Els Vint-i-set exigeixen ser presents en les negociacions sobre Ucraïna

«No hi haurà unes negociacions creïbles i exitoses, no hi haurà una pau duradora, sense Ucraïna ni la Unió Europea», va dir ahir el president del Consell Europeu, António Costa, fent-se ressò de la visió de bona part dels governs de la UE, que critiquen que tant Kíiv com Europa estiguin excloses de les negociacions per a la pau que dimecres passat va llançar el president dels Estats Units, Donald Trump, amb una trucada a Vladímir Putin.

Els aliats eren conscients que els contactes entre l’Administració Trump i el Kremlin arribarien tard o d’hora, però a Europa no ha caigut gens bé no haver sigut informats al respecte. El primer ministre polonès, Donald Tusk, després d’una ronda de contactes amb diversos líders, va repetir la demanda: «Ucraïna, Europa i els Estats Units han d’estar units i participar en les negociacions de pau».

El problema és que, de moment, no sembla que Washington tingui intenció d’asseure cap líder europeu a la taula. Sobre aquesta qüestió, el secretari de Defensa de Trump, Pete Hegseth, va dir que els europeus i l’OTAN «tindran algun paper en tot això» però també que, en darrer terme, les negociacions seran entre el president, Putin i Volodímir Zelenski.

No obstant, l’actual alta representant per a la Política Exterior de la UE, Kaja Kallas, va advertir que, sense el suport de Kíiv i els Vint-i-set, aquest acord «no aturarà la matança». Kallas va insistir que «qualsevol acord a la nostra esquena fracassarà, perquè es necessita que Europa i Ucraïna l’implementin».

Concessions clau

Però a Europa tampoc agrada que Trump hagi fet concessions clau a Putin. «Cal evitar que el conflicte a Ucraïna acabi amb una pau dictada», va dir el canceller alemany, Olaf Scholz. «Sabem que ningú vol la pau més que Ucraïna, però alhora està absolutament clar que una victòria russa o el col·lapse d’Ucraïna no portaran la pau, sinó el contrari», va remarcar. En la mateixa línia es va expressar també el primer ministre d’Estònia, Kristen Michel. «Perquè hi hagi una pau duradora és Rússia la que s’ha de pressionar perquè negociï, no Ucraïna», va dir.

Els europeus van mostrar una postura ferma i unida respecte a Ucraïna, amb una excepció. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va tornar a criticar la posició de la UE després de la trucada entre Trump i Putin de dimarts. Orbán va aplaudir la tasca del president nord-americà per negociar la pau mentre «els funcionaris de la UE emeten declaracions sense valor».

Notícies relacionades

El drama dels alauites a Síria

Primavera turca

Els Estats Units van tornar a defensar per boca de Hegseth la seva posició i van negar estar fent «concessions» a Putin. Hegseth va assenyalar que la raó per la qual Putin s’asseu a negociar és que només «respon davant la força». Tot i que va assegurar que en qualsevol negociació, tant Putin com l’ucraïnès Zelenski hi hauran de ser presents, va insistir que serà Trump qui lideri les negociacions. El que permeti o no, el que decideixi o no, serà exclusivament decisió del «líder del món lliure», va dir.

En prevenció de resultar el gran perdedor en aquesta negociació, Zelenski va reclamar acordar amb Trump un pla per posar fi a la guerra abans d’incloure Putin en les negociacions. Els contactes entre Washington i Kíiv han de ser «prioritaris». «Només (...) després que s’hagi posat en marxa un pla per parar Putin crec que estarà bé parlar amb els russos», va afirmar el president ucraïnès, que està previst que es reuneixi avui amb el secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, en la Conferència de Seguretat de Múnic.