Cristóbal López Romero, cardenal arquebisbe de Rabat: "Dels més de cent cardenals, en conec 50. I a alguns els he vist tres vegades"

¿Quin papa hem d’esperar per succeir Francesc?

Un desafiament és la unitat de tots els cristians i de tota la humanitat. És a dir, superar aquesta polarització que hi ha en l’àmbit polític i social, i que també comença a tocar, o que ha tocat sempre, el camp religiós. Ha de ser una persona que sigui capaç de ser instrument d’unitat, que sigui capaç de ser inclusiu, no excloent, que sigui capaç d’acostar-se a tothom, d’escoltar tothom [...] que no polaritzi. Un altre aspecte és que el papa ha d’ajudar-nos a tots a connectar-nos amb les arrels, i les arrels són Crist i l’Evangeli.

¿I de portes enfora? Perquè l’actual és un moment difícil pel que fa a l’ordre mundial.

El nou pontífex haurà de treballar la pau, això és permanent, i ara s’està fent més urgent que mai. Hem tingut a l’Església més interès per augmentar el nombre de cristians, però el més important és que nosaltres visquem com a germans. Això és una cosa que de vegades oblidem.

Francesc va fer les paus amb xiïtes i sunnites; ¿això influirà en el conclave?

No sé si això entrarà, però el que sí que va fer el [difunt] Papa va ser fomentar i afavorir el diàleg islamo-cristià. De manera que avui dia, musulmans i cristians, i això em toca a mi molt de prop, no vivim com a adversaris, molt menys com a enemics, sinó com a aliats. És un procés acabat d’iniciar, que no està consolidat, que té moltes resistències en el món polític i també en el si de l’Església i que hem de consolidar.

¿Hi ha consens per arribar a un papa continuista?

Doncs no ho sé perquè dels 130 i escaig cardenals que entrarem al conclave, jo potser en conec 50. I d’aquests 50 que conec, no sé què és el que pensa cadascun, [a alguns] potser els he vist tres vegades.

L’han esmentat en les travesses i s’ho ha pres amb humor. ¿No li agradaria ser papa?

Amb molt humor... No és que no m’agradaria, és no es pot pensar que una persona ho desitgi. Sí, jo ho he dit i ho repeteixo, s’ha d’estar malament del cap o del cor per desitjar ser papa.

¿I si finalment l’hi demanessin, què respondria?

No ho sé, no m’ho he plantejat. També [és cert que] l’Esperit Sant bufa com vol i on vol, però no fa tonteries. Penso que a altres persones tampoc els agradaria ser elegides per al nou pontificat, però si se’ls demana, doncs acceptaran per esperit d’obediència i de servei. Però a mi m’espanta només pensar en aquesta possibilitat.

¿Com estan avançant els treballs de les congregacions generals d’abans del conclave?

Jo ja he participat en tres de les quatre que s’han portat a terme fins ara. I aquestes tres han sigut, diríem, més organitzatives per veure el tema de l’enterrament i els nous dies de dol, i no hem entrat encara en el compartir la visió que té cada un del món i de l’Església, i del retrat robot que podem fer sobre la persona més adequada per ser elegit com a nou papa.

Notícies relacionades

Un Hezbol·là debilitat es planteja el seu futur al Líban

El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza

¿Vostè ha sentit alguna pressió, des de dintre o fora de l’Església?

No, absolutament cap. Jo em sento completament lliure per fer el que en consciència cregui que he de fer.