1.500 indults per als assaltants del Capitoli
L’atac més gran patit per la democràcia nord-americana des que l’Exèrcit britànic va calar foc al Capitoli el 1812 quedarà per a la posteritat blanquejat i sense càstig. En una de les seves primeres decisions des que va jurar per segona vegada la presidència dels EUA, Donald Trump va indultar o va commutar ahir les penes als més de 1.500 condemnats fins a la data per assaltar la seu del Congrés el 6 de gener del 2021. Tant aquells que van ferir un centenar de policies armats amb pals, esprais o pistoles com aquells condemnats a penes encara més llargues de presó per "conspirar per a la sedició", o el que és el mateix, organitzar-se per mirar d’enderrocar el Govern per la força. Després de referir-s’hi com "patriotes" i "ostatges", el republicà va afirmar que el seu gest de clemència posarà fi a "la greu injustícia nacional perpetrada sobre el poble nord-americà en els últims quatre anys".
D’aquesta manera podria dir-se que el nou president s’està exonerant implícitament també a si mateix. No en va, aquell assalt va arribar després que Trump incités els seus seguidors a marxar contra el Capitoli per prevenir que ses senyories certifiquessin la victòria electoral de Joe Biden en les eleccions del 2020. En cas de no haver guanyat aquesta vegada, és possible que Trump hagués sigut condemnat per impedir llavors la transferència pacífica del poder. Així ho va dir abans de dimitir fa unes setmanes el fiscal especial Jack Smith, encarregat d’investigar la seva interferència en el resultat electoral. Smith va arribar a imputar Trump, i en el seu informe final va concloure que existien prou proves per haver-lo condemnat. Una possibilitat enterrada definitivament per la seva victòria al novembre.
El republicà va concedir el "perdó complet i incondicional" a tots els condemnats per l’assalt, cosa que inclou més de 300 persones empresonades pels delictes comesos aquell dia. A 14 més els va commutar la pena, un grup que inclou els líders dels Proud Boys i els Oath Keepers, els dos grups d’extrema dreta més actius aquell 6 de gener. Tant Enrique Tarrio, el capitost dels primers, condemnat a 22 anys, com Stewart Rhodes, el cap dels segons, que complia una condemna de 18 anys també per conspiració sediciosa, van sortir ahir de la presó.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança