahir. Les primeres anàlisis instrumentals suggereixen que aquest sisme ha provocat un lliscament de més de 10 metres en una àrea d’aproximadament 150 per 400 quilòmetres.

Segons explica el sismòleg John Townend, el terratrèmol és el més fort registrat al món des del terratrèmol Tohoku, al Japó, el 2011, que va tenir aproximadament una magnitud de 9,1. "El sisme d’aquest dimarts va alliberar aproximadament 30 vegades més energia que el terratrèmol de Kaikoura de magnitud 7,8 el 2016", afirma aquest catedràtic de Geofísica a la Universitat de Victòria a Wellington en declaracions a la plataforma Science Media Centre.

El que va fer que aquest terratrèmol fos especialment violent no va ser només la seva magnitud, sinó la manera en la qual es va produir. Segons les primeres anàlisis del Servei Geològic dels Estats Units (USGS), el terratrèmol va ser provocat per una falla inversa, un tipus de ruptura en què una de les plaques tectòniques empeny amb força l’altra cap amunt. El moviment vertical desplaça grans blocs de l’escorça terrestre en qüestió de segons. En aquest cas, tot apunta que la fractura va ser àmplia i profunda, cosa que va alliberar una enorme quantitat d’energia.

Més potencial destructiu

Notícies relacionades

Rússia i Itàlia s’embranquen en una crisi diplomàtica

Creixen les veus a Israel que exigeixen sancions pel "genocidi" a Gaza

Se sap que aquest tipus de terratrèmols no només generen sacsejades més intenses, sinó que també tenen més potencial destructiu a causa de la mida de l’àrea afectada. Els terratrèmols de subducció com aquest, en els quals una placa oceànica s’enfonsa sota una altra, són els més propensos a generar tsunamis en qüestió d’hores. L’aixecament sobtat del fons marí pot desplaçar enormes quantitats d’aigua des del fons del mar, cosa que es tradueix en onades gegants que poden viatjar a gran velocitat per tot l’oceà. En aquest cas, la violenta empenta vertical de l’escorça sota el llit marí podria haver desplaçat metres cúbics d’aigua en qüestió de segons. El fenomen va obligar activar alertes per tsunami a diversos països banyats per l’oceà Pacífic, com el Japó, els territoris nord-americans de Hawaii i Alaska, el Canadà i diversos països de Llatinoamèrica.

Després d’un terratrèmol d’aquesta magnitud també és altament probable que es produeixin rèpliques de gran magnitud els dies i fins i tot setmanes següents. Els experts del Servei Geològic dels Estats Units (USGS) adverteixen que algunes d’aquestes rèpliques podrien superar la magnitud 7, cosa que les convertiria en terratrèmols significatius per si sols. En aquest sentit, els geòlegs avisen que, tot i que aquests fenòmens acostumen a ser de menys intensitat que l’esdeveniment principal, els sotracs poden continuar causant danys en infraestructures debilitades i augmentar el risc de corriments de terra o nous tsunamis si es produeixen en zones pròximes al llit marí. Ahir, tan sols unes hores després del gran sisme, ja s’havien registrat 10 rèpliques per sobre de magnitud 5, i la més gran va ser de magnitud 7.