Beirut està enverinat

Mirar l’horitzó beirutí produeix calfreds entre els seus ciutadans. A l’escapar a les muntanyes que envolten la capital del Líban, el passatemps d’admirar el perfil de la ciutat s’ha convertit en un recordatori de la condemna que és habitar-la. La boira sobre els edificis mostra una veritat innegable. Beirut és una ciutat enverinada. El blau brillant del mar Mediterrani no pot compensar el núvol gris que plana sobre les seves aigües també contaminades. Ara, un nou estudi de la Universitat Americana de Beirut comença a mostrar l’impacte de tota aquesta contaminació. A la capital libanesa, plena de generadors que funcionen a força de combustible per compensar la falta d’electricitat pública, l’aire està contaminat i el càncer ha augmentat fins a un 30%.

Cinc hores al dia

Aquests generadors privats són part del paisatge del Líban des que es va allargar el tradicional tall elèctric de tres hores present des de la Guerra Civil (1975-1990). I ho va fer sense cap finalitat. El col·lapse econòmic que va començar fa gairebé cinc anys ho va exacerbar. Ara, el Govern proporciona un màxim de cinc a sis hores d’electricitat pública per dia en funció del barri.

Els que s’ho poden permetre tenen un generador privat a l’edifici o a la feina per compensar la resta del temps i transformar aquest cel en un motor de perill. Tots ells es nodreixen de combustible. S’estima que al Líban hi ha vuit mil d’aquests generadors dièsel. Formen part de la banda sonora del país, del paisatge urbà i de la seva olor. Ara s’ha comprovat que també són responsables de morts i malalties.

La doctora Najat Saliba, juntament amb un equip d’aquesta prestigiosa universitat, ha estudiat l’evolució de l’impacte d’aquests generadors en la població beirutí. "El 2010 vam descobrir que la contribució dels generadors dièsel només per al tall de tres hores era enorme, descomunal, ja que vorejava el 30%", assenyala, molt preocupada, aquesta química atmosfèrica a EL PERIÓDICO.

"Però la catàstrofe va arribar quan vam començar a dependre completament dels generadors, amb només unes quantes hores d’electricitat de la xarxa nacional", diu referint-se als anys posteriors a l’inici de la crisi econòmica del 2019. "Ara, la seva contribució a la contaminació atmosfèrica ha superat el 50% en certes zones, la qual cosa significa que la quantitat de carcinògens i diòxid de nitrogen gasós que emeten està arribant a ser extremament alta en l’aire, i això és molt dolent i molt perillós", afegeix.

Tumors agressius

Per als oncòlegs, no és una novetat. En els últims anys s’han començat a trobar pacients més joves i tumors més agressius com una conseqüència més que probable de l’enorme dependència dels generadors. "Els gasos emesos en grans quantitats causen irritació ocular i problemes respiratoris, incloent-hi exacerbacions de l’asma en les poblacions vulnerables, i en certa manera reaccionen en l’aire per formar més i més partícules, raó per la qual veiem aquesta boirina sobre Beirut", explica Saliba. "A més, els contaminants dels generadors dièsel contribueixen a causar problemes adversos de salut física i mental, com asma, ansietat, depressió, problemes d’atenció i més taxes de mort prematura", afegeix Julien Jreissati, director del programa de l’Orient Mitjà i nord de l’Àfrica de Greenpeace.

Un estudi elaborat per aquesta organització mediambiental fa quatre anys va estimar que al Líban van morir al voltant de 2.700 persones a causa de la contaminació de l’aire el 2018, xifra que representa la taxa per càpita més alta de l’Orient Mitjà, juntament amb Egipte. Les alarmants implicacions per a la salut de l’excessiva dependència dels generadors s’enfronten amb un sistema de salut en ruïnes al país. A més de l’èxode imparable del personal mèdic, falten medicaments contra el càncer i els disponibles al mercat costen una fortuna. Per exemple, el Lynparza, un fàrmac utilitzat per tractar el càncer d’ovari, ja no està subsidiat pel Ministeri de Salut i el subministrament mensual costa al voltant de 6.000 dòlars.

Ostatges de les màfies

Notícies relacionades

La solució final s’obre pas

Junts garanteix que el Congrés pugui embargar armament a Israel

En els últims quatre anys, el Líban ha vist com se li desplomava la moneda nacional, les xifres d’inflació continuen batent rècords i els fràgils serveis públics s’han enfonsat. Des del 2019, el seu PIB ha caigut un 50%, i el 80% de la població viu per sota del llindar de pobresa. El Banc Mundial va declarar que la debacle financera libanesa és una de les pitjors crisis econòmiques del món des de la dècada de 1850. Malgrat la pèrdua de poder adquisitiu, la població libanesa continua sent ostatge de les màfies que governen el país. Un informe de Human Rights Watch va mostrar que el 88% dels ingressos de les famílies més pobres del país es van gastar en factures de generadors el 2023.

"Un dels primers problemes és que el sector actua al marge de la llei; es tracta d’una màfia creada per la classe dominant i ells en són els principals beneficiaris", denuncia la doctora Saliba, que ocupa un escó al Parlament libanès en qualitat d’una de les polítiques conegudes com a diputades pel canvi.