Trump: "Obriu el puto estret, cabrons, o viureu l’infern"

Fa setmanes que ho intenta: en diverses ocasions, el president nord-americà, Donald Trump, ha llançat ultimàtums, plantejat dates límit i publicat missatges amb l’esperança que l’Iran accepti –o es vegi forçat– a reobrir l’estret d’Ormuz, parcialment tancat per Teheran.

Una mica més d’un mes després de l’inici de la guerra, la República Islàmica tan sols permet el pas d’alguns barcos de càrrega al dia, previ pagament d’una taxa a l’Iran. Aquests barcos de càrrega no poden ser, no obstant, de "països enemics".

I l’enèsim ultimàtum d’un Trump cada vegada més frustrat tenia com a data límit aquest dilluns a la nit, tot i que el nord-americà va tornar a ajornar-la, segons una publicació a Truth Social que diu: "Dimarts, 8.00 p. m. (hora de l’Est)!". Si l’Iran no accepta obrir Ormuz aleshores, els EUA prometen la destrucció de les plantes energètiques iranianes, cosa que seria un crim de guerra.

"Dimarts serà el dia de la planta energètica, el dia del pont, tot en un a l’Iran. ¡No deuen haver vist res com això! Obriu el puto estret, bojos cabrons, o viureu l’infern. Estigueu atents. Lloat sigui Al·là", va dir Trump ahir a les xarxes socials.

Ormuz, abans de l’inici de la guerra a l’Iran, era principal via de petroli i gas del món. Per l’estret, a les puntes del qual hi ha l’Iran al nord i els Emirats Àrabs Units al sud, passava el 20% del comerç de cru i gas mundial. Des del 28 de febrer, tot just un grapat de barcos –a excepció dels vaixells de càrrega iranians, que han continuat amb el seu trànsit habitual– han creuat Ormuz.

"El missatge de Trump reflecteix una frustració molt fàcil d’entendre", va escriure l’expert israelià Dennis Citrinowicz: "Sembla incapaç de comprendre la diferència entre els èxits que la seva campanya militar ha tingut sobre el terreny i la seva incapacitat d’imposar la seva voluntat a Ormuz. És evident que els iranians no cediran, i Trump es veurà obligat a acceptar la nova realitat a l’estret, una que ar beneficia l’Iran. Aquesta realitat podria influir en els preus mundials del petroli, especialment si els petrolers comencen a creuar l’estret únicament amb l’aprovació iraniana".

A través de la mediació de Turquia, Egipte i el Pakistan, Trump ha intentat durant les últimes setmanes mirar d’aconseguir unes converses directes amb l’Iran que no només se li han resistit, sinó que cada vegada semblen més impossibles. Teheran, malgrat que Trump assegura estar en contacte amb els seus "nous líders", ha rebutjat públicament voler un alto el foc en el conflicte.

La República Islàmica, el lideratge de la qual ha sigut decapitat, no acceptarà cap altre final al conflicte que li "garanteixi que la guerra no es repeteixi en uns mesos", van declarar alguns dels seus dirigents polítics.

El que és segur, no obstant, és que si els EUA i Israel volien amb la seva ofensiva i atacs contra l’Iran un canvi de règim, la seva estratègia ha fallat. Les altes esferes ara que governen a Teheran són molt més conservadores, radicals i oposades que abans a les negociacions amb Washington.

"Celebraré una conferència de premsa aquest dilluns al migdia durant la nit a Europa juntament amb l’Exèrcit", va manifestar ahir Trump a les xarxes socials.

Notícies relacionades

L’Iran multiplica els seus atacs al Golf contra estacions energètiques

Israel eleva la pressió sobre el Líban a l’atacar barris de Beirut

Conseqüències

En qualsevol cas, amb unes negociacions previsiblement poc productives i després de més d’un mes de bloqueig de l’estret d’Ormuz, les conseqüències sobre els preus en l’economia mundial ja s’han fet evidents. El petroli ha arribat a màxims, amb preus que superen els 140 dòlars per barril de Brent per a entrega immediata com a conseqüència del tancament al trànsit de vaixells per l’estret, en què l’Agència Internacional de l’Energia ha qualificat el tancament de l’estret d’Ormuz com la interrupció més gran de subministraments de cru en la història del mercat petroler. n