Trump ordena reobrir la presó de màxima seguretat d’Alcatraz, tancada des de 1963

El president dels EUA, Donald Trump, va anunciar aquest diumenge que ha ordenat la reobertura i ampliació de la presó de màxima seguretat d’Alcatraz, on pretén allotjar els delinqüents «més violents» dels Estats Units. Per al republicà, l’obertura de la presó reflectirà «llei, ordre i justícia», principis que la seva Administració diu portar per bandera.

En un missatge en el seu compte de Truth Social, el mandatari va informar que ha ordenat a l’Oficina Federal de Presons (BOP) que, amb el Departament de Seguretat Interna i l’FBI, treballin per reobrir la presó de màxima seguretat que va ser clausurada fa més de 60 anys. «Ja no tolerarem aquests delinqüents reincidents que sembren la podridura, el vessament de sang i el caos als nostres carrers. Per això avui estic ordenant a l’Oficina de Presons, juntament amb el Departament de Justícia, l’FBI i Seguretat Nacional, reobrir un Alcatraz substancialment ampliat i reconstruït», va indicar Trump.

La presó més famosa

Situada a l’illa d’Alcatraz davant la costa de San Francisco (Califòrnia), la presó de màxima seguretat va funcionar de 1934 a 1963. El tancament el va ordenar el llavors fiscal general Robert F. Kennedy. Segons la BOP, l’alt cost del seu funcionament, entre tres i cinc milions de dòlars, afegit a la diferència d’inversió amb altres presons –gairebé 10 dòlars per pres al dia, a diferència dels tres dòlars per pres al dia a Atlanta– va evidenciar la necessitat que la presó tanqués les portes. Per si no fos poc, mig segle de saturació de les aigües salades havien erosionat greument els edificis, i la badia estava sent molt contaminada per les aigües residuals dels aproximadament 250 reclusos i de les famílies del personal de la presó.

La presó, amb una extensió de 2,01 quilòmetres quadrats, va tancar un any després que tres homes escapessin i desapareguessin, història que ha inspirat diverses pel·lícules de Hollywood. Encara plena d’incognites, la investigació sobre la fuga de John Anglin, Clarence Anglin i Frank Morris es va tancar el 1978. Tot i així, una carta rebuda per les autoritats el 2013, però que no es filtraria a la premsa fins al 2018, suggeria no només que els tres van sobreviure a la fuga, sinó que, a més, Anglin continuava amb vida. Casos com aquest no han fet més que impregnar la coneguda illa d’un misticisme que poques presons del món poden igualar.

Des d’aleshores, Alcatraz ha sigut una de les atraccions turístiques més importants de San Francisco (Califòrnia). La presó ofereix anualment més d’1,5 milions de tours que expliquen tant el funcionament del centre penitenciari com les prinicpals fugues que ha viscut.

Destí per als «il·legals»

Notícies relacionades

El retorn a la cancelleria d’Alemanya de la dreta no ‘merkeliana’

El centre del món

Trump ja va suggerir el gener passat que s’hauria de reobrir Alcatraz. El president nord-americà va realitzar aquell cometari després de firmar una ordre per enviar immigrants amb condemnes per crims a Guantánamo. En el seu missatge d’aquest diumenge, el president també va suggerir que els immigrants indocumentats podrien ser enviats a Alcatraz quan es reobri. «No serem ostatges de criminals, goril·les i jutges que temen fer la seva feina i no ens permeten expulsar delinqüents que van ingressar il·legalment el nostre país», va assenyalar el republicà.

Trump s’ha queixat repetidament de les sentències judicials que han evitat l’enviament d’immigrants amb antecedents criminals a la megapresó Centre de Confinament del Terrorisme (Cecot) d’El Salvador. El març passat, els Estats Units van enviar a la Cecot més de 200 immigrants majoritàriament veneçolans, a qui acusaven de pertànyer a la banda criminal Tren de Aragua, cosa que li ha costat múltiples demandes que qualifiquen l’empresonament dels migrants com inconstitucional. L’obertura d’Alcatraz pot facilitar l’empresonament, ja que no s’enviarien els presumptes delinqüents a l’estranger, sinó que ingressarien en una presó en territori nord-americà.