Els delictes polítics a Alemanya creixen el 40%, impulsats per la ultradreta

Les xifres són eloqüents: el 2024 es van registrar 84.172 delictes identificables com a criminalitat política, cosa que engloba des d’atemptats i violència física fins a propaganda, exhibició de símbols prohibits en manifestacions i missatges d’odi. És un increment del 40% respecte al 2023. Més de la meitat d’aquests casos (42.788) van procedir de la ultradreta. Els seus destinataris van ser refugiats, persones identificables com a estrangeres o d’una religió determinada.

"És una tendència a l’alça continuada en els últims 10 anys", va explicar el president del Departament Federal de la Policia Criminal, Holger Münch. Que un 37% dels casos siguin delictes de propaganda no és motiu de "tranquil·litat", va afegir. La incitació o els missatges d’odi en temps de "polarització extrema" són el caldo de cultiu "preferencial" per a la violència.

Dobrindt, de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), el partit més dretà del bloc conservador del canceller Friedrich Merz, va destacar que hi ha un increment general de la criminalitat política, inclosa de l’esquerra radical. No obstant, es produeix en un nivell molt inferior: un 12% del total procedeix de l’extremisme esquerrà, que a més no registra un creixement tan exorbitant com el dretà.

Notícies relacionades

Sánchez presentarà al setembre la llei d’embargament d’armes a Israel

França exhibeix múscul militar i aliances en la desfilada del 14 de juliol

La presentació del demolidor informe va coincidir amb una altra estadística dels col·lectius d’assistència a víctimes de la violència ultradretana, xenòfoba o antisemita i que obté dades de 12 del total de 16 estats federats alemanys. El 2024 hi va haver, segons les seves dades, 3.453 atacs, amb un total de 4.861 afectats. La mitjana puja així a 12 persones cada dia.

Malgrat reconèixer-se el paper de l’AfD en l’alarmant polarització social, Dobrindt no preveu impulsar la prohibició d’aquest partit, actualment la segona força al Parlament federal. "Hem de combatre’l políticament i des del centrisme", va assegurar el ministre.