El Papa crida l’Església a ser un "far" en temps convulsos

Tenint en compte això, el primer Papa nord-americà, peruà i agustí va parlar sobre "els contextos en els quals la fe cristiana és vista com a absurda, una cosa per a persones dèbils i poc intel·ligents, contextos en els quals es prefereixen altres seguretats diferents de la que aquesta proposa, com la tecnologia, els diners, l’èxit, el poder o el plaer".

La imatge de Trump

"Parlem d’ambients [...] on es ridiculitza el que creu, se l’obstaculitza i menysprea, o, a tot estirar, se’l suporta i compadeix", va continuar, en una al·locució pronunciada precisament pocs dies després que l’avui president del seu país, Donald Trump, publiqués una imatge d’ell mateix disfressat de Papa a les xarxes socials. Aquests són "llocs on la missió [de l’Església catòlica] és més urgent, perquè la falta de fe porta sovint drames com la pèrdua del sentit de la vida, l’oblit de la misericòrdia, la violació de la dignitat de la persona en les seves formes més dramàtiques, la crisi de la família i tantes ferides més que porten no poc patiment a la nostra societat", va afegir el nou Papa, net d’emigrants europeus (espanyols, francesos i italians) als Estats Units, que va viure dècades al Perú i parla perfectament el castellà.

"No falten tampoc els contextos en els quals Jesús, tot i que apreciat com a home, és reduït només a una mena de líder carismàtic o a un superhome, i això no només entre els no creients, sinó fins i tot entre molts batejats, que d’aquesta manera acaben vivint, en aquest àmbit, un ateisme de fet", va puntualitzar també en la seva homilia, molt esperada per ser un avenç del pontificat que Lleó XIV tirarà endavant.

Lleó XIV es va pronunciar així, apel·lant també a la confiança entre els cardenals i a la unitat, en una altra solemne cerimònia celebrada a la basílica de Sant Pere, a la qual va arribar amb unes sabates negres, similars a les que utilitzava Francesc, i portant una creu pastoral feta per a Benet XVI i també utilitzada per Jorge Mario Bergoglio. Un claríssim senyal que el nou Papa vol ser vist com un continuador dels processos reformistes de Francesc, però també es recolza en el perfil més discret de Joseph Ratzinger.

I un detall més, per primera vegada des que és Papa, el també prefecte emèrit del Dicasteri dels Bisbes, "ministeri" del Vaticà clau perquè des d’allà s’elegeixen molts dels bisbes del món, el papa Lleó XIV va parlar en anglès. "Inici en anglès, després seguiré en italià", va afirmar. "Vull repetir les paraules del salm responsorial, estic content de ser aquí amb vosaltres, estimats germans, perquè les meravelles del Senyor continuïn venint sobre nosaltres. M’han cridat per portar una creu, i beneït amb aquesta missió, vull que també camineu amb mi perquè som una comunitat, una Església, que ha d’anunciar la bona notícia i puc comptar amb vosaltres en l’anunci de l’Evangeli", va afegir, al suggerir que buscarà ser una figura de mediació, més enllà de les divisions internes entre progressistes i conservadors.

Mentrestant, el nou Papa també va continuar rebent felicitacions des de diferents parts del món. Una de les més recents va ser precisament la de l’Església oficial xinesa (és a dir, el Govern i el Partit Comunista Xinès), que li va expressar la seva enhorabona pel nomenament. Es tracta d’un primer senyal positiu relacionat amb un dossier geoestratègic important i amb un conflicte no resolt des de fa dècades.

Possible acord previ

Notícies relacionades

La mà del papa Francesc

Macron, Starmer, Merz i Tusk envien un ultimàtum a Putin

D’altra banda, en una entrevista amb el Daily Herald, el seu germà John va revelar en les últimes hores que Lleó XIV li hauria preguntat, diumenge a la nit abans de l’inici del conclave, quin nom havia de triar. "Em va dir: ‘¿Com m’hauria de dir?’", va explicar. "Vam començar a dir noms només per dir alguna cosa. Li vaig dir que no havia de ser Lleó perquè seria el tretzè. Però degué investigar i es va adonar que en realitat seria el catorzè", i va revelar així (potser de forma involuntària) que els cardenals electors probablement ja havien decidit qui seria el futur Papa durant les congregacions prèvies al conclave.

D’aquí ve la possible pregunta: ¿quants cardenals electors ja havien arribat a un acord abans d’entrar a la Capella Sixtina?