Manuel Bretón: "Francesc sempre pensava en el pobre i l’emigrant"

¿Quina va ser la relació que vostè va tenir amb el Papa?

Va ser sempre molt pròxim, dins d’un límit. Per a Càritas, ha sigut un guia espiritual. El carisma, la proximitat que tenia amb tothom, com és lògic també la tenia cap a Càritas. Per exemple, quan vam llançar la campanya de la Covid, per rebre suport de la societat, un dels primers donants va ser el Papa, que va donar la mateixa quantitat que havia donat a Càritas Itàlia. Així doncs, vam sentir que ens tenia al cor. A més, amb motiu del nostre 75è aniversari, va rebre el Consell General, que som 30 persones, amb un carinyo i una proximitat meravellosa. Ens en va quedar un record magnífic.

La lluita contra la pobresa era una de les principals batalles.

Efectivament, crec que ell era un home de Càritas des de la seva tendra infància, perquè va viure a prop dels pobres, dels que més ho necessiten. Tenia al cap el pobre de la barraca, l’emigrant, el malalt amb falta de cures o els infants desapareguts. Per a ell, ho va dir fa uns anys, Càritas és la carícia de l’Església al seu poble i quina cosa més bonica és sentir-se acariciats pels membres de Càritas, que som molts, a Espanya més de 70.000 voluntaris i els seus treballadors, que treballem en el tercer pilar, que és la caritat, i crec que això és el que ens ha il·luminat sempre el papa Francesc.

¿Com era ell en privat?

Sempre vaig percebre en ell el somriure, la humilitat i la senzillesa, atributs que ha anat repartint sense miraments.

¿Què és el que més destacaria del seu llegat?

És un home que ha marcat un moment històric en tots els sentits i com a resum del seu llegat assenyalaria els tres camins que ell va esmentar en la carta que va dirigir a Càritas Espanya per felicitar-nos pel nostre 75è aniversari. Aquests tres camins són: el camí dels últims, que és a qui hem de dedicar-los la nostra vida, la nostra proximitat i la nostra tasca. El camí de la misericòrdia, que és com fer-ho, simplement acostar-te i donar carinyo. I el camí de la renovació.

¿En quins gestos o accions diria que va plasmar el Papa el camí?

Els tres gestos que per a mi són determinants de la seva tasca al llarg dels 12 anys de pontificat són: al cap de pocs dies de ser elegit, quan va demanar als argentins que en lloc d’anar-lo a veure i ser presents a la seva presa de possessió, que no viatgessin i que li enviessin els diners que no es gastessin; efectivament, el famós almoiner del Vaticà, que recull els donatius, no va donar l’abast aquells dies. Després ha donat mostres en els viatges que ha fet pel món, com quan va visitar el camp de refugiats de Lesbos i es va emportar tres famílies sirianes musulmanes, que crec que continuen vivint al Vaticà. I el cim d’aquestes iniciatives és la Jornada mundial dels pobres.

Notícies relacionades

El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»

Israel respon a la represàlia de l'Iran i l'intercanvi de míssils i bombardejos s'empitjora

¿Com visualitza el nou papat? ¿Hi haurà continuïtat o ruptura?

Penso que no hi ha un Papa diferent del següent o de l’anterior, tot segueix un procés i en aquest cas és l’Esperit Sant el que marca. No hi ha cap dubte que el llegat que deixa cada Papa és diferent de l’anterior, però sí que segueixen el mateix camí.