Trump trenca l’eix EUA-Europa

L’amor s’ha trencat, després de més de 80 anys de matrimoni. La relació especial dels Estats Units i Europa, que es va segellar amb la sang de milions de joves soldats en la Segona Guerra Mundial, ja no funciona. El divorci ha sigut unilateral: la nova Administració de Donald Trump ha començat a maltractar el Vell Continent, insultant els seus líders i entremetent-se en els seus processos electorals per donar suport als partits més extremistes, alineant-se amb Rússia en la guerra d’Ucraïna o intentant danyar la seva economia amb una guerra comercial inèdita.

Aquest cop per sorpresa ha provocat neguit i pessimisme a Europa. El sentiment s’ha plasmat en un vídeo viral en el qual es veu el president de la Conferència de Seguretat de Múnic, Christoph Heusgen, intentant controlar el plor moments després d’expressar la seva "frustració" pel discurs al conclave de J. D. Vance. El vicepresident nord-americà va sorprendre a tots insultant Europa, definint-la falsament com un continent on els governs perseguien els dissidents i censuraven la premsa. En realitat, Heusgen, plorava perquè deixava el seu càrrec al capdavant de l’organització, segons va aclarir a aquest diari. Però el seu sanglot va córrer com la pólvora i es va convertir, sense voler-ho, en el símbol de la tristesa per la ruptura de la relació especial entre Europa i els EUA.

"No hi ha tornada als vells bons temps. Pot ser que en el futur hi hagi de nou un president proeuropeu als EUA, però Europa ha de sostenir-se per si mateixa. Proveir la seva pròpia seguretat, i continuar el seu camí cap a convertir-se en un actor polític i econòmic més poderós", diu Heusgen a EL PERIÓDICO. "La relació de confiança mútua i cooperació pròxima entre els EUA i Europa era beneficiosa per a tots dos. La falta de confiança i cooperació debilita les dues parts", afegeix el diplomàtic alemany.

En la mateixa línia s’expressa Patrick Thaddeus Jackson, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Americana: "La relació està danyada i les repercussions de seguretat i comercials són enormes", diu. "L’aliança transatlàntica sempre s’havia basat en la premissa que els EUA i Europa formaven part d’un tot en un sentit fonamental. Però la nova Administració nord-americana opera com si els EUA només formessin part de si mateixos. Aquesta visió unilateralista afegeix una enorme tensió en la relació, i fa que les coses siguin més incertes i contingents".

¿La relació es pot guarir? Cada dia d’incertesa i impredictibilitat que passa fa que la reparació sigui menys probable, afegeix Thaddeus Jackson. Els països europeus estan perdent la confiança que tenien que els EUA estarien amb ells malgrat les dificultats, que Washington no els utilitzaria de manera merament instrumental, que no intentaria treure profit a costa seva. "La reparació requerirà temps i, sobretot, que els EUA anunciïn un canvi de direcció, i el mantinguin, cosa que no crec que passi en aquesta Administració", conclou.

La UE, el Regne Unit, Ucraïna i altres països de l’òrbita europea han posat fil a l’agulla per protegir-se. Impulsen la vella pretensió d’obtenir una certa "autonomia estratègica" del gegant americà. S’han bolcat en un frenesí de rearmament i enfortiment de la seva força militar. La UE ha preparat un arsenal de represàlies econòmiques contra els aranzels nord-americans. Han programat multitud de cimeres dels 27 junt amb el Canadà, el Regne Unit i fins i tot el Japó. Sense els Estats Units.

Però, com en tot divorci, els danys són inevitables. "La preeminència del liberalisme occidental en els assumptes internacionals s’ha debilitat, cosa que significa que tant els europeus com els nord-americans tindran menys influència en l’arena global", analitza per a EL PERIÓDICO Jeremy Shapiro, director del centre de pensament ECFR a Washington. Segons ell, la guerra comercial farà els ciutadans més pobres als dos costats de l’Atlàntic, de manera inevitable. I dificultarà l’impacte polític i diplomàtic en un món cada vegada més complex.

Dependència extrema

"Bona part d’Europa ha perdut part de la fe que tenia en els EUA i en la utilitat de la relació transatlàntica. Per descomptat, la ferida es pot guarir, però els europeus probablement s’ho pensin dues vegades des d’ara abans de permetre’s continuar en una posició de dependència tan extrema, atesa la tendència als canvis polítics tan freqüents i dramàtics als EUA", remarca l’expert.

El final de la relació va ser el 12 de febrer, quan Trump va sorprendre a l’anunciar que havia trucat a Vladímir Putin i havia iniciat un procés de diàleg per a un alto el foc a Ucraïna amb el president rus. Només després va trucar al principal implicat, el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski. I en cap moment va tenir en compte l’opinió de la UE o el Regne Unit. El menyspreu total va tenir l’efecte de la dinamita als pilars de la confiança mútua als dos costats de l’oceà.

Notícies relacionades

Lleó XIV alerta d’una «tercera guerra mundial per parts» i demana un alto el foc «immediat» a Gaza i Ucraïna

La mà del papa Francesc

Les insolències van continuar. El secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, va plantar la seva homòloga comunitària, Kaja Kallas, a Washington. Trump mai s’ha adreçat a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Segons ell, la UE es va crear per "fotre" els EUA. Trump també reinterpreta la significació històrica del 8 de maig, el Dia de la Victòria a Europa dels aliats contra l’Eix, liderat pels nazis: "Vam guanyar les dues guerres; ningú se’ns acostava en força, valentia o qualitat militar", va publicar a Truth Social, apropiant-se d’una victòria que va suposar més morts de la Unió Soviètica o més esforç bèl·lic de britànics o francesos.

Trump fomenta un món basat en àrees d’influència i no en regles comunes i el dret internacional. Vuit dècades després del final de la Segona Guerra Mundial, Europa ha començat a recol·locar-se al món.