La UE perd davant el narco

El narcotràfic genera un negoci anual de desenes de milers de milions d’euros a la Unió Europea, segons assenyala l’Agència de la UE sobre Drogues (EUDA), Europol i l’ONU. Aquests ingents fons permeten als grups criminals comprar la població, subornar mitjans policials, judicials i polítics, comptar amb l’ajuda d’entitats financeres, advocats i paradisos fiscals i infiltrar-se en l’economia legal. Uns codis penals obsolets i sistemes judicials ineficaços debiliten l’èxit policial contra els grups criminals. L’expansió del narcotràfic i el seu recurs a la violència ha obert el debat públic a França, Bèlgica i els Països Baixos sobre el perill de degenerar en narcoestats o de caure sota la marca de grups mafiosos com Itàlia.

La venda minorista de drogues a la UE genera com a mínim 31.000 milions de negoci anual, dels quals el 39% corresponen al cànnabis, el 37% a la cocaïna, el 17% a l’heroïna i el 7% a amfetamines i drogues sintètiques, segons l’EUDA, partint de dades del 2021. Això suposa una forta expansió respecte al 2012, precisa l’Informe Mundial sobre Drogues 2025 de l’ONU.

Però les xifres reals del negoci del narcotràfic a la UE són molt superiors d’acord amb les confiscacions de drogues per valor de 25.600 milions fetes el 2023, segons les dades de l’agència europea de cooperació judicial Eurojust. La baixada del preu de les dosis i l’abundància del subministrament disponible, que destaca l’EUDA, indiquen que les partides confiscades només suposen un percentatge baix del total de la droga que circula per la UE, cosa que elevaria el negoci del narcotràfic per sobre dels 100.000 milions anuals.

Alta demanda

La demanda de drogues és molt alta a la UE: 4,3 milions de persones són consumidors diaris de cànnabis, 2,7 milions d’adults joves (15-34 anys) van consumir cocaïna durant l’últim any i 4,2 milions de joves adults van consumir amfetamines o altres drogues de síntesi durant l’últim any, segons l’Informe Europeu sobre Drogues 2025 de l’EUDA.

Europol té identificades a la UE 442 organitzacions narcotraficants catalogades com a amenaça molt greu. La precarietat laboral, barris abandonats per les autoritats i els diners abundants que aporta el narcotràfic fins i tot al nivell més baix de l’organització han convertit aquesta activitat en el mode de vida d’un segment significatiu de la població a Europa occidental. A França, unes 200.000 persones viuen del narcotràfic, segons un informe del Senat del 2024. Un vigilant al carrer pot guanyar 100 euros diaris, mentre que un venedor de carrer puja a 250 euros diaris, segons l’informe Estat de l’amenaça vinculada al tràfic d’estupefaents del 2025 de l’agència francesa antidroga Ofast.

El recurs a la violència "gairebé sistemàtic" dels narcotraficants per mirar d’expandir les seves zones i defensar el seu territori davant altres rivals, que assenyala l’Ofast, ha multiplicat els tirotejos a Espanya, França, Bèlgica i altres països europeus. La meitat dels homicidis anuals a la UE estan directament vinculats al narcotràfic, segons Eurojust.

L’eficàcia policial per desmantellar plantacions, confiscar carregaments i desarticular grups criminals es veu debilitada pel col·lapse judicial i codis penals obsolets. El director general dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va explicar al novembre que només van ingressar a presó provisional el 10% dels 2.000 detinguts per narcotràfic a Catalunya el 2024. El frau elèctric del narcotràfic genera un sobrecost anual de 2.000 milions a les llars i empreses a Espanya, segons Naturgy, però només està penat amb multes.

Notícies relacionades

L’Índia i Rússia planegen una zona de lliure comerç malgrat Trump

La UE multa amb 120 milions d’euros X pel seu sistema de verificació

Els diners fàcils de la droga creen narcosocietats a Espanya, França, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i altres estats de la UE, formades per persones acostumades a col·laborar amb els grups criminals, des de tècnics elèctrics fins a agents immobiliaris, passant per financers, advocats, transportistes, funcionaris, polítics i gestors dels seus negocis legals.

La City de Londres i els paradisos fiscals britànics col·laboren amb el narcotràfic, ja que blanquegen el 40% dels diners bruts mundials, segons l’exviceministre britànic d’Exteriors Andrew Mitchell. Dubai és una altra base de blanqueig del narcotràfic, segons el Senat francès. La corrupció pel narcotràfic arriba molt amunt, com mostren a Espanya la detenció de l’exinspector en cap de la Unitat de Delictes Financers, Óscar Sánchez, que tenia 14 milions amagats a casa seva.