Tareq Baconi: "No és possible la pau al Pròxim Orient sense incloure Hamàs"

Molts mitjans i polítics occidentals tendeixen a reduir Hamàs a organització terrorista, però vostè argumenta que aquesta definició impedeix entendre el que en realitat és.

És important assenyalar que abans de Hamàs hi havia l’OAP (Organització per a l’Alliberament de Palestina), i Occident i Israel utilitzaven exactament la mateixa terminologia amb l’OAP que utilitzen amb Hamàs, descrivint-la com una organització terrorista compromesa amb la destrucció de l’Estat d’Israel. A qualsevol projecte polític palestí que desafiï el sistema de control d’Israel se li posa aquesta etiqueta. Però no clarifica gaire. Només atorga als Estats Units i Israel carta blanca per atacar amb una força militar desproporcionada aquelles organitzacions que consideren terroristes.

¿Què és Hamàs, llavors?

És una organització polifacètica, amb un vast teixit social, que ha participat en eleccions democràtiques i té una missió política. En paral·lel, té una branca militar considerada pels palestins com una forma legítima de resistència anticolonial. Per això quan se la redueix a organització terrorista, s’implica que actua irracionalment, sense un objectiu estratègic i amb l’únic propòsit de fer mal als israelians. No és el cas. I la realitat és que la majoria d’assassinats de civils a la regió són responsabilitat de l’Exèrcit israelià.

De fet, vostè descriu els atacs del 7 d’octubre com "una demostració sense precedents de violència anticolonial", una lectura que no ha fet cap govern occidental.

No em sorprèn. A molts països occidentals hi ha un suport molt arrelat a la narrativa israeliana. Qualsevol plantejament que la desafiï es considera irracional o miop. Però la majoria de països del món, particularment aquells que van ser colonitzats, entenen el que va passar el 7 d’octubre com un gran acte de resistència anticolonial.

Al llarg dels anys Israel i Hamàs han mantingut una mena d’equilibri del terror. ¿Per què Hamàs va decidir trencar-lo el passat 7 d’octubre?

Hamàs va utilitzar aquesta expressió en el context de la Segona Intifada per explicar l’ús dels atemptats suïcides, però no estic segur que pugui aplicar-se al 7 d’octubre, que en realitat va ser un intent d’acabar amb el bloqueig imposat des del 2007. Un bloqueig hermètic que, des de la perspectiva israeliana, buscava contenir Hamàs. Per als palestins, no obstant, és un bloqueig violent i la idea que es mantingués indefinidament era una cosa inacceptable.

¿Hi ha algun possible desenllaç de la catàstrofe a Gaza que permeti a Hamàs afirmar que el que va passar el 7 d’octubre no va ser un desastre estratègic?

Jo crec que Hamàs ja pot cantar victòria perquè el que va fer el 7 d’octubre va ser desafiar el paradigma imposat per Israel i Occident als palestins. És a dir, que hi pot haver estabilitat per als israelians sense abordar la qüestió palestina, fins i tot quan Israel manté contra ells un apartheid violent. Hamàs va destrossar per complet aquesta il·lusió.

¿És possible una tornada a la situació anterior al 7 d’octubre?

No ho crec. Occident parla de rellançar el procés de pau, però francament és una tonteria. Des de la perspectiva israeliana, aquesta és una guerra d’extermini. Estan armant els seus colons, accelerant la despossessió als territoris ocupats i perpetrant un genocidi a Gaza. Del costat palestí, aquesta és una guerra per la supervivència i, alhora, una veritable guerra per l’alliberament. En aquest punt ens trobem ara. No hi ha res intermedi.

Però vostè adverteix també que la ideologia de Hamàs podria acabar destruint la legitimitat de la causa palestina.

Notícies relacionades

Zohran Mamdani, favorit a alcalde de Nova York: cinc claus del seu ascens meteòric i el desafiament per a Trump i l’aparell demòcrata

Vot de càstig

La lluita palestina per l’alliberament ha sigut sempre diversa. Inclou islamistes, nacionalistes seculars, marxistes, els palestins d’Israel o la diàspora. El problema comença quan Hamàs mira d’imposar la seva ideologia islamista sobre tots els palestins. És inacceptable. La solució passaria perquè s’integri en l’OAP, però tant Occident com el mateix Fatah s’hi oposen.

Molts líders de Hamàs han sigut eliminats i Netanyahu insisteix a erradicar el moviment. Vostè afirma que no passarà.

No és una tesi meva, també l’aparell de seguretat israeliana ho reconeix obertament. No només perquè Hamàs és també una idea, sinó perquè ha aguantat en el camp de batalla. No crec que sigui possible un futur de justícia i pau sense incloure Hamàs. La idea que Hamàs en podria ser exclòs és la mateixa lògica imperant darrere el bloqueig i, com hem vist, ha fracassat políticament i militarment.