El Govern rendibilitza amb els països àrabs la seva posició sobre Palestina

En aquest context, 24 hores després que Espanya reconegués oficialment Palestina com a Estat, Pedro Sánchez i José Manuel Albares es van reunir ahir a Madrid amb els alts càrrecs del Comitè Àrab-Islàmic per a Gaza: els ministres d’Exteriors de l’Aràbia Saudita, Qatar, Jordània, Turquia i Egipte (que vindrà la setmana vinent); el nou primer ministre palestí, Mohammad Mustafa, i el secretari general de l’Organització de Cooperació Islàmica.

Declaració institucional

Tots van agrair a Espanya la seva posició d’avantguarda a Europa contra els excessos de l’ofensiva israeliana a Gaza (més de 36.000 morts, majoritàriament nens, segons les dades palestines) i el reconeixement, junt amb Noruega i Irlanda, de Palestina com a Estat. Més països de la UE estan pensant en el reconeixement, segons fonts oficials europees al diari israelià Haaretz.

En una declaració institucional sense preguntes dels periodistes, el ministre d’Exteriors va comparèixer juntament amb els seus homòlegs abans d’una reunió de treball al Palau de Viana de Madrid. Albares va agrair al príncep Faisal bin Farhan al-Saud, ministre d’Exteriors de l’Aràbia Saudita, el «compromís de sumar suports i voluntats a favor de la pau». El saudita va respondre que és a Madrid «per donar les gràcies a Espanya per donar esperança en un moment molt fosc» i va remarcar la necessitat que hi hagi «pau amb tots els veïns, inclòs Israel». La teocràcia autoritària saudita no reconeix Israel, però estava a punt de restablir relacions diplomàtiques abans de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre, per alguns analistes destinat a descarrilar els Acords d’Abraham que emparaven l’acostament.

El nou primer ministre palestí (després de la renovació del Govern empresa per l’Autoritat Nacional Palestina fa uns mesos), Mohammad Mustafa, va agrair «càlidament» el reconeixement de l’Estat de Palestina i va exclamar en espanyol: «¡Visca Espanya!». I va demanar que s’aturi la massacre de Rafah. Israel ha desatès l’ordre vinculant del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia que aturi la seva ofensiva a Rafah, fet que el situa fora de la legalitat internacional, segons Noruega. Des que el Govern del primer ministre Benjamin Netanyahu va rebre l’ordre, s’han produït almenys tres massacres als camps de refugiats considerats «segurs» a Gaza, amb més de 70morts, majoritàriament, nens. Netanyahu va assumir com «un error» un dels atacs.

Influència en el món àrab

El Govern és conscient que la posició d’Espanya envers la qüestió palestina li pot servir de pont cap a la seva àrea natural d’influència: el món àrab amb què comparteix el Mediterrani. Quan, al novembre, Pedro Sánchez va retreure a Netanyahu la «insuportable mort de civils», corria el risc d’alienar socis tradicionals i aliats d’Israel, com els Estats Units o Alemanya. Però la posició de tots dos està girant a poc a poc. Aquesta mateixa setmana, Alemanya ha permès que el Consell d’Afers Estrangers de la UE convoqui a Brussel·les el ministre d’Exteriors israelià per avaluar el compliment del compromís de Drets Humans de l’Acord d’Associació UE-Israel.

En aquest sentit, la ministra d’Exteriors germànica, Annalena Baerbock, eleva cada vegada més el to contra Tel Aviv: «No suposarà cap benefici per a la seguretat d’Israel, cap ostatge quedarà lliure si es cremen persones en tendes de campanya», va dir amb referència a la massacre d’aquest diumenge. Els Estats Units, per la seva banda, han demanat a Israel que no ataqui Rafah i permeti l’entrada d’ajuda humanitària, tot i que de moment el deixa fer al sud de Gaza. Però han dit públicament que respecten la decisió d’Espanya de reconèixer l’Estat palestí. Així que, minvats aquests riscos per a la política amb els països occidentals, el Govern emfatitza el capital diplomàtic que ha anat guanyant aquests mesos.

Itàlia. Demanda de l’oposició

Notícies relacionades

Maduro ofereix més guanys a les petroleres en la recta final de campanya

Biden justifica la renúncia amb una efusiva defensa de la democràcia

Pressió sobre Meloni per unir-se al reconeixement

La decisió d’Espanya de reconèixer l’Estat palestí també esquitxa la política italiana. Així ho demostra la petició dels principals partits de la fragmentada oposició italiana al Govern liderat per la ultradretana Giorgia Meloni per fer un pas en aquesta mateixa direcció. La postura espanyola, noruega i irlandesa va ser ahir citada tant pel progressista Partit Democràtic (PD), la principal formació opositora, com pel Moviment 5 Estrelles (M5E) i l’Aliança de Verds i Esquerra (AVS). "Expressem una gran estima cap a Espanya, Noruega i Irlanda per un acte que serveix per preservar la solució dels dos pobles en dos estats. Ja ha arribat l’hora que Itàlia s’hi sumi complint el compromís que aquest Parlament va assumir el 2015", va dir Peppe Provenzano, diputat del PD i responsable d’Afers Estrangers d’aquesta formació. "Hem preparat una moció per al reconeixement de l’Estat de Palestina", va afegir Riccardo Riccardi, vicepresident de l’M5E.