L’Iran s’enroca en posicions maximalistes en el diàleg amb els EUA

Els dubtes són enormes. Poc se sap del que realment busca l’Iran en les acabades de començar negociacions amb els Estats Units, que han de servir per evitar una intervenció nord-americana contra l’Iran. A cada declaració, alts funcionaris de Teheran es contradiuen: mentre uns asseguren voler un acord just, d’altres insulten Washington, cremen banderes nord-americanes i amenacen amb una guerra regional.

Tampoc està clar el que els EUA i l’Iran van parlar a Oman divendres passat en la primera ronda de negociacions, que ha de continuar els pròxims dies: Washington insisteix que els iranians han d’abandonar tot el seu enriquiment d’urani, limitar el seu programa de míssils balístics i acabar amb el suport a les seves milícies afins a tota la regió, per retirar l’amenaça d’un atac i començar a aixecar sancions. El portaveu d’Exteriors del règim va fer ahir la seva pròpia oferta: l’Iran deixarà d’enriquir urani a més del 60% –un número molt pròxim al necessari per crear la bomba atòmica– a canvi de la retirada de totes les sancions dels EUA.

Les posicions no poden estar més allunyades, i cada vegada són més els experts que entenen que Teheran no busca realment arribar a un acord, sinó fer que corri el temps i esperar que el president nord-americà, Donald Trump, es despisti amb una altra crisi internacional.

Proclames bel·licistes

Però Nicolás Maduro va ser sentenciat a ulls de Trump, segons va publicar la premsa dels EUA, quan el multimilionari va veure el veneçolà ballar una cançó burleta i reggaetonera en contra de la guerra i dels EUA. Els líders iranians no ballen, per descomptat, perquè l’Iran no és Veneçuela, però les seves paraules i proclames bel·licistes –amb declaracions i amenaces constants contra l’"enemic"– poden fer un efecte semblant en la psique de Trump, que ha reunit gran part de la seva flota al Pròxim Orient.

"La nació iraniana ha de demostrar una altra vegada la seva preparació i determinació per desarmar el nostre enemic. Mentre l’enemic no sigui desarmat, la nostra nació estarà exposada a la seva coerció i turment", va declarar ahir el líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei, que va fer una "crida popular" a les celebracions d’avui a tot el país, quan la República Islàmica celebra l’aniversari de la revolució del 1979, que va acabar amb la dictadura del xa i va instaurar el règim actual.

Les grans ciutats del país, així, viuran manifestacions promocionades pel mateix Govern, que lluita per convèncer la seva pròpia població –i el món sencer– que encara ostenta la legitimitat governamental al país. Els recomptes, no obstant, apunten que només una minoria dels iranians –uns 12 milions, dels 93 milions d’habitants– donen suport activament a la República Islàmica, segons dades que es poden extreure de les últimes eleccions, en les quals els candidats més radicals i pròxims a Khamenei van perdre de golejada davant el sector reformista.

"Aquest és clarament un règim que ha demostrat estar disposat a lluitar per la seva supervivència a qualsevol preu. A casa, estan donant senyals que no hi ha cabuda per a cap tipus de dissidència, ni en l’opinió pública ni en l’elit política. I estan buscant enviar a l’exterior el missatge que encara tenen el control total", escriu Ali Vaez, director del programa de l’Iran del think tank internacional Crisis Group.

Eliminar discordances

L’enroc en les negociacions amb els EUA es tradueix, dins de les fronteres de l’Iran, en l’intent de destruir qualsevol veu discordant. Des de diumenge passat, han sigut detinguts set líders del bloc reformista, una coalició de partits que competeix dins de les normes i marc de la República Islàmica. I set més han sigut cridats a declarar davant del jutge.

Els reformistes, grup de suport principal del president iranià, Mesut Pezeshkian, estaven preparant una crida a Khamenei perquè dimiteixi, entregui el poder a Pezeshkian i comenci un petit període de transició –cap a què, no s’ha dit–, segons àudios filtrats els últims dies.

Notícies relacionades

Brussel·les, a Espanya: "Un permís de residència no és un xec en blanc"

El secretari de Comerç de Trump admet que va viatjar a l’illa d’Epstein

L’ala més radical del règim, liderada pel mateix Khamenei i vista com la vella guàrdia de la República Islàmica, els acusa de "dir exactament" el que els seus "enemics, els EUA i Israel, diuen". "He instruït els fiscals perquè actuïn preventivament contra qualsevol que sigui una amenaça per a la nostra seguretat nacional", va declarar dilluns el cap del sistema judicial iranià, Gholam Hossein Ejei.

Els reformistes van ser l’únic grup en el poder iranià que va fer una crida al diàleg amb els manifestants que van sortir massivament als carrers el gener passat. Khamenei es va fer el desentès: la policia i grups paramilitars de la Guàrdia Revolucionària, tots dos comandats pel líder suprem, van disparar a matar contra els participants en les marxes. La xifra de morts confirmades ja està en les 7.000 persones, tot i que en podrien ser moltes més, segons oenagés.