Travessar, més car i perillós

El Juan, veneçolà resident a Allen, Texas, havia aconseguit permís de residència temporal i intentava regularitzar la seva situació. Però mentrestant, no podia sortir dels EUA: si així ho feia, es considerava "abandonament del cas". El problema és que, al desembre, el Juan havia de renovar amb urgència la documentació veneçolana, imprescindible per seguir el procés. Al seu país no podia tornar, i l’ambaixada i els consolats veneçolans segueixen inoperatius als EUA des de la ruptura de relacions el 2019.

L’ambaixada veneçolana als EUA només dona una alternativa: "Processar serveis consulars a l’Ambaixada de Veneçuela al Canadà o Mèxic", es llegeix a la seva web. Així que el Juan va seguir el consell. "El noi necessitava fer aquest tràmit i l’única opció que va veure va ser pagar a un pollero perquè el portés a Mèxic i després de tornada als EUA", explica a aquest diari Daniel Soto, infermer que va atendre el Juan (nom fictici, per protegir el seu anonimat) en un alberg per a migrants a la zona fronterera de Ciudad Juárez. Aquí, pollero és el que creua migrants (als quals anomenen pollos) d’una banda a l’altra. Com si fossin ben bé mercaderia, carnassa.

Davant la repressió migratòria d’aquest segon mandat de Trump, les màfies simplement han adaptat el seu negoci. Amb més patrulles i tecnologia d’hipervigilància, els creuaments han de ser més clandestins i, per tant, més perillosos. Però qui necessita creuar ho continua fent; i qui ofereix aquests serveis apuja el preu. Si en la dècada dels 2000 costava entre 1.000 i 3.000 dòlars, quan Trump va arribar al poder el 2017 ja estaven demanant-ne fins a 8.000, segons dades del Fòrum Econòmic Mundial. Ara, el cost ascendeix a entre 10.000 i 20.000 dòlars. Del que no hi ha xifres és de quants moren.

Els que no poden esperar

El Juan va aconseguir creuar Mèxic amb el pollero, arribar a la capital per al tràmit i pagar de nou per tornar a Texas. "Però va ser en aquest últim trajecte quan va ser segrestat", explica Soto. Ningú vol explicar la seva història en primera persona: tots temen per la seva seguretat. Aquest infermer, que també és veneçolà, ha trobat molts casos com aquest l’últim any, des de la tornada de Trump.

Daniel Soto va trobar el Juan "vagant per Ciudad Juárez, demanant estada en albergs per a migrants", recorda. L’havien deixat anar allà després de tres dies segrestat, i li van robar els 10.000 euros que havia pagat pel viatge de tornada. Però el Juan només pensava a tornar a casa seva a Texas, on havia establert fins i tot el seu propi negoci. L’infermer va mirar de dissuadir-lo, el viatge té perill real de mort. Però el Juan ho tenia clar.

"Per descomptat que es continua creuant. La migració no s’atura. Han baixat les detencions a la frontera, però el que no veu l’autoritat continua passant", explica a aquest diari Guadalupe Correa-Cabrera, de la Universitat de Texas a Rio Grande Valley.

Des que Trump va acabar amb amb el programa de petició d’asil, els que continuen volent creuar són els que no veuen cap altra sortida. "L’incentiu ha desaparegut", explica Correa-Cabrera, però persisteixen els casos de reunificació familiar, urgències mèdiques, tràmits, accidents: "Si la teva mare ha emmalaltit i et vols acomiadar, no hi ha cap altra manera: has de pagar. Això no ho pots negociar". Si bé el pastís a repartir és més petit, a la xarxa de tràfic humà ningú està disposat a treure menys benefici. Per continuar amb el seu estatus, les màfies han de guanyar més amb cada creuament. I com que els serveis del pollero o coyote estan menys demandats, aquests han passat a vendre-ho com a servei personalitzat, per justificar més cost.

"Cada vegada són menys les persones que van amb cada guia. Una o dues, a tot estirar", assenyala Correa-Cabrera. En part, matisa, té sentit perquè fa 10 anys es podien veure fàcilment grups de 50 o 100 migrants. Ara, és més difícil passar desapercebuts amb els helicòpters i drons que sobrevolen la zona fronterera.

Però lluny de tractar-se d’un servei prèmium, la sobrecàrrega del preu correspon a la nova tarifa del risc assumit. "No té a veure amb més comoditat; té a veure amb el fet que és més difícil per a mi", diu Lizbeth Guerrero, directora de l’organització Apoyo a Migrantes Venezolanos en México. "Ara hi ha més controls, la mateixa cosa et costarà més diners", afegeix la directora.

Els suborns pugen

D’una banda, perquè els grups han de fer voltes més grans que les rutes habituals. Però també per satisfer la gran xarxa de corrupció. Més punts de control impliquen més suborns en el camí dels EUA, i tots han apujat el preu: "Si abans un contacte rebia un 10%, ara vol un 20%", puntualitza.

Són molts els migrants que aconsegueixen entrar no a la primera, sinó a la segona, tercera o més. Antigament, alguns compraven paquets amb dret a més d’un intent. Per això, els EUA fan els retorns en calent a zones allunyades que compliquen la reincidència, així com la tornada a casa en altres països. Ara, un reintent són 5.000 dòlars extres, segons organitzacions humanitàries locals.

Notícies relacionades

Trump: "Obriu el puto estret, cabrons, o viureu l’infern"

L’Iran multiplica els seus atacs al Golf contra estacions energètiques

Fa temps que els vols de deportació porten els migrants retornats a Mèxic a més de 3.000 quilòmetres de la frontera amb els EUA, a ciutats com Villahermosa (Tabasco) o Tapachula (a Chiapas, considerada capital migratòria ). Les dues urbs han desenvolupat certa infraestructura humanitària i estan connectades a xarxes de transport. Però ara, els vols van a aeroports menors, a llocs encara més remots per la seva geografia. "La gent té por", conclou Correa-Cabrera. Travessar és més car, més difícil, més letal. Però la necessitat que empeny a creuar no desapareix. I ho continuaran intentant.

Daniel Soto, l’infermer de Ciudad Juárez, va intentar contactar amb el Juan per a aquest reportatge. Però des que li va perdre la pista al desembre no respon a missatges ni trucades. "Desconec si el noi ho va aconseguir", sospira.