Els projectes espacials catalans passen a ser estratègics per a Defensa

El Govern busca vies per comptar amb una constel·lació de petits satèl·lits d’òrbita baixa amb l’objectiu de garantir les comunicacions entre màquines. Tant si són civils com militars, perquè Defensa proporcioni a les Forces Armades una utilitat com la de l’ajuda de la constel·lació Starlink d’Elon Musk a l’Exèrcit ucraïnès contra Rússia.

Injeccions de capital

I en aquesta direcció apunten injeccions de capital de l’Estat a projectes espacials liderats –o en què participen– firmes catalanes. En menys d’un mes hi ha tot de novetats. El 25 de març, el Consell de Ministres va aprovar que la Societat Espanyola de Transformació Tecnològica inverteixi 13,8 milions d’euros en el desenvolupament de cent satèl·lits de la firma barcelonina Sateliot. El 9 d’abril queia una subvenció d’11,6 milions del Pla Tecnològic Espacial al projecte MERLIN, de motors per a coets, que tenen com a referència Pangea Aerospace, també de Barcelona. Dos dies abans, l’Agència Espacial Europea (ESA) va convocar una incubació de projectes espacials... a Barcelona, també. Se seleccionaran set idees d’empresa.

Defensa n’està ben al cas. "Tot el que està relacionat amb satèl·lits té relació amb la defensa", assegurava des de Madrid l’enginyer aeronàutic Miguel Ángel Molina, director general espacial de la tecnològica GMV. "I tant –corrobora a Barcelona el seu col·lega Adrià Argemí, CEO i cofundador de Pangea–. Nosaltres vam fundar-nos i vam créixer per a l’ús civil, però a l’espai tot és de doble ús".

La internet de les coses militars ocupa el centre de l’activitat a Sateliot, amb seu davant la Ciutat de la Justícia de Barcelona i que va ser start-up el 2018. Aspira a facturar 1.000 milions el 2030 amb els seus satèl·lits servint torres espacials de telefonia per a IoT. Són màquines de la mida d’un ordinador de sobretaula i de baix cost: 500.000 euros. Sateliot en té sis en òrbita baixa, a 500 quilòmetres d’altitud, i compromisos amb 400 clients per a contractes per més de 250 milions.

El seu negoci és proporcionar internet 5G on no hi ha cobertura, servir les anomenades dades crítiques per a decisions ràpides. En l’àmbit militar, donar a les unitats consciència situacional, sobretot en escenaris remots. "En el camp de batalla, el caos és tan gros que sense una eina com aquesta no saps on has d’anar", diu Jaume Sanpera, enginyer manresà de 58 anys copropietari de Sateliot amb el seu soci Marco Guadalupi. Tots dos van començar en la internet civil de les coses, "un entorn no tan exigent", explica Sanpera. "Però a mesura que avancem en tecnologia creix la necessitat de connexió massiva d’objectes dispersos, i d’aquí ve la Internet of battle things. Dominar la transparència del camp de batalla és el principi de qualsevol victòria".

Aquesta internet de les coses militars atrau capital directe del sector de defensa. A través de la gestoria Global Potfolio Investments, Indra va penetrar el març del 2024 dins del capital de Sateliot. Aspira a ampliar l’espectre de capacitats que inclourà amb la seva entrada a l’operador de satèl·lits militars d’òrbita alta Hisdesat a través de Spainsat.

En tot aquest tauler hi ha una estratègia d’Estat amb tres objectius concrets: "No perdre l’avantatge que a Europa anem aconseguint en el sector espacial, ja que no en tenim en armament, míssils o blindats; no deixar que augmenti la distància tecnològica amb els EUA, i finalment mirar d’assegurar-nos autonomia estratègica", assenyala un executiu de Defensa, que considera que els dos casos catalans tenen un "alt interès".

I la sobirania espacial d’un país té tres potes: "Capacitat d’observació, capacitat de comunicacions segures i capacitat de propulsió", indica Argemí. La tercera pota és seva. La seva empresa, Pangea Eurospace, és un vèrtex del projecte MERLIN que subvenciona el Pla Tecnològic Espacial de l’Estat, amb el CDTI i l’Agència Espacial Espanyola, o dit d’una altra manera, els ministeris de Ciència i de Defensa.

Argemí va treballar tres anys a la planta d’Airbus a Tolosa abans de plantar-se pel seu compte amb socis catalans i italians. Els va conèixer quan va decidir anar-se’n a Roma i tornar a estudiar. Si tens un projecte de motor de propulsió per a coets "es necessiten coses com el finançament o que es conegui i s’apreciï el teu projecte". L’equip va crear i ara comercialitza un motor aerospike d’alta eficiència: ARCS. Impulsa coets en etapes superiors de vol i és reutilitzable. Per la seva impressió 3D i la seva lleugeresa, redueix fins a un terç el cost dels llançaments espacials.

Sense competidor

El motor no té competidor, ja que "a Europa són molt poques les empreses que desenvolupen motors", malgrat que "la propulsió és un element estratègic per a la sobirania espacial", explica Argemí. I "cap dels gegants que desenvolupen motors espacials està apostant per aquesta tecnologia, viable i a preu competitiu. Nosaltres som una empresa petita i, per tant, podem afrontar riscos".

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Sateliot comparteix aquesta exclusivitat. És l’única firma del món amb capacitat 5G-IoT. Totes dues són en una ciutat "que atrau gent i talent i que té un ecosistema d’innovació i una base industrial excel·lent per a un sector que és global per definició", diu Argemí. Sanpera subscriu que, en indústria de defensa, l’especialitat catalana pot ser el domini espacial, "una especialitat estratègica: avui la sobirania a la Terra es protegeix a l’espai".

Argemí, a més, remarca: "Catalunya té aquí una oportunitat. Nosaltres ho veiem. Hem multiplicat les converses amb actors institucionals". A l’empresa són 60 i hi preveuen 20 places més. Sanpera nota moviment. "Un terç dels nostres empleats són espanyols que se n’havien anat a treballar a fora, perquè aquí no tenien cap projecte, i ara tornen –assenyala–. És pel nombre de projectes amb ambició global. No només busquen el sou, sinó també reptes i creixement personal. Rebem molts currículums de gent que pensa tornar".