Lituània apunta a una victòria socialdemòcrata i un avanç dels prorussos

Lituània apunta a un relleu en el poder amb la socialdemocràcia com a primera força, tot i que seguida del nou populisme prorús, que en un temps rècord ha escalat fins a la segona posició. La primera ronda de les eleccions parlamentàries del país bàltic van col·locar ahir el Partit Socialdemòcrata (LSDP) de l’eurodiputada Vilija Blinkevičiūtė amb les millors opcions per liderar el següent Govern, a l’obtenir un 21,6% dels vots, segons les dades difoses per la televisió pública LRT amb el 85% dels districtes escrutats.

Inquietant és, però, la força que ha guanyat la formació populista Nova Albada (NA), fundada fa un any, i que, d’acord a aquests resultats provisionals, se situa sobre el 16,5%.

La conservadora Unió de la Pàtria (TS-LKD) de l’actual cap del Govern de centredreta, Ingrida Simonyte, va quedar en tercera posició amb un 14,8%. En cas de confirmar-se aquesta tendència, la socialdemocràcia del país bàltic té bones opcions per recuperar el poder, després d’haver liderat el seu últim Govern entre el 2012 i el 2016.

Blinkevičiute necessitarà, no obstant, diversos aliats per poder governar en un parlament marcat per la fragmentació política. En declaracions LRT, l’aspirant socialdemòcrata es va mostrar convençuda que ho aconseguirà.

Repartiment mixt

Notícies relacionades

La neu col·lapsa París i obliga a activar el nivell 3 d’alerta

Trump confirma que està «al capdavant» de Veneçuela i la seva transició

Són 141 escons els que componen la Cambra per a un país amb 2,4 milions de ciutadans amb dret a vot. El repartiment de llocs sorgeix d’un sistema mixt. Un total de 70 escons es reparteixen proporcionalment entre els partits que superen el 5% dels vots. Els restants 71 corresponen a districtes uninominals, que es defineixen en dues voltes electorals.

Són les primeres eleccions parlamentàries que se celebren a Lituània des del començament de la invasió russa a gran escala d’Ucraïna.