Les protestes per Gaza amenacen la festa d’unitat de Harris als EUA
Desenes de milers de persones es manifesten durant la convenció demòcrata a Chicago per reclamar a la futura candidata a les eleccions un canvi de la política cap a Israel i Palestina
A la festa dels demòcrates a Chicago hi ha un convidat incòmode. En realitat en són molts més, desenes de milers de nord-americans que viuen a la ciutat del vent o han arribat des d’altres punts del país per recordar, des dels carrers, a Kamala Harris, i a tot el partit, que el riu d’indignació i descontentament per la guerra a Gaza i el suport de Washington a Israel que fluïa quan el president Joe Biden era el candidat per enfrontar-se a Donald Trump i que es va desbordar en les protestes als campus pot haver reduït una mica el seu cabal, però ni de bon tros s’ha assecat amb el pas del testimoni a la vicepresidenta.
"No ens han estat escoltant i volem que sentin la nostra veu, que Kamala l’escolti, que sàpiga que estem units", explica Gwendoline Cason, una professora d’Història arribada des de Dallas (Texas) per afegir-se a les protestes que, fins dijous, s’han organitzat al voltant de la convenció demòcrata. Ja diumenge, juntament amb 2.000 persones més, Cason va participar, amb una pancarta que deia "Palestina és una nació", en una manifestació que va recórrer l’avinguda de Michigan.
Aquesta marxa, que advocava per drets reproductius i de la comunitat LGTBIQ+ però tenia la causa palestina i la guerra de Gaza en el nucli, va acabar al monument al general John Logan, un dels escenaris icònics en les protestes per la guerra del Vietnam que van sacsejar la convenció demòcrata el 1968 i van ser reprimides amb extrema violència policial.
Malgrat que 56 anys després tot va ser pacífic, i entre una forta presència d’agents uniformats la manifestació dominical va acabar amb només dos detinguts, la marxa va ser un recordatori que una bona part del sector progressista i activista dels EUA manté les seves reclamacions de canvis en la política exterior en relació amb Israel i Palestina, una causa que recorda la interseccionalitat amb altres moviments com els dels drets racials o els dels immigrants.
Va ser només l’aperitiu de protestes molt més multitudinàries que s’esperen aquesta setmana, començant per la prevista per a aquesta matinada passada amb més de dos centenars d’organitzacions amb interessos polítics diversos però amb Gaza i Israel en l’epicentre i que, sota l’eslògan Marxa en la Convenció Nacional Demòcrata, aspirava a concentrar desenes de milers de persones, al tancament d’aquesta edició. Es tracta d’una mostra de força activista molt més gran que la que es va veure en la convenció republicana a Milwaukee i que ahir tenia tothom contenint la respiració davant el potencial d’un esclat d’aldarulls o d’una resposta policial excessiva als carrers.
Però també exposa el repte a què Harris i el Partit Demòcrata s’enfronten en el seu intent de mostrar al conclave una imatge i un esforç d’unitat que reforcin la formació de cara al novembre. Un afany que es reflecteix també en l’elenc d’oradors de la primera jornada: al tancament d’aquesta edició estava prevista la intervenció de la congressista progressista Alexandria Ocasio-Cortez, a més de la de Biden i Hillary Clinton.
Des del carrer
Hatem Abudayyeh és el president de la Xarxa de la Comunitat Palestina als EUA i un dels portaveus de la marxa. Ahir, junt amb alguns dels organitzadors i líders comunitaris, va assegurar que el moviment "no pren una posició de dir-li a la gent si ha de votar o no, o si vota, a qui". A diferència de la trentena de delegats "no compromesos" que des de dins de la convenció miren d’exposar la dissidència amb la política cap a Israel i Palestina de l’Administració de Biden i Harris, els manifestants han triat fer-se sentir des del carrer. "Quan es tracta de Palestina i el món àrab no pensem que hi hagi un mal menor. Els republicans i els demòcrates són el mateix", va dir Abudayyeh.
Rebutjava també la idea que les protestes contra Harris i els demòcrates poden acabar beneficiant Trump, que promou une polítiques pro Israel que tenen encara menys matisos que les de Harris, que ha fet servir una retòrica més empàtica que la de Biden cap al patiment dels palestins i la necessitat d’alleujar la crisi humanitària desencadenada per l’agressiva guerra iniciada per Israel a Gaza, tot i que la venda d’armes al Govern de Benjamin Netanyahu i el suport a la seguretat d’Israel continuen en la seva agenda.
"No sé com més de dura es pot fer una política per als palestins, quanta més gent podria ser assassinada, ferida o desplaçada per un partit diferent", opinava Abudayyeh. "No tindrem cap responsabilitat si Kamala perd. Els únics responsables si perden davant Trump seran el genocida Joe, Harris i el partit".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El somriure de l’‘Un, dos, tres…’ que va viure amb el dolor
- Els Boixos Nois, la cara catalana del fenomen ultra
- Educació a catalunya Mireia Dosil i Carles Granell: "Urgeix un grau d’Educació Matemàtica i l’especialitat a primària"
- Catalunya es proposa integrar la immigració barri a barri
-
Ofert per
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Benestar i ocupació I ara, salut mental a la feina
- El Barça suma una treballada victòria en la visita al Laguna Tenerife (91-95)
- Ruth Chepngetich firma una marató per a l’eternitat
- Sinner reafirma el número 1 de l’any al guanyar Djokovic