Notre-Dame exhibeix renaixement amb Trump i Zelenski entre el públic
Prop de 40 caps d’Estat admiren la reobertura de la catedral a París després de cinc anys / Macron es reuneix amb els líders dels EUA i Ucraïna abans de l’acte

"Cor de París. Ànima de França. Joia de la humanitat". Les campanes de Notre-Dame tornen a sonar. L’arquebisbe de París, Laurent Ulrich, va obrir ahir les portes de la catedral per primera vegada després de cinc anys de treballs de restauració, i va iniciar d’aquesta manera la cerimònia.
Milers de persones davant les pantalles van veure com l’altra gran dama de París torna a brillar. Les campanes tornen a sonar després de cinc anys en silenci per anunciar la resurrecció de Notre-Dame. A l’interior de la catedral, desenes de caps d’Estat, i entre els convidats, Donald Trump en la seva primera visita a Europa després de ser reelegit com a president dels Estats Units; el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, i Elon Musk. A l’exterior, centenars de mitjans narraven cada pas i cada gest. Igual que per la inauguració dels Jocs Olímpics, les condicions meteorològiques van jugar una mala passada a l’organització, que va haver de reduir la cerimònia i gravar un dia abans les actuacions previstes a l’exterior de la catedral per mostrar-les en diferit.
"Gratitud cap a tots aquells que van salvar, ajudar i reconstruir Notre-Dame de París. Gratitud cap a tots els presents, mentre ens preparem per tornar-la als catòlics, a París, a França i al món sencer", va afirmar Emmanuel Macron en el seu discurs.
Va voler repassar les grans fites de la història que emboliquen Notre-Dame i que, per moments, semblaven una perfecta metàfora dels temps actuals: "Per Sant Lluís portant d’Orient la corona d’espines. Per a Enric IV curant la ferida de les Guerres de Religió. Pel desig de Lluís XIII i les victòries de Lluís XIV. Per a Napoleó coronant-se un matí de desembre de 1804. Per a Victor Hugo, vagant, somiant, buscant l’ombra de Quasimodo. Anunciar als combatents de la resistència de París l’arribada del general Leclerc i la seva gent i, després, celebrar l’alliberament amb el general De Gaulle".
Després de l’emotiu discurs del president, una petita litúrgia i una processó des del baptisteri amb 110 estendards de París i 100 concelebrants al ritme de l’òrgan de Notre-Dame, que també va haver de ser netejat i restaurat al veure’s afectat pel fum de l’incendi. Fusters, arquitectes, restauradors... Més de 1.000 treballadors han participat en les tasques de restauració però, sens dubte, els protagonistes de la cerimònia d’ahir van ser els més de 500 bombers que van ajudar a extingir les flames el 15 d’abril de 2019. Tots ells van desfilar amb l’uniforme oficial pels passadissos de la catedral mentre el públic, dret, els homenatjava amb un llarg aplaudiment. Per a ells, un gran "merci" projectat a la façana de la catedral.
El president va prometre reconstruir la catedral en cinc anys i així ha sigut. Gràcies també a les donacions privades, que van superar els 600 milions d’euros. Alguns dels benefactors, com Bernard Arnault i François Pinault, també estaven ahir entre el públic.
Més lluminosa, més moderna però sempre ella. La pedra i el marbre han sigut polits per tornar la bellesa al cor de París. Més de 120 sostres de vidre deixen entrar llum a la nau i al cor de Notre-Dame, però sis han generat polèmica. Aprofitant la remodelació, Macron i l’arquebisbe de París van decidir substituir sis d’aquestes vidrieres per creacions contemporànies per aportar un toc de modernitat i deixar una empremta de l’abans i el després de l’incendi. Les antigues seran exposades al museu de l’edifici, com a mostra del succés de 2019, una decisió que no acaba de convèncer tothom.
Una treva política
Prop de 40 caps d’Estat van viatjar fins a la capital francesa per poder ser testimonis d’aquest moment històric: presidents, ministres i reis van ser els primers visitants de la reconstruïda Notre-Dame. El Govern francès volia donar als seus ciutadans una treva política aquest dia tan especial, però, tot i així, la cita va deixar importants imatges per a la política.
Notícies relacionadesTrump, Zelenski i Macron es veien les cares en una trobada trilateral al Palau de l’Elisi unes quantes hores abans de la cerimònia. "La pau per la força és possible", va dir el nou president dels EUA després de la cita. L’altra imatge rellevant era la reunió entre el president de França i l’ex primer ministre Michel Barnier, als peus de Notre-Dame. Tots dos es van fondre en una càlida abraçada, van intercanviar unes paraules i van asseure’s a la catedral.
Quant a les mesures de seguretat, es van desplegar més de 6.000 agents de policia, gendarmes i militars pels carrers pròxims de Notre-Dame en un dispositiu de "molt alt nivell antiterrorista", segons la prefectura.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Succés Mor tirotejat un home en un portal del carrer de Consell de Cent a Barcelona
- Debat al Parlament El president Salvador Illa crida a un pacte sobre infraestructures per afrontar la mobilitat i el creixement econòmic
- Un gran projecte Així serà el nou Liceu Mar: 210 funcions anuals, restaurant amb vistes i 47 milions de pressupost
- Fort correctiu al jutge Peinado El Suprem rebutja la intenció del jutge Peinado d’imputar Bolaños en el cas Begoña al no apreciar cap indici de delicte
- Nou cicle republicà ERC exigirà un mínim de 50 militants i un 3% d’avals per constituir-se en corrent intern