Un president en hores baixes

Després de pujar el març passat gràcies a la seva posició en l’escena internacional, la popularitat d’Emmanuel Macron, va tornar a la seva tendència habitual l’últim mes. Segons el nou baròmetre publicat per Odoxa per al mitjà Public Sénat, el president francès rep ara un 73% d’opinions negatives. "Més de tres quartes parts dels simpatitzants d’esquerra (79% dels de La França Insubmisa i 76% dels del Partit Socialista), el 92% dels simpatitzants de Reagrupament Nacional i el 58% dels simpatitzants d’Els Republicans, partit que no obstant recolza el Govern, consideren que ‘no és un bon president’", explica Gaël Sliman, president d’Odoxa. Una caiguda que es podria deure al recent anunci d’un pla de retallades per aturar el desbordat dèficit públic del país.

Fins ara, les tensions internacionals havien impulsat la popularitat de Macron, i l’havien situat en un 31% d’índex d’aprovació. Això suposava set punts més que al febrer, però sobretot, era la primera vegada que tornava al nivell en què es trobava abans del seu anunci de la dissolució de l’Assemblea Nacional a principis de juny, que va provocar la caiguda en picat del seu índex de reconeixement. Un efecte bandera que ha durat poc a l’inquilí del palau de l’Elisi, que veu com la seva popularitat va caure a l’abril quatre punts en comparació amb el mes anterior.

A l’augment de popularitat en un context de tensions internacionals, els experts li diuen efecte bandera. La guerra a Ucraïna i les qüestions relacionades amb la defensa europea, en un moment en què els Estats Units amenacen de retirar-se del Vell Continent, van ajudar durant uns mesos l’inquilí de l’Elisi a millorar lleugerament la seva popularitat entre els francesos. Al febrer, el 45% dels enquestats opinava que Macron defensava bé els interessos de França a l’exterior. Aquest efecte és ben conegut al país, especialment quan es produeixen crisis en què es posa en joc l’interès nacional, generant un efecte directe en l’opinió pública. Un exemple molt clar va tenir lloc entre març i abril del 2020, durant la crisi de la covid, quan la popularitat del president francès va créixer de cop 13 punts.

Un miratge

Notícies relacionades

El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i li va dir: «a manar, al teu país»

Israel respon a la represàlia de l'Iran i l'intercanvi de míssils i bombardejos s'empitjora

El 2022, durant l’inici de la guerra a Ucraïna i en plena campanya presidencial, es va tornar a produir una nova pujada, que va ajudar Macron a superar el 30% de les intencions de vot en la primera volta. En l’actualitat, l’amenaça russa s’ha convertit en una de les principals preocupacions entre els francesos, i les tensions internacionals han experimentat un salt de 16 punts, i se situen en tercer lloc (33%), per davant de la immigració i la delinqüència. Una preocupació que el president utilitza per al seu benefici. A finals de febrer, es va tornar a produir aquest efecte bandera durant la seva visita a Washington, dies abans que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, fos humiliat al despatx Oval per Donald Trump i J. D. Vance. D’allò, Macron en va obtenir cert rèdit, ja que els francesos veien positivament la implicació internacional del seu president i el lideratge de França en les negociacions per la pau al país eslau. Això es va traduir en el segon augment de popularitat més important del president des de la seva arribada al palau de l’Elisi.

Acompanyant Macron en les tenebres de la impopularitat també es troba la seva mà dreta, el primer ministre, François Bayrou, que des de la seva arribada al palau de Matignon no ha aconseguit el favor dels francesos. Des que va assumir el càrrec a finals del 2024, Bayrou ha perdut set punts, i ha rebut només un 23% d’opinions positives, la puntuació més baixa mesurada per a un cap de Govern en els últims 10 anys.