Les protestes universitàries posen Milei davant el seu pitjor desafiament

El desè mes de Javier Milei en la presidència argentina s’insinua com un punt d’inflexió polític per la magnitud del conflicte a les universitats i la possibilitat d’un "efecte contagi" que tregui al carrer altres sectors perjudicats pel "pla de xoc". Els treballadors públics, els transportistes i els pensionistes estan a la primera línia de les protestes contra el "pla de xoc" i la penúria. La novetat d’aquests dies és un augment del malestar en part de la base electoral que va portar al poder l’extertulià televisiu. "En aquest moment hi ha gairebé 100 facultats ocupades. En aquestes ocupacions hi ha hagut assemblees, classes públiques i això continuarà els pròxims dies", va dir el secretari general del centre d’Estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres, Luca Bonfante.

El Govern es proposa polaritzar més la societat i acabar amb l’autonomia universitària, consagrada des del 1918, al·legant falta de transparència administrativa. La ministra de Seguretat, Patricia Bullrich, va advertir als diputats opositors que si se sumen a futures manifestacions seran blanc de la contundència policial.

Les vagues i mobilitzacions universitàries d’aquest any porten vius records del passat. En altres temps van servir per encendre la metxa de conflictes socials de gran magnitud. L’anarcocapitalista sembla subestimar no només el present sinó la història i els desafiaments que es projecten a l’horitzó. Uns 2,7 milions de ciutadans cursen estudis d’educació superior. Milei va aconseguir la setmana passada que el Congrés ratifiqués el seu veto a una injecció de majors recursos econòmics per a les 112 universitats que hi ha arreu del país. La devaluació del 118% de la moneda local, el fort augment del preu del transport urbà i els serveis públics així com els baixos salaris han provocat que per primera vegada vuit de cada deu professors visquin en situació de pobresa.

Predilecció per les ‘fake news’

Notícies relacionades

França posa en qüestió el futur avió europeu de combat

Starmer i Macron tanquen un acord per frenar l’arribada d’immigrants

Milei, que manté una popularitat pròxima al 40%, ha demostrat des de la seva arribada al Govern una especial predilecció per les xifres incomprovables i les fake news. Per defensar l’ajust va fer gala d’un despropòsit discursiu. "La veritat incòmoda a l’Argentina és que la universitat pública nacional no serveix a ningú més que als fills dels rics i de la classe alta i mitjana alta, en un país on la gran majoria dels nens són pobres". D’acord amb les últimes dades de l’Enquesta Permanent de Llars (EPH), el 48,6% dels seus estudiants és pobre. El mandatari televisiu descarta que els estudis universitaris contribueixin a l’ascens social. No obstant, les dades oficials donen compte que un 38,56% dels homes i dones que ingressen pertanyen a una primera generació d’universitaris.

No obstant, Milei no s’arruga per aquests números adversos. "L’educació no és gratuïta. Algú l’està pagant, i la majoria dels que paguen no hi assisteixen. El que hi va és un beneficiari net; el que no hi va és un pagador net", va insistir dimarts passat.