Més enllà de Palestina

S’ha sigut tou amb Netanyahu i, ara envalentonat, fins i tot contra els seus crítics entre la ciutadania jueva, s’atreveix a estendre la seva guerra fins al sud del Líban, on han estat intercanviant foc creuat amb les milícies de Hezbol·là des de fa 10 mesos. Ho ha fet assassinant a l’Iran Ismail Haniyeh, el líder polític i cap visible de Hamàs, a més de l’home al capdavant de les negociacions, quan acudia a Teheran a la presa de possessió del seu acabat d’elegir president. Una humiliació a la Guàrdia Revolucionària iraniana, que tenia la missió de protegir els líders desplaçats i que la intel·ligència israeliana es va cobrar amb la mort més anunciada. Si la relació amb el país dels aiatol·làs sempre ha sigut tensa, l’atac a Hezbol·là al Líban obre la porta a un horitzó que ningú volia veure. La combinació d’aquests dos fronts ens torna a l’abisme d’una guerra regional. A falta d’un acord que refredi el conflicte, cap dels actors principals hi voldrà sortir perdent i això, que és aplicable a Israel, també ho és a l’Iran.

Notícies relacionades

De Londres a Barcelona: les ciutats que competeixen per ser el Silicon Valley d’Europa

Trump, extasiat amb la seva pròpia estratègia però amb escassos resultats, amenaça de reactivar la guerra comercial i dispara la incertesa

Els esdeveniments no apunten a aquest alto el foc al qual des de Washington s’ha estat mirant d’arribar amb afany. Més aviat al contrari, a l’espera de la resposta de l’Iran, corren aires de guerra al Líban. En comptes de tallar l’aixeta de les armes a Netanyahu, la tàctica del qual d’avançar no anuncia un horitzó en pau, l’Exèrcit americà desplaça més naus i caces en prevenció d’una escalada.

L’Iran, que fins ara ha amenaçat a través de les nombroses milícies que recolza al Líban, Gaza, l’Iraq o el Iemen, en té ganes. El polvorí no necessita més metxa. Només es pot esperar que els últims dies de Joe Biden a la Casa Blanca donin un últim impuls perquè un alto el foc a Gaza eviti portar la guerra més enllà..