El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Becciu ha fet parlar molt els dies passats després que se sabés que el cardenal, condemnat per malversació per la justícia vaticana, reclamava participar en el conclave malgrat que la Santa Seu no l’havia inclòs en la llista de cardenals amb dret a entrar a la Capella Sixtina. Una cosa que va fer enfurismar Becciu, que durant tota la setmana passada va filtrar diverses declaracions, àmpliament reproduïdes per la premsa italiana i –posteriorment– també per la internacional.

Postura ambigua

En resposta, el Vaticà va optar inicialment per mantenir una postura ambigua, sense arribar a dir quina era la decisió final sobre el seu cas, i només dilluns el portaveu de la Santa Seu, Matteo Bruni, va admetre per primera vegada que els cardenals, reunits en la cinquena congregació general, havien abordat l’assumpte. Bruni, no obstant, no va aclarir si aquell dia també s’havia arribat a una solució definitiva. "Dilluns va ser un dia tens", va arribar a dir un cardenal asiàtic, en declaracions a aquest diari.

Segons versions de la premsa italiana, Becciu hauria pres la seva decisió després de veure dos documents firmats pel pontífex argentí que confirmaven que no hi podia participar; documents que li haurien sigut mostrats pel cardenal Pietro Parolin, durant anys el número dos al Vaticà. Una primera carta dataria del 2023 i l’altra, del mes passat, va escriure el diari Domani.

Edifici de luxe a Londres

D’aquesta manera es tanca un cas que amenaçava d’enterbolir l’Església catòlica en aquest delicat moment de transició. El purpurat italià va ser condemnat el desembre del 2023 a cinc anys i mig de presó per frau en operacions financeres de la Santa Seu, en un complex cas judicial que durant anys va entelar la imatge del Vaticà i va posar en relleu la imprudent utilització de l’Òbol de Sant Pere, la gran col·lecta anual de donatius destinats a les accions caritatives del Papa.

Tant és així que, encara en vida, el mateix Francesc va aplicar mà dura amb Becciu, i el va obligar a renunciar al seu llavors càrrec de prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants i el va desposseir dels seus privilegis de cardenal el 2020, en el marc de les llavors reformes del difunt papa per netejar les opaques finances del Vaticà. Becciu també va ser sotmès a un llarg judici davant el Tribunal Penal Vaticà que va analitzar la compra d’un edifici de luxe a Londres.

Més enllà de l’habitual relat (amb els seus clixés) d’intrigues que se sol fer sobre les eleccions papals, l’assumpte tenia el seu interès per saber quants dels cardenals amb dret a participar en el conclave finalment sí que estaran en aquesta reunió. De moment, de fet, en serien 133, ja que també és pràcticament segura l’absència de l’espanyol Antonio Cañizares, qui ja la setmana passada va fer saber que no podrà estar en la reunió per qüestions de salut, i d’un altre cardenal, el nom del qual el Vaticà no ha volgut revelar.

En canvi, el bosnià Vinko Puljić va informar que finalment hauria rebut el vistiplau del seu metge per viatjar i podrà anar a Roma, una cosa que en principi no estava clara. El nombre d’electors encara podria canviar d’aquí al 7 de maig, la data elegida dilluns passat per a l’inici del conclave.

Notícies relacionades

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Gerhard Ludwig Müller, cardenal: "Hi ha hagut cismes a l’Església causats per les divisions dels conclaves"

Una polèmica més

Un conclave que començarà després que finalitzin les anomenades congregacions generals, en què a més una altra polèmica ha començat a cobrar força en les últimes hores. El protagonista d’aquest segon cas és el peruà Juan Luis Cipriani, sancionat per Francesc per abusos sexuals, i que actualment està participant en les congregacions generals, cosa que ha suscitat l’interès d’alguns periodistes. Cipriani és massa gran això sí, per participar en el conclave.