Els atacs d’Israel a Gaza i Cisjordània han destruït milions d’euros en projectes finançats per la UE

La Unió Europea és el principal donant col·lectiu dels palestins des del 1993, quan es va crear l’Autoritat Nacional Palestina arran dels Acords d’Oslo signats amb Israel. Sustenta les seves institucions, en una aposta per mantenir viva la solució dels dos Estats, i protegeix la seva malmesa economia. Però també inverteix en projectes educatius, sanitaris, socials o energètics. Entre el 2014 i el 2023 va aportar a Palestina gairebé 1.600 milions del contribuent europeu, segons dades oficials de la Comissió Europea, la majoria destinats a mantenir el govern de Ramal·lah. I cal afegir els 509 milions que ha desemborsat en ajuda humanitària per a Gaza des de l’octubre del 2023, quan Hamàs va posar en marxa el desastre en curs amb el seu atac massiu sobre el sud d’Israel. Si s’hi inclouen els fons concedits a les agències de l’ONU i oenagés que treballen amb els palestins, la quantitat és encara més elevada.

Però alguns d’aquests projectes finançats per Europa són destruïts amb regularitat pels militars israelians o els colons jueus, sense que Israel hagi pagat fins ara compensacions pels danys causats, segons diverses fonts consultades. Dels 158 projectes subvencionats per la UE a Gaza des del 2014, almenys 15 han sigut destruïts durant la campanya militar en curs, segons l’anàlisi d’EL PERIÓDICO, que només ha comptabilitzat els incidents que ha pogut verificar a través de fonts obertes. I el cost és de gairebé 12 milions d’euros polvoritzats des de l’inici de l’assalt israelià.

El principal beneficiari dels fons europeus era la municipalitat d’Abasan al-Kabira, un petit poble agrícola a l’est de Khan Yunis. La localitat va ser completament destruïda en les primeres setmanes de l’assalt, segons una anàlisi d’imatges satel·litàries d’‘El País’, i també els 2,5 milions d’euros que la UE va invertir per instal·lar «fonts d’energia renovables als seus edificis públics i residencials». El mateix ha passat amb les 17 universitats de Gaza, un dels principals focus de l’ajuda europea. Algunes van ser dinamitades, i d’altres destruïdes pels bombardejos. D’algunes només en queda la carcassa xamuscada dels seus campus, on ara es refugien famílies de desplaçats. Brussel·les havia invertit més de quatre milions en les universitats d’Al-Azhar, Islàmica i la d’Al-Quds i en el Col·legi de Ciències Aplicades, dedicat a la formació professional. Finançava programes per a la recerca agrícola i empresarial, l’aprenentatge de l’anglès o les sortides laborals fora de la Franja.

Tampoc s’han salvat els projectes per ajudar Al Mezan, una reputada organització de drets humans, i és que la seva seu de Jabalia va ser completament destruïda. La de l’Institut Civitas, dedicada a promoure la democràcia i formar joves amb dots de lideratge, va quedar severament danyada. També va ser destruïda l’escola per a nens sords de l’Aftaluna Society, on Brussel·les tenia un projecte compromès per valor de 375.000 euros.

Cisjordània i Jerusalem Est

També a Cisjordània i Jerusalem Est es destrueixen o confisquen amb freqüència inversions europees, tot i que allí els estralls estan més lligats a la política de colonització d’Israel. El 2023, l’últim any del qual hi ha dades oficials de la UE, els seus militars i colons van demolir «78 estructures» finançades per Brussel·les o els seus estats membres, amb un valor de 248.000 euros. Si es fa la suma des del 2015, són 927 estructures valorades en gairebé tres milions d’euros. Des de col·legis fins a plaques solars, cases prefabricades, latrines o parcs infantils, generalment situats en comunitats amenaçades per les polítiques israelianes de desplaçament forçós. L’Estat jueu argumenta que es van construir sense llicència, cosa que és veritat, perquè només en comptadíssimes ocasions concedeix permisos de construcció als palestins. El Tribunal Internacional de Justícia ha qualificat aquesta política de «discriminatòria» perquè afavoreix l’expansió de les colònies en detriment del desenvolupament palestí

«Aquesta política de demolicions genera un clima de coerció que no deixa els palestins més alternativa que abandonar les seves terres», assegura a aquest diari Allegra Pacheco, directora del West Bank Protection Consortium, una organització finançada per la UE i 13 països donants, entre els quals hi ha Espanya, que proveeix ajuda humanitària als palestins. «Si escoltes els funcionaris israelians o llegeixes les webs dels colons, està clar que l objectiu és annexionar-se l’Àrea C de Cisjordània i impedir la possibilitat d’un Estat palestí viable». L’Àrea C comprèn el 61% del territori cisjordà.

Esquizofrènia europea

Notícies relacionades

Rússia veta ‘Harry Potter’ per fomentar la natalitat

Israel es juga 45.000 milions de l’Acord d’Associació amb la UE

La Comissió Europea no ha contestat a les preguntes d’EL PERIÓDICO al tancament d’aquesta edició, però sovint es limita a expressar la seva «profunda preocupació» per la destrucció dels seus projectes. Poc més. Els seus països membres, en canvi, sí que solen utilitzar els canals diplomàtics per demanar compensacions a Israel per carta, tot i que no hi ha constància que siguin ateses. «El que veiem sobre el terreny és que Israel no distingeix entre les instal·lacions finançades pels europeus o les iniciatives purament locals. Està embarcat en una guerra total contra el poble palestí, sigui on sigui», diu Shai Pines, portaveu de B’Tselem, una organització de drets humans israelià que treballa als territoris ocupats. Els colons, diu, no són més que una extensió de la violència de l’Estat. «Res d’això és nou, és part del règim de l’apartheid imposat des de fa dècades per apropiar-se de la terra. El que ha canviat des del 7 d’octubre és l’escala i el nivell de brutalitat d’aquests atacs, que ara es produeixen a plena llum del dia», afegeix Pines.  

Tot això posa en evidència la profunda esquizofrènia de la política europea a la regió. Amb una mà paga el que Israel trenca i manté viu el projecte nacional palestí; amb l’altra, ven a Tel-Aviv les armes amb les quals està destruint els palestins i li aporta cobertura diplomàtica. «Si Europa volgués, té molta capacitat d’influir sobre Israel. Pensi que la meitat de les bombes que cauen sobre Gaza són bombes fabricades a Europa», va dir aquesta setmana Josep Borrell, que va ser fins fa uns mesos el màxim representant de la política exterior europea. El drama de tot això és que Europa paga sense influir. I no només es destrueixen les seves inversions, sinó també les vides d’aquells a qui pretén ajudar.