Un embargament militar a Israel afectaria comunicacions de l’Exèrcit espanyol

En 12 anys de crisis i retallades de la despesa en defensa, la compra de material militar a Israel no va ser significativa en volum segons fonts de l’àrea logística de l’Exèrcit: 380 milions d’euros en 12 anys, entre el 2010 i el 2022. Però sí que havien sigut "compres crítiques" pel seu valor tecnològic, sobretot en matèria de guerra electrònica i comunicacions.

Iniciat el rearmament dels exèrcits, aquest import es va disparar fins als actuals 1.300 milions d’euros d’inversió de l’Estat en sistemes per a la defensa que tenen alguna implicació –components, disseny, supervisió tecnològica o pertrets– amb la indústria israeliana. La major part d’aquesta inversió l’acaparen un programa d’aprovisionament, el de míssils Spike antitancs, i un altre de solució d’una bretxa a l’artilleria de campanya: els llançacoets SILAM.

Un embargament total d’Espanya per a la compra de sistemes militars a Israel, que inclogués fins i tot contractes en vigor, és una possibilitat que descarten les fonts militars consultades. "Caldria pagar-ho tot igualment", explica un coronel de Terra veterà en operacions de compra de subministraments. Però, si es produís, afectaria programes en els quals l’aportació israeliana és considerada imprescindible en defensa.

Artilleria de llarg abast

La majoria dels mitjans d’artilleria de campanya que fa servir o considera fer servir l’Exèrcit de Terra tenen un abast d’entre 25 i 70 quilòmetres. Les Forces Armades van perdre durant la crisi de la bombolla la capacitat de llançacoets de llarg abast, el mateix tipus d’arma que Ucraïna ha alentit, quan no aturat, els avenços russos al Donbàs i Zaporíjia.

El sistema més esperat per l’artilleria de l’Exèrcit es diu SILAM (Sistema de Llançament d’Alta Mobilitat). Consisteix en un camió de quatre eixos d’Iveco, tubs, míssils, sistema de guia per a míssils –en tot això hi ha les firmes espanyoles Expal i Escribano– i un llançador. I això, el llançador, la part central del problema, es basa en el PULS (Precise Universal Launching System), és tecnologia de la firma israeliana Elbit, a la qual van contractar les dues adjudicatàries espanyoles amb la condició de Defensa que el sistema es fabriqués a Espanya.

El programa SILAM implica 714 milions d’euros de pressupost. La contracta es va acabar de tramitar el 15 de desembre del 2023. A Defensa, el PULS es considera "no substituïble".

Notícies relacionades

Rússia usa una obscura fundació per recolzar criminals i propagandistes

L’ucraïnès assassinat era soci a Rússia d’un alt diplomàtic de Lavrov

El 25 d’abril del 2024, Defensa i l’empresa israeliana Rafael Advanced Defence Systems van tancar un acord marc per al subministrament i manteniment de sistemes POD per als caces Eurofighter de l’Exèrcit de l’Aire. Es tracta d’un contracte de gran volum: 207,4 milions d’euros. El Consell de Ministres el va autoritzar el setembre del 2023, abans del començament de la guerra a Gaza, però té terminis successius d’entrega que es mantenen fins al 2027. El codi emb el qual Defensa classifica aquest acord és el corresponent als "sistemes electrònics d’intel·ligència". I així se’l considera al ministeri: no com a arma, sinó com a tecnologia.

Encara que el Congrés va fer ahir el primer pas per prohibir la compravenda d’armes a Israel, fonts de l’Executiu central reconeixen que l’embargament és més aviat "simbòlic" perquè "en la pràctica és molt difícil" d’aplicar. "El món no té fronteres", assenyalen per incidir en el fet que si el material no entra directament des d’Israel podrà fer-ho "per altres vies", informa Iván Gil.