Zelenski es mostra disposat a negociar amb Putin si abans atura la guerra

Remarcant que considerava "un senyal positiu" que Moscou s’estigui plantejant aturar les hostilitats, el mandatari ucraïnès va repetir la seva demanda que Rússia posi fi a les operacions militars al seu país a partir d’avui, abans d’iniciar qualsevol conversa de pes sobre els contenciosos pendents. "Espero Putin a Istanbul dijous", va etzibar, desafiant el seu homòleg rus.

"No té sentit continuar amb la matança ni un dia més. Esperem que Rússia confirmi un alto el foc, que sigui total, durador i fiable, a partir de demà [per avui], 12 de maig", va proclamar el mandatari ucraïnès a les xarxes socials en un to conciliador que no sol fer servir en els seus missatges públics quan invoca els mandataris russos.

Reaccions

La seva postura va ser immediatament recolzada pel president francès, Emmanuel Macron, que en els últims mesos ha expressat públicament una gran sintonia a nivell personal amb Zelenski i la reacció del qual semblava un calc de la de l’ucraïnès. L’oferta del líder del Kremlin "és un primer moviment", però "no és suficient", va voler emfatitzar el mandatari francès.

El canceller alemany, Friedrich Merz, també va insistir que "el primer de tot", la prioritat número u, era que callessin "les armes". La vigília, els tres dirigents, flanquejats pels primers ministres del Regne Unit, Keith Starmer i de Polònia, Donald Tusk, van emetre des de Kíiv, en una inusitada i poc freqüent mostra d’unitat, un ultimàtum a Putin per aturar les hostilitats a partir d’avui o afrontar "sancions massives".

El president nord-americà, Donald Trump, que en principi recolzava la necessitat d’un alto el foc i estava disposat a donar suport a les sancions contra Putin airejades pels líders europeus en el cas que no es materialitzés, es va desmarcar una vegada més del consens entre els aliats occidentals i va demanar públicament al líder ucraïnès que es plegui a les condicions establertes per Moscou, nova mostra d’alineació del nord-americà amb les posicions de Putin.

"El president de Rússia no vol un alto el foc amb Ucraïna, sinó reunir-se dijous per negociar un possible final al bany de sang. Ucraïna l’ha d’acceptar immediatament; almenys podran esbrinar si és possible arribar a un acord", va escriure el magnat novaiorquès en una publicació difosa a traés de la seva xarxa, Truth Social.

Tot i que de moment no hi ha consens entre ucraïnesos i russos sobre els passos a seguir, el cert és que Turquia ja ha començat a mobilitzar-se davant l’eventualitat d’acollir una ronda de converses entre els dos països. Ahir, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va parlar per telèfon amb Macron i li va expressar la seva disponibilitat a acollir la reunió. "El president va declarar que s’havia arribat a un punt d’inflexió històric en els esforços per posar fi a la guerra entre Ucraïna i Rússia", diu una nota emesa per la presidència turca.

Eventual desescalada

Notícies relacionades

Londres limita els visats i exigirà més anys per tenir la nacionalitat

Lleó XIV demana als mitjans "no escapar" en el difícil context actual

Que la part russa no té, de moment, i com a primer pas cap a una eventual desescalada, cap intenció de convertir en permanent la treva de tres dies decretada per celebrar sense sobresalts la recent desfilada del Dia de la Victòria, va quedar molt clar la nit de dissabte a diumenge. Segons fonts ucraïneses, durant la jornada d’ahir, les tropes russes havien executat un total de 67 atacs als fronts de guerra d’Ucraïna i de la regió russa de Kursk, la majoria de les incursions als voltants de la localitat de Pokrovsk, on la situació és particularment difícil.

Segons es desprèn dels comunicats de guerra ucraïnesos, impossibles de verificar per fonts independents, la guerra segueix camins similars als que s’han estat registrant en els últims mesos. És a dir, avanços molt limitats de les tropes russes a costa de grans pèrdues humanes al camp de batalla. Només dissabte, d’acord amb les mateixes fonts, les forces invasores podrien haver perdut uns 1.300 homes entre morts i ferits, una xifra comparable a les que van registrar, tant Kíiv com els aliats, durant els últims mesos del 2024. Segons Forbes, si segueix al ritme actual, l’Exèrcit del Kremlin necessitarà més de dos segles per conquerir el país veí, a un cost de 101 milions de morts.