Ucraïna i la incertesa sobre Biden marquen el 75è aniversari de l’OTAN

La invasió russa centra la trobada anual, però prenen rellevància els dubtes entorn del candidat demòcrata / Europa arriba a la cita inquieta per l’avenç de la ultradreta malgrat no guanyar a França

Ucraïna i la incertesa sobre Biden marquen el 75è aniversari de l’OTAN
4
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

La cimera de l’OTAN que arrenca a Washington feia més d’un any que era planificada com un moment de celebració. És la que marca els 75 anys de l’Aliança Atlàntica, arribava en un moment en què aquest pacte de defensa s’ha mostrat ampliat fins als 32 membres i amb una unitat reforçada per recolzar Ucraïna davant la guerra d’invasió llançada per Rússia. A més, per al líder del país amfitrió, Joe Biden, representava l’oportunitat de contrastar la seva política internacional amb la del seu rival en les eleccions presidencials, Donald Trump, el republicà que ha sembrat amb la seva política populista i nacionalista dubtes sobre el seu compromís transatlàntic. En lloc de celebració, el que domina en l’arrencada del conclave són incerteses i ansietats. Aquestes són sis claus d’aquesta cimera:

Ucraïna.

Kíiv arriba amb la certesa que no obtindrà tampoc en aquesta ocasió la seva anhelada integració però almenys sap que diversos països, incloent els Estats Units i Alemanya, volen establir la idea que hi hagi un "pont" cap aquesta i que altres països europeus estan pressionant perquè en el comunicat final s’inclogui la idea que el camí cap a una integració en l’OTAN és "irreversible". Volodímir Zelenski, que dijous mantindrà una bilateral amb Biden, podrà marxar amb el compromís de més ajut econòmic i militar; concretament, uns 43.000 milions de dòlars anuals, que queden lluny dels 100.000 que alguns van voler comprometre.

Joe Biden.

Per al president dels EUA la cimera va molt més enllà de la política exterior. La debacle del debat la van seguir dies d’exposició de les preocupacions sobre el seu estat, que han inclòs declaracions anònimes de funcionaris i diplomàtics europeus que asseguren que han vist amb preocupació el seu deteriorament l’últim any. Tots els ulls estan posats a veure com s’exerceix i és un focus que ell mateix instava a posar sobre ell divendres en la seva entrevista amb ABC News. Sota la lupa hi haurà els actes públics. També hi haurà les seves reunions i bilaterals (a més de Zelenski se n’ha anunciat una amb el flamant primer ministre britànic, Keir Starmer). I serà a la roda de premsa que oferirà dijous, la primera que fa en solitari aquest any (i només la 14a de tota la seva presidència). "El tema de la seva edat s’ha tornat una preocupació important, una distracció d’altres temes reals", deia una font diplomàtica a The Guardian. Un ex alt càrrec de l’OTAN, també des de l’anonimat, deia a The Washington Post que tot i que els altres 31 líders de països membres "no volen fer-lo part de la conversa per respecte a Biden", el tema del seu estat "està en la ment de tothom".

Donald Trump.

La mirada a Biden és, també, una mirada a la possibilitat que Trump torni a la Casa Blanca després de les eleccions del novembre, una opció que ja fa temps que consideren els aliats de l’OTAN. I a les pors que ja va desencadenar el seu primer mandat se li sumen les que, en cas de tornar, decidís reduir els seus compromisos amb l’Aliança o directament optés per abandonar-la. Aquests temors, o preparatius, s’han incrementat en mesos recents, com quan al febrer va dir en un míting que "animaria (Rússia) a fer el que li doni la gana" amb països que no compleixen el compromís de destinar el 2% del seu PIB a defensa. En l’última conferència de Múnic Rutte, el pròxim secretari general, deia: "Hem de deixar de lamentar-nos i queixar-nos sobre Trump. No soc nord-americà. No puc votar en les eleccions dels EUA. Hem de treballar amb qui sigui que estigui a la pista de ball". Camille Grand, que va ocupar un alt càrrec a l’OTAN i ara està en el Consell Europeu de Relacions Internacionals, va dir que els líders de l’Aliança han d’estar preparats per "defensar Europa amb menys EUA". "Deixant de banda el resultat de les eleccions presidencials dels EUA aquest any i la necessitat de blindatge davant Trump, hi ha una tendència profunda i fonamental en la política de seguretat dels EUA que suggereix que Europa haurà de fer-se menys dependent del suport dels EUA per a la seva seguretat".

Europa.

Europa arriba a la cimera amb les seves pròpies ansietats i incerteses. Cap és més accentuada que la de França, on tot i que s’ha frenat l’arribada de l’extrema dreta al Govern també se n’ha confirmat l’avenç i on la necessària coalició entre l’esquerra i el centre farà que calgui incloure en l’executiu progressistes que rebutgen, per exemple, mantenir l’ajuda militar de França a països com Israel mentre continua lliurant la seva guerra contra Hamàs a Gaza. L’extrema dreta ha aconseguit també avenços a Alemanya i en l’OTAN hi ha membres molt més reticents a l’ampliació o al duel amb Rússia, com Turquia i Hongria. El president hongarès arriba a Washington just després de realitzar dues visites a Rússia i a la Xina que han causat irritació a Europa i a l’OTAN.

La Xina.

De la cimera es pot esperar també un missatge de l’OTAN a la Xina i hi ha discussions perquè en el comunicat final es faci servir llenguatge dur cap a Pequín i, sobretot, el suport a Rússia durant la guerra a Ucraïna que està permetent a Moscou reconstruir la seva base industrial de defensa.

Notícies relacionades

El futur.

En el 75è aniversari l’OTAN arriba més forta que mai i la recent adhesió de Suècia i Finlàndia eleva a 32 els membres actuals, davant els 12 originals. Segons recordava a Washington tant Stolterberg com la Casa Blanca, són ja 23 els aliats que gasten almenys el 2% del PIB en defensa, el que demana Trump.