Drets del consumidor
Laura Ballarín: "Cal regular els dissenys addictius a les plataformes d’internet"
L’eurodiputada socialista espanyola forma part del Comitè de Mercat Intern i Protecció del Consumidor i també de la Delegació del Parlament Europeu per a les relacions amb els EUA.
Europa i els EUA inicien cicle polític gairebé alhora. ¿Quins són els reptes d’aquesta aliança?
Des d’Europa ens sentim avui més sols que fa dos mesos en la defensa d’un món global basat en la pau i en els valors democràtics. Els EUA són un aliat importantíssim i ara mateix la segona Administració Trump no sembla que comparteixi la visió de mantenir l’ordre multilateral en què es van basar les nostres normes i valors després de la Segona Guerra Mundial. Trump ha amenaçat de reduir la contribució dels EUA a l’OTAN, i, si retira l’ajuda econòmica i militar a Ucraïna, hem d’estar preparats. Per a la UE, el suport a Ucraïna és la defensa de territori i del propi projecte europeu. A nivell industrial, això ens ha de servir per apostar per l’autonomia, reduir dependències.
¿Quines lliçons treuen dels resultats electorals als EUA?
Estem mirant d’entendre’ls demogràficament i sociològicament, perquè les tendències electorals són globals. Ja ho vam veure el 2016, que va començar amb el referèndum del Brexit i quan la primera victòria de Trump ens va agafar a tots desprevinguts. Després hi va haver una onada de governs autoritaris, des del Brasil fins a altres països de la UE. En aquestes eleccions, Trump ha tingut molt més suport de les minories, sobretot del vot llatinoamericà, i això és important tenir-ho en compte per millorar com parlem als ciutadans de les polítiques socials que desenvolupem. I després hem vist també l’enorme ajuda d’Elon Musk i la seva xarxa social, que ha posat al servei d’una desinformació descarnada i d’una campanya d’odi i mentides molt efectiva.
La regulació de les tecnològiques va ser una prioritat en la passada legislatura. ¿Com s’està començant a posar en pràctica?
Cal posar en pràctica lleis importants que vam aprovar en la passada legislatura, entre les quals es troba la primera llei de la IA per avançar en la transició digital i per a la protecció dels consumidors. En elles es comença a posar límit a les grans plataformes (Google, Apple, Meta, TikTok), però és necessari anar un pas més enllà per a la protecció de menors en línia i regular per primera vegada els dissenys addictius de les plataformes que afecten el benestar emocional de menors i adults.
¿Quin és aquest pas endavant en la protecció del menor?
La verificació de l’edat és fonamental. Les plataformes ens diuen que no és possible verificar la data de naixement sense violar la privacitat dels menors, però sabem que la tecnologia ho permet i ja s’està treballant en diferents fórmules aquí a Espanya amb la Fàbrica de Moneda i Timbre i amb l’Associació Espanyola de Protecció de Dades. Altres països també ho estan fent, però necessitem un front comú per plantar cara a aquestes plataformes. Des de la Comissió de Mercat Interior estem mirant de protegir el menor de l’exposició a la pornografia, ja que el seu primer contacte amb aquest tipus de contingut s’ha anat avançant fins als 9-11 anys, i la majoria de vegades no és buscat. Els apareix a través d’anuncis o finestres emergents mentre juguen a un videojoc o miren un vídeo de YouTube. I això és terrorífic.
¿La UE intenta ser pionera pel que fa a les seves regulacions sobre tecnologia?
Durant anys s’ha dit que els EUA innoven, Europa regula i la Xina copia. Europa vol sortir d’aquest mantra. És cert que amb la llei de la IA vam ser avantguardistes a donar un enfocament humanista i ètic per a la regulació dels riscos que es desprenen d’aquesta tecnologia, evitar la vulneració de dades i privacitat, el seu ús per al control social amb dades biomètriques i frenar la desinformació. Des dels EUA, el que veuen primer és que posem restriccions al seu mercat, però després surten veus que demanen regulacions similars.
¿Què ha de fer Europa per ser més competitiva?
L’informe Draghi assenyala que cal simplificar i reduir les traves burocràtiques per invertir i afavorir la creació d’empreses.
Notícies relacionades¿D’on sortirien els diners?
La proposta de Draghi és invertir 750.000 milions a l’any, que implicaria repetir els fons Next Generation anualment.