L’Iran multiplica els seus atacs al Golf contra estacions energètiques

L’Iran va confirmar haver atacat estacions petroquímiques, energètiques i dessalinitzadores a Kuwait, Bahrain i els Emirats Àrabs Units, en una nova escalada en aquest conflicte, iniciat el 28 de febrer i que s’apropa al buit i al desconegut després que el president nord-americà, Donald Trump, ampliés a demà el seu ultimàtum a Teheran perquè reobri l’estret d’Ormuz. Si no ho fa, va assegurar Trump ahir, els Estats Units bombardejaran les instal·lacions elèctriques civils de l’Iran. "Tornar a l’edat de pedra", va vaticinar la setmana passada el secretari de Guerra nord-americana, Pete Hegseth.

Qualsevol atac contra infraestructura civil energètica –tant els que porta a terme l’Iran contra els països del Golf com els dels EUA i Israel, evidentment– són il·legals segons el dret internacional, i es poden catalogar com a crims de guerra.

"Si els EUA persisteixen amb els seus atacs contra objectius civils, llavors nosaltres continuarem tenint per objectiu els seus interessos econòmics", va dir diumenge la Guàrdia Revolucionària iraniana, el cos d’elit politicomilitar de la República Islàmica, en un comunicat, en el qual van acceptar els atacs contra Bahrain, Kuwait i els Emirats.

Per a aquests països –Emirats i l’Aràbia Saudita estan cada vegada més a prop d’intervenir en la guerra en contra de l’Iran–, els atacs contra les seves dessalinitzadores són vistos especialment com un risc enorme: la gran part de l’aigua potable d’aquests països desèrtics prové d’aquestes estacions. La seva inutilització, sumada al tancament de l’estret d’Ormuz i l’arribada d’aigua a través de vaixells de càrrega impossible, posaria la regió al límit.

Recerca i captura

Trump va confirmar també –si és que d’una publicació del president nord-americà que canvia d’opinió constantment se’n pot extreure una confirmació– el rescat del segon pilot que es va estavellar a l’Iran divendres passat. Els EUA van assegurar haver rescatat el primer el dissabte passat, i l’Iran va muntar un contingent de recerca i captura per al segon, rescatat suposadament amb una operació de les forces especials de Washington.

"Hem rescatat el molt valent oficial del caça F-15, seriosament ferit, des de les profunditats de les muntanyes de l’Iran. L’Exèrcit iranià l’estava buscant, amb molta gent, i s’hi havien acostat. Aquest tipus d’operacions passen poc pel perill que tenen. [...] ¡Però ha sigut una exhibició de talent i valentia!", va dir ahir Trump.

L’Iran, no obstant, va assegurar que l’operació de rescat nord-americana havia fracassat –sense aportar proves– i va afirmar haver fet caure dos avions de transport C-130, a banda també de dos helicòpters Black Hawk. No hi va haver confirmació sobre això.

Segons filtracions per part d’oficials de la CIA i el Pentàgon a la premsa, l’agència d’intel·ligència va aconseguir localitzar el pilot estavellat abans que l’Iran, i va realitzar una campanya d’engany per fer creure a Teheran que l’home ja havia sigut rescatat, quan encara es trobava fora d’abast. Durant l’operació, en la qual van ser desplegats nombrosos agents de les forces especials nord-americanes, no va morir ni va resultar ferit ningú del bàndol dels Estats Units, segons va destacar el president.

Notícies relacionades

Trump: "Obriu el puto estret, cabrons, o viureu l’infern"

Israel eleva la pressió sobre el Líban a l’atacar barris de Beirut

Crispació i acusacions

Durant la jornada va seguir l’encreuament d’acusacions entre els països en conflicte. "Les teves accions sense sentit estan portant els EUA a un infern en vida per a totes i cada una de les famílies del vostre país, i la nostra regió cremarà perquè insisteixes a seguir les ordres de Netanyahu [primer ministre israelià]. No guanyareu res cometent crims de guerra", va dir ahir el president del parlament iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf, que suposadament està negociant amb Donald Trump per part de l’Iran.